L'estiu avança amb ensurts pels turistes i els que volen agafar-se uns dies de descans lluny de casa. Agafar un avió, un taxi o moure's en general per les carreteres catalanes - amb tren, no cal dir-ho, el drama d'impuntualitats i avaries difereix poc del de la resta de l'any – és un esport de risc aquests dies. De risc de quedar-se a terra, lluny del destí paradisíac al qual es vol viatjar o de passar unes hores a la carretera a 30° al ritme d'una marxa lenta de taxistes.
Són problemes que es venen repetint des de fa uns quants estius. És un bon moment per fer valer les reivindicacions dels sectors professionals que depenen del transport de viatgers. Setmanes de molts desplaçaments, major pressió davant les autoritats amb l'amenaça de col·lapse planant sobre l'aire.
Sembla que la qüestió dels taxistes té ja un pegat preparat. Almenys provisional i per salvar la temporada estiuenca, que també és de les millors de l'any pels taxistes. Els fràgils acords als quals s'ha arribat sota la pressió de la vaga i les mobilitzacions el que fan és posposar un tema que tornarà a petar aviat i és que el debat de fons és el del canvi de model en dues vessants: del proteccionisme a la liberalització dels mercats per una banda i dels llocs de feina de qualitat i relativament ben remunerats al model low cost per l'altra.
Sectors com les farmàcies, els quioscos o els taxis han viscut històricament al marge de la lliure competència del mercat i, en el cas dels taxistes, ara el model trontolla amb la ràpida incursió de nous operadors al sector: més barats i amb més serveis pel passatger que acaba buscant el millor preu (la qualitat cada cop és menys important, sobretot en serveis com el desplaçament puntual d'un lloc a l'altre) independentment de qui li ofereixi. Ha passat amb plataformes com Airbnb amb els hotels i ara està passant amb Cabify i companyies similars i amb els taxis. I amb Amazon i el petit comerç, amb Infojobs i les ETT's, amb Fotocasa i les immobiliàries, amb Ryanair i els bitllets d'avió...
El debat de fons és entre proteccionisme i liberalització de mercats i entre treballs de qualitat o model low cost
Canviar dràsticament d'un model a l'altre no deixa de ser un 'pan para hoy, hambre para mañana'. El model low cost que s'ha implantat en poc menys d'una dècada en la majoria de sectors de compravenda massiva d'aquest país, ja ho té això: pel consumidor final és el model 'ganga', l'oferta d'última hora, el més barat impossible, l'encara més barat; per l'operador suposa uns beneficis basats en el volum de clients 'fast food', anònims i sense rostre darrere una pantalla d'smartphone. Per la competència 'tradicional' acostuma a ser sinònim d'haver d'anar reduint els marges de benefici per fer front a una competència desfermada i implacable que obliga a la baixada de pantalons constant i, en molts casos, a la precarització forçada per la simple supervivència. I finalment per la solidesa econòmica d'un país, l'aterratge de models d'empresa low cost és un cavall de Troia que pot arribar a destrossar un sector professional i sempre amb el risc que marxin del país tan ràpid com han arribat quan les condicions són millors en algun altre indret del planeta.
Com en tot a la vida, la virtut resideix en el terme mitjà: ni ens calen col·lectius sobreprotegits i que actuïn pràcticament en règim d'oligopoli sense entendre els canvis de dinàmica social que s'estan produint ni l'alternativa a això ha de ser la precarització i vampirització total d'un sector en nom de la lliure competència.
Entre bastidors hi ha com sempre les històries personals de llicències de taxi que s'han adquirit per preus similars al d'un pis i que amb la baixada de passatgers que requereixen el servei poden suposar la ruïna, la baixada generalitzada del volum de feina perquè el pastís s'ha de repartir amb molts més conductors o que l'administració, tan intervencionista per algunes coses, hagi mirat a una altra banda fins que el problema ja ha estat ben amanit. Com en tots els conflictes, tothom haurà de cedir, també els taxistes, per equilibrar totes les peces d'aquest trencaclosques tan complicat d'encaixar per les qüestions de fons que comporta.