No és casualitat que aquest 2020 assistirem a una pujada generalitzada d'impostos i taxes als ajuntaments tarragonins. Aquests darrers mesos de l'any, els consistoris estan presentant les seves propostes d'expedients fiscals per a l'any vinent i en la majoria de casos es preveu una substancial pujada dels imports a pagar, fonamentalment en dos conceptes: Impost sobre Béns Immobles (IBI) i Taxa per la recollida d'Escombraries.
Des del punt de vista de l'oportunitat, és el moment. Acabem d'estrenar mandat —és de primer de política que gratar la butxaca dels ciutadans s'ha de fer quan no hi ha eleccions a la vista— i l'any 2023 ja ningú no es recordarà d'aquests euros de més que se'ns cobrarà a partir d'ara pel mateix servei.
Portem uns anys de notable contenció fiscal i, en moltes localitats, els serveis que es presten s'han hagut d'anar actualitzant a pedaços, d'acord amb increment poblacional i/o urbanístic no gaire planificat. També ha influït en aquests desajustos que els ajuntaments han hagut d'assumir gestions que per competència o per pressupost corresponen a la Generalitat, que ha tirat pilotes fora, quan li ha convingut.
També cal mencionar que en molts plenaris —de perfil baix i sense mocions polítiques grandiloqüents—, els governs municipals han deixat anar tímids missatges per justificar l'increment. Missatges que es redueixen essencialment a 'estem per sota de la mitjana recaptatòria del nostre entorn i de ciutats similars', 'els costos del servei de recollida o incineració de residus han pujat' o 'actualitzem l'IPC' i que no són suficients per convèncer uns ciutadans que simplement hi veuen un afany recaptatori que potser es podria matisar reduint despesa supèrflua o redistribuint més eficientment les partides pressupostàries dels comptes municipals.
Deixant de banda els impostos, que es fixen amb certa discrecionalitat i sense una contraprestació específica pel seu pagament, les taxes, i concretament les relatives a la recollida i tractament de residus sí que mereixerien una atenció especial i molta més pedagogia per part de l'administració.
Les diferents explicacions que s'han donat per 'apujar la brossa' són força coincidents a tot arreu: un increment del cost que els ajuntaments paguen a les plantes incineradores per la gestió dels residus.
El cost del tractament i incineració de la brossa ha pujat, ens diuen. Per què? En concepte de què? Hi ha més volum de brossa ara que fa cinc anys? S'ha de tractar de forma diferent? Des de quan? I amb quina finalitat?
En aquest sentit, caldria més transparència en relació amb el paper que juguen en tot el procés les empreses i organitzacions intermediàries de tractament de residus, des que el ciutadà deixa la brossa al contenidor fins que es destrueix o reaprofita de forma efectiva. Un exemple pràctic: té sentit llençar i trencar una ampolla de vidre dins d'un contenidor per fondre-la i convertir-la de nou en una ampolla de vidre? No seria millor reaprofitar-la sense haver de passar per uns processos de reconstrucció que inevitablement tenen un cost econòmic i mediambiental?
I, posats a parlar-ne, perquè el poble ho entenguem: la ràtio de reciclatge de residus a les nostres ciutats és l'òptima o està per sota de la mitjana? Que no es recicli prou, encareix el servei? En quina proporció? I si és així, una pujada lineal i indiscriminada no és injusta, tenint en compte que hi ha qui recicla amb passió i qui no ho fa mai o només parcialment?
En un moment en què la paraula 'transparència' s'ha inclòs en el llenguaels dtge institucional com a eix estructural de l'activitat política i administrativa, potser caldria aplicar-la més en tots els aspectes que fan referència al 'cicle de la brossa'.
Si realment estem davant d'una gran emergència climàtica i els ciutadans en som tan responsables com se'ns vol fer creure, fóra necessari tenir més dades sobre què passa amb els residus que generem. Més i millor informació milloraria la comprensió d'aquest increment fiscal, implicaria una major conscienciació en la causa comuna del respecte al medi ambient i facilitaria aplicar un sistema més equitatiu i just d'incentius o bonificacions en funció del grau de responsabilitat amb l'entorn que decidís tenir cadascú.
Et pot interessar:
L'Ajuntament de Tarragona aprova l'augment de més de l'11% de la taxa de la brossa
L'Ajuntament de Cambrils puja un 14% el rebut de les escombraries
Reus apujarà un 9,7% la majoria de taxes i impostos
El govern de Salou proposa un increment de l'IBI i la taxa d'escombraries per a l'any que ve
Concentracions veïnals a Móra d'Ebre per rebutjar l'increment del 20% dels impostos municipals