Després de moltes setmanes consecutives de males o molt males notícies, aquesta recta final de maig ens ha mostrat prou indicadors positius per deixar-se endur per l'optimisme. Sempre des del realisme i de la constatació de travessar una de les crisis més complexes imaginables, és indubtable que alguna cosa ha canviat en la societat tarragonina i en la mundial.
Des del punt de vista sanitari —que cal no perdre de vista que és el principal— la pandèmia s'ha controlat raonablement. A hores d'ara ja s'hauria hagut de notar el repunt de contagis que molts van pronosticar quan es va autoritzar la població a sortir de casa. Llavors, les aglomeracions als carrers, la sortida dels nens o dels esportistes, semblava que ens havia de tornar a confinar. No ha estat així. Com sempre hem defensat des d'aquí, malgrat episodis puntuals d'irresponsabilitat o excés de confiança, l'actitud que ha prevalgut i preval en els ciutadans es caracteritza per la prudència, l'observació de les normes bàsiques de prevenció i la solidaritat.
Entrem en un estiu en què haurem d'aprendre a viure amb el risc, amb l'obligació de dur mascaretes, amb una població poc immunitzada al coronavirus i amb la possibilitat real que la vacuna no arribi mai. Tot i això, el món no s'atura. L'obertura de comerços i, sobretot, dels establiments turístics i de restauració ha donat un altre color als nostres pobles i ciutats, que ja s'havien acostumat a la buidor i la grisor de l'abril confinat de 2020.
Des del punt de vista econòmic, no es pot amagar que passarem per una recessió important, però hi ha factors que fan pensar que potser la crisi no serà tan destructiva com podia semblar. I aquí hem de mirar cap a Europa. El fet que la COVID-19 hagi atacat tots els ciutadans europeus sense fer distincions pot ser l'esca que torni a donar a la Unió l'impuls que havia perdut els darrers anys. En aquest sentit, les posicions —amb l'entesa franco-alemanya de fons— de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i de la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, no poden ser més esperançadores. L'euro no corre cap risc, els topalls de despesa social se suspendran, es permetrà l'emissió de deute públic amb l'aval de la Unió i es desenvoluparà un fons de recuperació que estats com Espanya o Itàlia necessiten amb urgència. Tota una demostració de força i unitat —que ha hagut de superar les reticències, per exemple, del Tribunal Constitucional alemany— que pocs esperaven des de Brussel·les.
¿Però, en l'àmbit local, com notarem aquest viratge cap a una Europa més social i solidària? De moment, no gaire en termes de liquiditat. En canvi, sí que és un canvi substancial en termes de confiança. Amb l'aval comunitari, les corporacions locals, comarcals i provincials haurien d'obtenir el permís de l'Estat per elaborar pressupostos d'emergència i gastar, seguint la promesa que 'ningú no es quedarà enrere'. Els ajuntaments de la nostra regió han estat molt sensibles a la vulnerabilitat social i, abans d'obtenir el permís per invertir els seus superàvits de 2019, ja han començat a implementar mesures. Exempcions fiscals, moratòries, ajudes al comerç o rebaixes en taxes han estat les constants les últimes setmanes, de manera separada i anant cadascú una mica la seva, seguint la idiosincràsia de cada municipi.
Per això s'ha de destacar —per l'ambició, pel sentit institucional i per la unitat política— el Pla de Reactivació que ha presentat la ciutat de Reus. Liderat per l'alcalde Carles Pellicer, però també amb el ple suport dels seus socis de govern, de l'oposició responsable, dels sindicats i dels agents econòmics de la ciutat, el pla Reactivem Reus és el primer de la nostra regió que es proposa actuar de manera global sobre l'economia municipal per fer més efectives les mesures de xoc. Cal felicitar el consistori —més enllà de l'efectivitat del Pla, que caldrà valorar més endavant— per haver sabut identificar la gravetat del moment, aparcar les diferències polítiques i haver tirat endavant l'acord amb poc temps i poc soroll; amb una dosi important d'imaginació i amb idees, com ara les dels bons comercials, que poden ser realment útils en la reactivació de la vida econòmica local.
Un exemple que la unitat i la generositat política, uns béns de vegades tan escassos, han de ser el camí a seguir. Cal ara animar la resta d'ajuntaments a actuar en aquesta línia, per ajudar a recuperar el que ha de ser un objectiu de tots: el retorn de la confiança i dels engranatges socials i econòmics que menin, si no a la normalitat d'abans, sí a un nou escenari de prosperitat.