Enguany, la festivitat de Sant Jordi arriba encapsulada entre una Setmana Santa tardana i l’inici d’un nou cicle electoral. El protagonisme d’una de les diades més emblemàtiques als carrers i places catalans es veurà previsiblement desplaçat per aquest motiu. La festa del llibre i la rosa, però, té prou autonomia i arrelament per funcionar al marge de les contingències del calendari.
L’activitat a les editorials, biblioteques i llibreries tarragonines ja és intensa, en alguns casos frenètica. Se succeeixen presentacions, actes d’escriptors, catàlegs de novetats i promocions. Tota una indústria mobilitzada que arriba a cotes de temporalitat més acusades que el turisme o les rebaixes. En la majoria de casos tot el balanç anual del sector es decideix en un sol dia que concentra la meitat de les vendes.
No és, evidentment, una situació normal ni tan sols desitjable, però és la que tenim. I cal potenciar el model perquè en el fons que es venguin llibres, tot i que sigui amb aquesta particularitat, no pot ser una mala notícia.
Altra cosa, i això és el tema de cada any, són els llibres que es venen. Tot i que s’observa un lleuger repunt de la quantitat de lectors, el fet de llegir a la nostra societat continua sent minoritari, sobretot si ho comparem amb l’entorn europeu. Raó de més per no baixar la guàrdia i continuar apostant pel foment de la lectura, comesa on destaca la funció que realitzen amb molta eficiència les biblioteques públiques, una xarxa que es compta entre els millors serveis que s’han consolidat els darrers vint-i-cinc anys i que cal tenir entre cotó fluix.
El món del llibre a les comarques tarragonines no té una especial força, i ha de combatre amb la potència editorial de Barcelona i de la resta de Catalunya i de l’Estat. Tanmateix, val la pena destacar la solidesa d’una sèrie d’editorials mitjanes que han sabut consolidar un model de pervivència en aquests temps tan difícils de reconversió digital que ha fet tancar ja més d’una llibreria emblemàtica de la regió.. És el cas, per exemple, de Cossetània de Valls o Arola de Tarragona, el fundador de la qual serà homenatjat avui en recepció de l’Ajuntament. Entre d’altres d’igual vàlua i de petites editorials que sobreviuen de vegades per l’empenta personal i la dedicació altruista.
Com dèiem, els llibres més venuts cada cop són menys ‘literaris’. Les miscel·lànies locals, els mediàtics, els llibres del Procés o els best-sellers internacionals desplacen en molts casos els autors tarragonins de les llistes, allà on no en tenen d’específiques. Tampoc hi ajuda gaire un cert impàs en l’star system regional. Noms com els d’Olga Xirinacs a Tarragona o Xavier Amorós a Reus sembla que no acaben de trobar relleu generacional, si més no en concentració de compra i concitació d’atenció. I no és perquè la qualitat no existeixi sinó potser per una fragmentació dels gustos i de les veus literàries que també és signe del temps.
Per últim, la llengua. El català, fora dels àmbits resistencialistes, continua perdent pistonada any rere any respecte el castellà, i els números ja parlen d’una desproporció del 75%-25% que, s’ha de dir, costarà de revertir. Aquest Sant Jordi, doncs, davant del vertigen que pot representar enfrontar-se als centenars de novetats que les editorials trauran a les parades, un bon criteri pot ser el de la proximitat. Comprar llibres d’editorials tarragonines, d’autors tarragonins i, si no és ja demanar massa, en català.