Nit electoral curiosa a Tarragona i a la seva regió. Al final allà on s’esperaven les sorpreses no van aparèixer i, en canvi, a la ciutat de Tarragona on s’esperava una victòria més folgada de Josep Fèlix Ballesteros li va anar d’un pèl no perdre-la en mans de Pau Ricomà, en un frec a frec que va durar tot l’escrutini i que va ser el punt més calent de la jornada. A Reus, Carles Pellicer va mantenir resultats i va revalidar la victòria, amb un lleuger repunt de suports. No es poden treure gaires conclusions genèriques però si algunes constants.
Les dinàmiques nacionals dels partits han tingut molt de pes però no prou força per tombar les alcaldies de JuntsxCat. Així, malgrat el creixement espectacular d’ERC i el PSC a gairebé tot arreu, revaliden la victòria postconvergent Pere Granados a Salou i el citat Carles Pellicer a Reus. A Valls i a Vila-seca, on Dolors Farré i Pere Segura substituïen dos peces importants com Albert Batet i Josep Poblet, els successors també han guanyat amb facilitat, fent dolents els pronòstics que els preveien molts més problemes. És clar que en aquestes ciutats, la dinàmica a la baixa del partit s’ha notat poc i el vot s’ha emès en clau majoritàriament local.
Un altre dels fenòmens que es desprenen dels resultats d’ahir és la inversió de la tendència de plens molt fragmentats que s’havia iniciat el 2015. L’enfortiment del PSC i d’ERC, juntament amb les crides al vot útil han deixat molts partits petits al llindar de la representació, a poques dècimes del 5% que dóna entrada als ajuntaments. El resultat són consistoris amb menys partits amb més força. Aquest fet ha estat especialment sagnant en el cas de la dreta espanyolista. VOX no ha aconseguit entrar en cap consistori tarragoní però ha delmat molt les opcions del PP, que protagonitza a tota la regió una nit per oblidar, quedant-se fora a Reus i perdent tota la influència que ha tingut durant la passada legislatura a Tarragona ciutat.
En aquest sentit, també és clar que l’unionisme sí que ha pagat la fragmentació i ha donat l’esquena a les posicions més radicals, desplaçant el gruix dels vots cap al PSC. Ciutadans ha experimentat a tot arreu una lleugera millora de suports però molt lluny de les expectatives que parlaven inclús de les importants alcaldies de Salou i Vila-seca. En aquest cas, sí que es pot afirmar que el vot de Cs és a la marca i no al candidat local, com ho demostren els bons resultats de Reus després de la crisi viscuda a l’agrupació.
I llavors, els pactes. No s’hi hauran d’amoïnar gaire Ramon Farré (PSC) a Calafell, Eduard Rovira (ERC) a Torredembarra i Pep Andreu (ERC) a Montblanc. Tots tres han obtingut grans resultats —Andreu, majoria absoluta— amb un ventall d’opcions per pactar govern o inclús governar en solitari amb suport d’investidura. Igualment, A Vila-seca, Segura podrà triar entre buscar el suport entre els quatre regidors de Cs o els tres d’ERC. El PSC de Mont-roig i de Vandellòs i l'Hospitalet també obtenen grans resultats que revaliden les alcaldies de Fran Morancho i Alfons Garcia amb suficiència. El retorn —després de la inhabilitació— de l'exalcaldessa socialista Dolors Carreras a Cunit també s'ha saldat amb èxit.
A Salou, Pere Granados manté intacta l’opció de revalidar l’actual pacte de govern amb el PSC —que és l’escenari que més agrada a les dues formacions— però el fet que també sumi amb ERC els 11 regidors per fer majoria, treu força negociadora al socialista David González. Cal destacar a Salou un gir cap a l’esquerra i el catalanisme —contra el que diu el tòpic—, així com el fracàs de l’aposta de Pere Lluís Huguet i Cs, que volien l’alcaldia i han acabat perdent vots.
A Cambrils, cap problema per reeditar el tripartit de govern actual, però amb un reequilibri de forces a favor de l’alcaldessa. La gran victòria de Camí Mendoza, que guanya dos regidors, la distancia d’Abella de Junts, doblant-lo, i li dóna molt d’avantatge per sobre d’Ana López del PSC, que puja resultats però molt menys del que s’esperava. És de preveure la continuïtat de l’equip de govern, amb Cs com a primer partit de l’oposició després dels mals resultats d’Oliver Klein.
A Reus, tot i que ERC suma amb el PSC i ARA i podrien desallotjar Pellicer de l’alcaldia, l’escenari que es dibuixa és la reedició del govern catalanista amb ARA. També amb un reequilibri de forces perquè el resultat dels republicans és espectacular. Doblen vots i passen de dos regidors a sis (de cinquena a segona força), superant tots els pronòstics i emportant-se de carrer els suports a la CUP de 2015, en el moment àlgid del cas INNOVA. L’altra opció, també molt ben vista des de molts sectors, és l’acord entre Junts x Reus i el PSC d’Andreu Martín, que s’hi posaria bé en pro de l’estabilitat i no demanaria tant com ERC
I si a Reus els resultats d’ERC són bons, a Tarragona van estar a punt de fer saltar la banca. Els republicans van capitalitzar el desgast de Ballesteros —que presumiblement va aguantar només pel clima favorable general al PSC— i es van quedar a 500 vots de la victòria. Sembla clar que Ballesteros estaria a favor de buscar alguna fórmula creativa per mantenir l’alcaldia cedint poder (molt, potser inclús partir-se el mandat) a ERC, però Pau Ricomà ja ha deixat anar senyals per explorar un pacte de les forces catalanistes i els comuns, que sumen, per desallotjar Ballesteros.
Aquest pacte tindrà el principal escull en l’entesa entre JxCat i els Comuns, que no s’agraden gaire mútuament. És per cert, el mateix pacte multipartit que podria privar un altre socialista, Kenneth Martínez del Vendrell, de l’alcaldia. Un escenari possible que també dependrà molt de l’actitud nacional dels Comuns després de la derrota a Barcelona davant d’ERC. Un pacte entre Maragall i Colau podria lubricar acords a tot el país.
Finalment, caldrà veure com afecta la nova composició de la Diputació de Tarragona —presidida ara per CiU— on ERC ha guanyat amb 11 diputats però Junts i PSC encara sumen i podrien revalidar l’actual acord. Aquest pacte podria condicionar també la configuració final dels consistoris. S’han acabat les eleccions, ara comença la política.