Aquesta setmana, la regidora de Comerç de Reus, Montserrat Caelles, en una entrevista a TarragonaDigital posava sobre la taula una sèrie de qüestions entorn el model comercial del present i del futur. Caelles, a les preguntes del periodista Jordi Olària, apuntava que 'el comerç local està en un període de transformació total' i que cal una feina conjunta entre sector privat i públic per protegir el comerç, però a la vegada partint de l'evolució i l'especialització –concepte clau- del sector privat.
Que el comerç 'tradicional' està en crisi és una obvietat. No d'ara, si no de fa vint anys. O més. Ciutats com Reus o com Tarragona, també Valls o Cambrils en menor mesura, han estat bons exemples de l'èxit del model comercial català, el model de la botiga familiar amb clients fidels i de confiança i amb producte de qualitat, de proximitat i ben despatxat. Un model que ha contribuït també a enfortir els sediments de Catalunya com la societat dinàmica i emprenedora que és.
Analitzar en profunditat en quin moment aquest teixit comercial comença a trontollar i a caure en desgràcia i quines n'han estat les causes comportaria massa temps i espai. En qualsevol cas, la manca de relleu generacional i la irrupció dels supermercats, en primer terme, de les grans superfícies comercials i dels establiments low cost en segon, i en tercer lloc, i més important, la revolució de la compra digital, podrien ser un bon resum de què ha dinamitat la botiga 'de tota la vida' obligant-la a assumir massa ràpid uns canvis estructurals i estratègics pels quals, en molts casos, ni se sap com fer-ho, ni les noves generacions familiars en tenen gaires ganes. Renovar-se o morir.
El Parc Central o el Centre Comercial de Les Gavarres a Tarragona i La Fira Centre Comercial a Reus estan canviant amb èxit les dinàmiques de compra de la gent. Els preus i la possibilitat de trobar moltes botigues en molt poc espai es complementen amb l'oferta de restauració i activitats diverses que ajuden a captar i a fidelitzar els clients. Comprar, divertir-se i menjar sense que els clients hagin de moure's d'un mateix lloc. Clients, però, que en un moment donat i per cobrir determinades necessitats aniran també a la botiga de sempre, aquella on saben que trobaran allò que enlloc més troben i on els assessoraran molt bé sobre com utilitzar-ho.
Les grans superfícies, hi són per quedar-se i avui dia ja no són 'l'enemic' del comerç 'tradicional' tot i que alguns encara viuen ancorats en aquest discurs del segle XX. Al contrari, poden arribar a ser un bon complement a l'oferta comercial i d'oci d'una ciutat. A Reus, per exemple, és el que està començant a passar sempre que s'aconsegueixi donar a temps una urgent sortida publico-privada a l'elevat nombre de locals buits que hi ha al centre de la ciutat.
La veritable revolució comercial, a més, tot just ha començat i és la de la compra online amb Amazon al capdavant. I aquesta encara ningú sap fins on arribarà i què comportarà pel model de compra que coneixem fins ara. El que està clar és que els models comercials d'una regió com la nostra s'han de començar a redefinir i a adaptar a la realitat i al futur. El debat no és còmode i hi ha molts agents implicats i difícils de satisfer però sense una estratègia comercial per les nostres ciutats pensada pels pròxims quinze o vint anys, es poden prendre decisions equivocades o no prendre'n de necessàries.
Davant dels canvis tan profunds que s'estan produint i amb un futur poc clar però ple d'oportunitats, el petit comerç no està pas condemnat a morir sinó a reinventar-se. I una de les primeres vies per on es pot circular és la d'oferir alguna cosa que ningú més ofereixi o com ningú més l'ofereixi.
Com bé deia la regidora Caelles, davant de l'allau d'oferta i les facilitats imbatibles perquè el client la compri, quan no es pot competir en preu, en volum o en varietat, l'especialització és una de les claus del comerç petit, no només per sobreviure, sinó fins i tot per triomfar.