El municipalisme de Tarragona està d’enhorabona. La convocatòria d’eleccions generals un mes abans de les locals hauria de facilitar —encara s’ha de veure en quina mesura— que el debat polític per confegir els consistoris se centri en els problemes i les aspiracions dels pobles i ciutats de la regió i no en les grans línies ideològiques de l’estat. Si més no, encara que desfer-se del tot de les servituds de la política general és una quimera, sembla bastant evident que el fet que les dues conteses no coincideixin en una mateixa jornada afavoreix el debat al voltant dels temes i preocupacions locals.
Havíem vist ressonar aquest temor en no pocs ajuntaments, partits i regidors, ja siguin de govern o de l’oposició. Dotar d’entitat pròpia el debat polític municipal és important. Cal ser conscients que per a un servidor públic municipal que ha estat tota una legislatura picant pedra al seu poble, no sempre amb dedicació plena i professional, pot ser molt dur veure’s arrossegat per unes declaracions desafortunades d’un membre del seu partit a Barcelona o a Madrid. O, senzillament, assistir impotent a com el clima general i els grans titulars fan inútil qualsevol proposta específica en l’àmbit municipal.
Però, d’altra banda, perquè les eleccions municipals s'ofereixen al votant isolades i revestides de la importància que mereixen, els partits també hi han de contribuir. Massa sovint, per incapacitat o per negligència, trobem que els programes que presenten els caps de llista són adaptacions maldestres dels programes-marc que les direccions del partit faciliten a les agrupacions locals. I això encara, de vegades els programes electorals no són més que reculls d’eslògans, de tuits i de lemes de màrqueting vagues i genèrics que tant poden ser vàlids per a un poble de dos-cents habitants com per una ciutat de cinquanta mil.
Encara que els programes electorals ja no s’imprimeixin, es reparteixin als mítings i sembli que no se’ls llegeix ningú als webs on se solen penjar, cal reivindicar la necessitat d’explicar bé a la ciutadania —que és prou intel·ligent per assumir-ho— les propostes i les intencions dels candidats i dels seus equips. Amb concreció, especificant què es vol fer i com es vol fer. Ben estructurats i amb tota l’honestedat possible. Amb realisme i amb coneixement del terreny. Fugint dels tòpics i dels brindis al sol que de vegades ocupen els discursos dels alcaldables. Potser a algú li deurà semblar un anacronisme, però pel bé de la salut democràtica, i especialment la municipal, necessitem programes. Després també fa falta complir-los, però això ja és una altra història.