El Nàstic ja ha consumat el seu descens a Segona Divisió B. Després de tres temporades jugant amb foc, els grana s’han cremat fins a l’os després d’un final previsible i molt matiner, quan encara falta un mes sencer de competició. El fracàs tarragoní no només és culpa dels jugadors, de l’entrenador o del director esportiu. És fruit d’una gestió esportiva molt deficient després de quedar-se a les portes d’ascendir a Primera Divisió.
Com si fos Ícar després de volar massa alt, el declivi del Nàstic ha estat progressiu. Primer va perdre el model dels quasi dos ascensos seguits carregant-se un vestidor que era el nucli d’aquell projecte. La necessitat econòmica del club per eixugar el deute i els interessos de Promoesport en moure futbolistes en el mercat van provocar que el club volés de forma erràtica, donant cops de timó sense un horitzó estable on aferrar-se fins al punt d’estavellar-se.
Els darrers estius, coincidit amb el final de la temporada, s’instal·lava a la Budallera una sensació d’autocrítica teòrica que, fins ara, ha acabat sempre amb el mateix final: fracàs en els objectius marcats. Serà aquest 2019 el punt d’inflexió per canviar realment la forma de treballar? Els actuals dirigents del Nàstic ho han tingut tot per passar a la història com els salvadors de l’entitat després d’una gestió econòmica magnífica eixugant un deute de més de vuit milions d’euros en poc menys d’una dècada. Ara bé, la seva interacció en el vessant esportiu els ha esquitxat de valent.
A can Nàstic cal un nou líder per al projecte esportiu. Un projecte amb cara i ulls amb un líder que mani, que decideixi amb total llibertat, sempre amb el vistiplau d’un Consell que posa els recursos econòmics. I el líder té nom i cognom: Sergi Parés. El vallenc ha demostrat al CF Reus saber fer la feina pel qual se’l contracta. I amb la seva figura, es maten diversos ocells d’un tret. Amb Parés es fitxen resultats, un projecte, una idea de futbol, la implicació amb el territori i el compromís de l’onze jugador amb més partits oficials jugats amb la samarreta del Nàstic (238 encontres).
Ara bé, fitxar el model esportiu del CF Reus és, de forma indirecta, reconèixer la gran feina realitzada per l’etern rival. Adaptant la frase feta, si no pots amb el teu enemic, aprofita't d’ell quan està derrotat per altres factors. Uns altres factors que deixen el Camp de Tarragona sense futbol professional. I fa la pinta que a Reus tardaran molt més que a Tarragona en veure futbol de Segona.
I és que el Nàstic tornarà. El futbol és cíclic i les pilotes que no han entrat enguany, entraran el següent o l’altre. El Nàstic tornarà a Segona molt probablement. I potser algun dia el tornarem a veure a Primera. També tornarà a il·lusionar, tornarà a fer vibrar la ciutat i tornarà a fer sentir orgullosa a la seva maltractada afició. El que no ha de tornar a fer és a cometre errades del passat. Que prenguin nota a la Budallera.