Amb una habilitat política que semblava haver-lo abandonat, el president del govern espanyol aconseguirà avui renovar l'estat d'alarma en seu parlamentària. Encararem així la quarta pròrroga d'aquest estat excepcional que limita drets fonamentals com el de reunió i lliure mobilitat, com el mateix Pedro Sánchez reconeix, per prioritzar altres drets com els de la salut pública i la vida. És una perspectiva, des d'un punt de vista jurídic i polític, que ofereix molts dubtes, però que ha obtingut prou suports per continuar vigent. Així mateix, l'Estat té via lliure, a partir d'ara, per tornar a renovar l'estat d'alarma que s'ha vinculat a les ajudes socials, en una coacció si més no èticament discutible.
Els partits polítics d'estricta obediència catalana —almenys sobre el paper— han optat per rebutjar la pròrroga, amb el motiu fonamental de recuperar el poder autonòmic que ha estat laminat i recentralitzat per l'Estat. Sánchez, en la recrca de consens, ha encunyat un nou terme. Després de la 'nova normalitat', aquesta setmana ha estat el torn de la 'co-governança', una fórmula que pretén ampliar el marge d'actuacions dels poder regionals i locals però que no amaga que el control final continua en mans del comandament únic que l'executiu espanyol es va arrogar just al principi de la crisi. Si un extrem s'està confirmant en la gestió de la Moncloa és la voluntat de no perdre el relat i el llenguatge i l'emissió constant de discurs i paraules noves denota la preocupació per no caure en els marcs de l'oposició. En aquest sentit, han desaparegut dels mitjans i de les declaracions públiques tota referència bèl·lica que va marcar les primeres setmanes d'estat d'alarma.
Però el llenguatge és només llenguatge i té una incidència relativa sobre la realitat. Una realitat que assenyala l'índex de mortalitat més elevada del món i una gestió discutible, tant en la dimensió sanitària com econòmica. Sense cap garantia d'haver controlat la pandèmia, sense testos massius, amb la previsió oficial d'un període de dos anys per recuperar l'activitat econòmica que tots els indicadors —caiguda del PIB del 10%, atur al 30%, multiplicació del deute—, diuen que pot ser més llarg, enfrontem un estiu molt complicat. Sánchez s'ha vist obligat a obrir el país davant el risc molt present que cada setmana de més de tancament posa Espanya en la tessitura de no poder aixecar el cap i entrar en una època fosca i prolongada de restriccions i misèria.
La part positiva és que, amb l'obertura per fases —amb la qual Tarragona podrà entrar a partir de la setmana que ve en un estadi procliu a la recuperació— es dóna més poder i responsabilitat a la ciutadania. Tot i que sectors importantíssims en la nostra economia, com el turisme, tindran moltes dificultats per tornar a arrencar, cal agafar-se al clau roent que significa la nova fase de desescalada. Queda confiar en el sentit comú de la gent, sent conscients que el més difícil comença ara. Sense saber si està a cent metres o a cent quilòmetres, es veu una petita llum al final del túnel. No podem fer altra cosa que caminar-hi, respectant la distància social.