El base de la Selva del Camp, Pol Figueras acaba d’aterrar després de disputar l’Europeu sots 20 a Chemnitz, a Alemanya. El jugador del FC Barcelona va ser convocat per viatjar amb el combinat espanyol i, després d’una primera fase de grups irregular, i un gran partit a octaus de final contra Lituània, la selecció dirigida per Luis Guil va perdre a quarts contra Israel, la campiona de l’Europeu. Finalment, Pol Figueras ha tornat a casa acabant en setena posició i, en declaracions al TarragonaDigital.com, ha explicat l’experiència en aquest campionat i el seu futur més pròxim pel que al bàsquet es refereix.
Heu quedat en setena posició. Creus que heu estat per sota del vostre nivell o del que s’esperava de vosaltres?
La veritat és que ens esperàvem més, ja que mai havíem quedat tan malament, però era un campionat molt complicat perquè hi havia molta igualtat entre set o vuit seleccions que podien quedar campiones. Al final s’ha vist que Israel estava per sobre de la resta. Nosaltres no vam fer una gran fase de grups, però vam guanyar un partit molt important contra França. Vam acabar quarts de grups, però guanyem el partit de vuitens contra Lituània que era una favorita total i a quarts ens toca Israel que ens pensàvem que no seria tan fort, però al final ens va passar per sobre.
Vau començar d’una manera irregular, però a octaus vau treure el millor bàsquet per guanyar a una de les favorites, Lituània. Va ser el millor partit del torneig?
Jo crec que el millor va ser l’últim de tots contra Itàlia, quan no ens jugàvem res ja i va ser el que millor vam jugar. El de Lituània esperàvem que fos una manera de tornar a començar l’Europeu. Vam saber com tocar-li la tecla, que era baixar el seu nivell de contraatacs perquè vivien molt d’això i vam poder que no ens correguessin ni una vegada. Aguantar tot el partit i al final vam guanyar i eliminar una de les favorites.
Què creus que us ha faltat per arribar més lluny en el campionat?
El que hem vist que a la final han arribat els dos equips més físics, que jugaven més sènior. Ens ha faltat una mica això, molts ja juguem a lligues semiprofessionals o inclús jugar a l’ACB, però sobretot ha sigut això. Han arribat a semifinals els equips més físics i no els de més talents, com Sèrbia o Itàlia. Ens ha faltat duresa física en nivell defensiu.
Pel que fa al teu rendiment individual has estat dels jugadors més destacats de la selecció. Has sigut el millor jugador del campionat pel que fa a les assistències (6,4 per partit) i un bon rendiment en anotació (9 punts per partit). Estàs content amb aquestes xifres?
Estic content, sí, però hauria preferit una medalla abans que això. Estic content, perquè he fet jugar a l’equip el millor possible, però res comparat en guanyar una medalla o ser campions, que ens ho havíem plantejat, ja que no veiem cap equip impossible de guanyar.
A més, aquest és l’últim campionat en bàsquet formatiu o, per dir-ho d’una altra manera, el proper que juguis amb la camiseta de la selecció, ho faràs amb l’absoluta. Què significa això per a tu?
És molt difícil entrar a la selecció, ja que hi ha un nivell de bàsquet increïble i és molt difícil arribar a la selecció. Està molt difícil substituir als Navarro, Rudy o Gasol. Jo ho espero algun dia i seguiré treballant. Ara amb les finestres FIBA s’està donant més possibilitats als jugadors joves. S’està fent un treball amb el seleccionador de treballar amb la base, s’ha fet la selecció sots 22 i això farà que no es perdrà de vista totalment els jugadors de la base i, així, cada estiu es farà una concentració en paral·lel de la selecció absoluta per fer un seguiment constant. Tocarà seguir treballant i tant de bo que es faci possible, perquè és un dels objectius que tenim els joves que volem ser professionals.
Aquest any vinent serà la tercera temporada a LEB Or amb el Barça i ho fareu amb la novetat de l’entrenador, Diego Ocampo, i la marxa d’una peça molt important en el bàsquet formatiu blaugrana com és Alfred Julbe. Què esperes d’aquesta nova etapa?
El Diego Ocampo és un excel·lent entrenador de joves. Allà on ha estat ha tret jugadors, de Sevilla, a la Penya. Estic convençut que aprendrem moltes coses i treballarem de valent. Vam coincidir amb ell a la preparació de l’Europeu sots 18, que al final no es va celebrar per l’atemptat de Turquia i vam fer el torneig més tard i no va venir d’entrenador. Treballa molt la tècnica individual i als joves crec que ens vindrà molt bé.
Et planteges sortir a algun equip de l’ACB aquesta temporada o esperes tenir una oportunitat en el primer equip del Barça?
Això no ho sé encara. No he tingut cap oferta i hem decidit que el millor per mi era estar a LEB Or i seguir al Barça i l’any que ve ja veuríem. Dependrà de moltes coses, però estic molt bé on estic i la següent temporada ja veurem.
Ara mateix a la primera plantilla del Barça només es compta amb un base pur com és Thomas Heurtel i un que s’hi adapta molt bé com és Pau Ribas. Creus que es pot obrir una porta perquè puguis formar part d’aquesta plantilla o és difícil fer el salt aquest any?
No ho sé. Segur que hi ha fitxatges per fer-se oficials, però el que he de fer és treballar al 100% i si hi ha una oportunitat aprofitar-la i ja està. En paciència i a poc a poc i quan les coses arribin, doncs ja arribaran.
A més, també és possible que marxi un referent del bàsquet blaugrana com és Joan Carles Navarro i, així, sense cap jugador del planter en la primera plantilla. És el moment que és confií amb gent de la base com pots ser tu que ja has debutat amb el primer equip o l’Aleix Font que també ha realitzat un gran campionat?
És molt difícil de saber, perquè quan no es guanyen títols hi ha una certa incertesa. La nostra feina és treballar al màxim i si ens donen l’oportunitat, aprofitar-la. Nosaltres hem de fer el que està a les nostres mans que és treballar cada dia al màxim per intentar que passin aquestes coses, perquè no passen perquè sí. No ens podem conformar.
La teva trajectòria al Barça és llarga, ja que vas arribar en categoria infantil. Quines dificultats es presenten ser de la Selva del Camp i haver d’anar fins a Barcelona a entrenar sent tant jove i amb els estudis pel mig?
Jo començo els tres primers anys anant en taxi tres dies a la setmana a entrenar i em venien a buscar i em tornaven a casa i, a més, els estudis els portava bé. També em quedava a dormir els divendres a casa dels companys. A partir de cadet vaig començar a la Masia i ara ja fa 5 anys vivint a Barcelona.
Quin a estat el teu referent en el món del bàsquet? Per què?
Referent com a tal no sabria que dir, però jugador preferit sempre ha sigut Joan Carles Navarro i també l’Steve Nash, com a ídol. Navarro ha estat el millor jugador de la història del Barça i de la selecció amb Pau Gasol. Veure grans partits de Navarro no té preu.
Finalment, quina recomanació li donaries a un nen o jove que es vol dedicar al món de l’esport, sigui quin sigui?
Que somií ‘a lo grande’, que lluiti pel que vulgui. Que no deixi que ningú li digui que no ho pot fer, sona típic, però que faci el que més li agradi i punt. Que passi el que hagi de passar, que s’arribi el més lluny que es pugui. Que s’ho passin bé i quan es deixi de passar-ho bé, planteja-t’ho, perquè ja no ho estàs gaudint. Treballar de valent, perquè les coses no venen soles.