La radiografia del PODER que el Diari de Tarragona dibuixava diumenge en un especial de cinc pàgines precedit d'una vistosa portada a cinc columnes ha servit per reobrir, a finals de 2018, el debat soterrat però latent del paper dels mitjans de comunicació en l'evolució i projecció de la societat tarragonina.
Fer una radiografia gràfica de la societat tarragonina articulada entorn un concepte com EL PODER i anar situant noms i cares que orbiten al seu voltant, com si es tractés de gollums àvids per assolir el centre de la imatge, ens ha semblat una anàlisi pròpia d'un altre temps. Ens hem quedat força perplexos amb aquesta visió de la ciutat en què, a més, la societat civil se situa en un racó gairebé fora de la imatge i completament aïllada de tot. Sense res a dir, sense cap connexió amb res ni amb ningú.
Situar el poder, i les persones que suposadament l'ostenten en un entorn tancat i que gravita al voltant d'un tolkienià anell únic en comptes de buscar - perquè existeixen si es cerquen - les nombroses i positives connexions d'aquest 'poder' de la infografia amb la societat tarragonina és tenir, al nostre entendre, una percepció com a mínim distorsionada de la realitat actual de la ciutat i, per extensió, de la regió.
Autosituar, a més, dins aquests cercles concèntrics de poder i influència el mateix Diari de Tarragona, menystenint explícitament els altres mitjans de comunicació que existim a la ciutat, entenem també que només respon a un intent desesperat per recordar als 'poderosos' que les pàgines de paper del Diari de Tarragona volen continuar sortint de la rotativa cada dia i fer-ho jugant el paper 'altament influent' que el DT tenia innegablement fa un parell de dècades però que ha perdut pel camí del segle XXI. O més ben dit, l'ha hagut de compartir i a la baixa amb altres mitjans de comunicació emergents i de consum més massiu
Suposem que, en aquesta galàxia que descriu el mitjà de paper més antic de la ciutat, un diari digital com el TarragonaDigital, que té 45.000 lectors diaris, compta amb més de 500.000 usuaris únics mensuals, més de 120.000 seguidors a Facebook, gairebé 20.000 a Twitter, i més de 15.000 a Instagram, som el que ells defineixen com 'otras publicaciones menores' que juntament amb 'el gratuito' no 'leen una capa social que es la que a su vez tiene capacidad de influencia en la ciudad'
A punt d'entrar a la tercera dècada del segle XXI i amb dades objectives i demostrades mes rere mes que constaten que els mitjans digitals són ja els més consumits, per un públic tant ampli com variat i amb uns índexs de credibilitat i de professionalitat similar i molts cops ja superiors als del paper, classificar els lectors per capes socials i erigir-se com EL MEDIO que marca la 'agenda de la ciudad' només pot voler dir dues coses: resistir-se a acceptar que els temps han canviat i seguiran canviant i llençar un crit desesperat perquè algun dels planetes de la galàxia segueixi pagant la festa a preus escandalosos del segle passat, durant uns anys més.
No caurem en el mateix parany de classificar els nostres lectors com encertadament tampoc ho ha fet el Diari Mes, objecte també de les crítiques del DT. El TarragonaDigital ja el llegeix tothom a la ciutat i com que volem seguir ampliant cada dia més aquest 'tothom' seguirem donant el millor de tots nosaltres per oferir continguts capaços d'atraure l'interès dels lectors, siguin qui siguin, vinguin d'on vinguin i pertanyin a la 'capa social' que vulguin. Influència? Naturalment. Competència entre mitjans? Sana i necessària en una societat madura com la que volem tenir. Pluralitat i respecte? Sempre.
Sortosament, no només ha canviat el panorama de mitjans a Tarragona. Ara és més plural i no està sotmès al monopoli informatiu d'un sol diari. També ho han fet els mateixos 'poderosos' que el diari cita i que precisament no ho són per gràcia divina sinó perquè ells sí han entès que els temps han canviat i que en ple segle XXI els pedestals intocables i caciquistes que van funcionar durant dècades han caigut; I han entès també -i aquí és on segurament erri més estrepitosament la galàxia de poder dibuixada diumenge a les pàgines del DT- que en la centralitat d'aquesta galàxia precisament, el que hi ha situat en ple 2018 no és EL PODER en majúscules, sinó 'LA SOCIETAT CIVIL'.