Durant aquesta última quinzena d'agost, molts membres de consells directius dels centres educatius de primària i secundària catalans han aprofitat per fer vacances. Fins ara, no han pogut. No és tampoc qüestió de plànyer-los: mig país ha vist trastocat el seu any laboral pels efectes d'una pandèmia i s'ha hagut d'adaptar a les noves circumstàncies. I molta gent, és clar, s'ha quedat sense feina. Això no obstant, s'ha de valorar l'esforç a què la comunitat educativa s'ha vist abocada aquest estiu: sense directrius clares, amb missatges contradictoris i havent de planificar el nou curs que està a punt de començar amb uns mitjans que es preveuen insuficients per garantir la seguretat sanitària als centres.
De fet, potser per primera vegada, els directors d'escoles i instituts han pogut exercir la tan trompetejada autonomia dels centres. I no pas perquè hagin decidit de cop i volta fer la guerra pel seu compte, sinó perquè molts se senten abandonats per la conselleria d'Ensenyament, atrapada per una crisi d'idees i recursos que no ha estat capaç de controlar. La sensació és que els mesos d'aturada de l'activitat escolar no han estat ben aprofitats per a planificar un curs —o cursos, si la vacuna de la Covid-19 no arriba a temps— severament amenaçat per la hipòtesi de rebrots.
La conselleria ha anat posant pedaços en desficacis com la qüestió de les targetes moneder, optant ara per garantir el servei de menjador durant tot el curs, encara que sigui en repartiment domiciliari, per evitar la segregació. O ha transigit en ampliar les plantilles de docents davant el risc real que molts mestres i professors en franges de risc no puguin fer la seva feina o que se n'hagin d'anar cap a casa a la més mínima amenaça de contagi.
Però altres qüestions han quedat clarament desateses. És el cas, per exemple, el subministrament de material sanitari als centres, que s'ha deixat en mans i a iniciativa dels claustres. O els criteris a seguir pel que fa a les famoses ràtios i la configuració dels grups d'alumnes. La descoordinació mostrada entre els Departaments de Salut i Educació de la Generalitat,amb enfrontament públic entre els dos responsables, Bargalló i Argimon, ha estat el clau que ha reblat la preocupació del sector i ha encès totes les alarmes. A menys de quatre setmanes de començar el curs, la impressió és que no hi ha res preparat i que qualsevol contrarietat pot fer tornar els alumnes cap a casa.
Les primeres veus que criden a la vaga educativa ja s'han fet sentir. Les associacions de mares i pares no veuen segura la manera com es planteja el nou curs i, veient el desacord entre Salut i Educació, ja han demanat les dimissions o cessaments de Josep Bargalló i Alba Vergés, a banda de les explicacions oportunes del President de la Generalitat Quim Torra. En els pròxims dies, s'hauran de manifestar els sindicats d'ensenyament, que en el nostre país tenen un gran predicament i poden decantar la balança d'una hipotètica vaga que podria fer esclatar una situació tensa en la societat, que ni contempla un altre curs amb els nens tancats a casa com ja va passar durant el confinament de la primavera.
En global i en resum, sense un lideratge decidit i sense un pla estructurat que faci recuperar la confiança civil en l'administració, el curs començarà tocat i amb situacions als centres educatius que poden convertir-se en veritables polvorins. Argimon, des de Salut, ja ha manifestat que els criteris per tancar un centre seran molt estrictes, i és una bona notícia que la conselleria es mantingui ferma en la seva decisió. Ara faltarà que docents, pares i mares es convencin que portar els nens a l'escola serà una acció segura així que qualsevol eventualitat o emergència sanitària estarà prevista i regulada per protocols adequats.
Una tasca, la d'explicar-se bé i convincentment, per a la qual els responsables polítics només tenen quinze dies. La conselleria d'Educació ja ha difós directrius que, a priori, semblen encertades, però la sospita d'improvisació i parcialitat serà més difícil de contrarestar. El rellotge ha començat a córrer i queda poc temps.