Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pedro Sánchez al debat d'investidura

El silenci pot ser la pitjor mentida

El debat d'investidura que s'ha celebrat aquesta setmana no li ha servit, de moment, a Pedro Sánchez per obtenir els vots necessaris per ser investit president del Govern de l'Estat en primera volta - veurem si a la segona, i amb una majoria simple, li surten els comptes o si comença a comptar el període de dos mesos per arribar a un acord que permeti la investidura. En cas que no, eleccions novament el 10 de novembre.

Que la política espanyola està en crisi, en termes generals i de banda a banda d'arc parlamentari, ja fa anys que ho estem veient, astorats però amb resignació i certa indiferència, els ciutadans. A Catalunya les coses no estan gaire millor i dependrà de com acabin les coses a Madrid i de quan el Tribunal Suprem dicti la sentència dels presos polítics per que Quim Torra signi també l'enèssima convocatòria electoral per dissimular un cop més, les cada cop més abismals i inexplicables discrepàncies entre els socis de govern a la Generalitat i la corresponent manca d’acció estratègica i governamental.

Aquests dies, al Congrés dels Diputats els polítics han pronunciat els seus discursos. Cadascú defensa les seves posicions, descriu les seves línies vermelles però obvia sense complexos aquells temes que no li són favorables i que no veu rellevants. O que els veu tant rellevants que no s'atreveix a parlar-ne. Sánchez ha dedicat pocs minuts a parlar sobre Catalunya tot i que el que passa a Catalunya porta anys condicionant la política a tot l'Estat. La dreta - o el que queda d'ella - obvia la profunda crisi interna que està patint i que la inhabilita com a alternativa, almenys fins que no faci autocrítica, unifiqui el  projecte i aglutini el seu electorat.

Podemos juga les seves cartes però amb l'ombra allargada de les cadires i els ministeris per sobre de l'estabilitat i el sentit d'Estat. I el catalanisme polític, des de la desconfiança i la desunió, destil·la tacticisme i provisionalitat en els seus missatges, precisament perque el panorama per aquí, segueix força remogut i tothom té al cap les eleccions catalanes, autèntic i decisiu camp de batalla dels partits independentistes.

Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules. Sembla que aquesta màxima és la que estan aplicant els nostres dirigents polítics aquests dies. Ningú es vol equivocar i per no fer-ho el millor és callar. O parlar per no dir gaire cosa, que és pitjor. Possiblement, com que durant tants anys s'han dit tantes coses que ens han portat fins l'adzucac en què ens trobem ara mateix,  l'estratègia de tots plegats està canviant i el silenci sobre el gran repte que té Espanya aquests pròxims anys, que és la redefinició o consolidació del seu model territorial com a base per afrontar les altres qüestions igualment rellevants, és el flotador on agafar-se per arribar a port, principalment pels que més a tocar tenen el govern. Esperem que aquesta absència de valentia per parlar clar i català sobre el més rellevant, no faci realitat el vaticini de Miguel de Unamuno, qui deia que de vegades, el silenci és la pitjor mentida.