El Banc d'Espanya ha publicat recentment el seu informe anual corresponent a 2018. Un document, que es pot consultar en la seva versió completa o reduïda i que es complementa amb una sèrie de vídeos explicatius i gràfics sobre conceptes com el deute públic, la productivitat o com afecta la demografia a l'economia.
S'agraeix l'esforç de simplificar les complexes dades macroeconòmiques per tal que més gent hi pugui tenir accés o com a mínim, nocions bàsiques sobre una informació altament rellevant i que ens afecta a tots a curt, mitjà i llarg termini.
tres eixos clars, els quals sense ser semàfors vermells, sí que parpellegen en groc
- Les exportacions de les economies de l'àrea de l'euro van passar d'un creixement interanual del 2,7% a finals de 2017 a un 1,2% un any després. El PIB espanyol va superar el del conjunt de la zona euro gràcies a la demanda interna però el context global és poc esperançador pels pròxims anys
- Internament l'economia espanyola va prou bé gràcies a la millora de la situació patrimonial de famílies i empreses, al sanejament i reestructuració del sistema bancari i a una major flexibilitat laboral introduïda per les últimes reformes laborals. Tot i això, el Banc d'Espanya alerta de vulnerabilitats evidents com són el dèficit estructural del conjunt de les Administracions Públiques, l'elevat deute públic, la nostra dependència financera de l'exterior, la vulnerabilitat d'alguns grups de llars i el risc de revertir algunes de les reformes econòmiques que han resultat eficaces per afavorir l'actual recuperació.
Es tracta d'un toc d'atenció clar al govern de Pedro Sánchez de cara a condicionar les seves polítiques laborals i fiscals però a la vegada demanant un augment de productivitat, corregint les deficiències estructurals del mercat de treball, l'elevada taxa d'atur i els alts nivells de temporalitat i parcialitat no desitjades.
- Un tercer punt essencial de l'informe és el suggeriment inajornable d'adoptar mesures profundes per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, relacionat amb un envelliment de la població - la generació del baby boom, ja es jubila i per cada major de 66 anys només hi haurà dues persones d'entre 16 i 66 anys, l'any 2050, a causa de la caiguda lliure de la taxa de natalitat a partir dels anys vuitanta. El banc central espanyol proposa també reformar urgentment polítiques socials com les sanitàries i les dels programes de dependència, revisant-ne les fonts de finançament i l'eficiència de les prestacions. I es refereix també a les reformes 'financerament sostenibles' i a l'impuls de polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral per afavorir la natalitat i equilibrar la demografia de l'estat.
Tot junt, res que no sabéssim i res que segurament els nostres dirigents, enfeinats ara configurar governs i en eterns pactes postelectorals, no tinguin al cap. Però aniria bé, que cada polític al nivell que li toqui i en la mesura de les seves possibilitats de gestió, no perdés de vista aquestes recomanacions i dades macro a l'hora de dissenyar i aplicar polítiques micro als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i governs autonòmics.
La baixada de l'atur durant el mes de maig fins a nivells previs a l'esclat de la crisi. estructuralment calen reformes severes i cada cop amb més urgència.