En temps digitals com els actuals, hi ha paraules que es mouen amb molta més rapidesa conceptual que no pas els fets, situacions o idees que volen emmarcar dins el mateix concepte.
Seria el cas de l'expressió 'Smart City' - ciutat intel·ligent -. Paraula que transmet ja cert desgast i incredulitat a casa nostra de tant que se n'ha abusat durant aquests últims anys per no dir, en realitat, gran cosa.
Les ciutats intel·ligents o Smart cities serien aquelles que implementen la tecnologia i la innovació en el seu funcionament diari amb l'objectiu de fer-les més eficaces i sostenibles i de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Al recent Fòrum Econòmic Mundial de Davos celebrat aquest passat mes de gener, una de les qüestions que més temps va ocupar precisament fou el del futur de les ciutats, amb qüestions com la hiperconnectivitat i la ciberseguretat dels ciutadans, el desplegament del 5G, la mobilitat i els vehicles autònoms (a mitjà termini, no a curt) o la implicació dels ajuntaments en la 'descarbonització de l'energia'.
A la nostra regió, el concepte 'Smart City' s'ha abraçat amb desigual entusiasme. Tarragona n'ha agafat la bandera i l'any 2013 va crear una fundació, la Tarragona Smart Mediterranean City que en una primera i llarga fase inicial va treballar essencialment a posar a l'imaginari col·lectiu de la ciutat que Tarragona començava a ser intel·ligent amb els Jocs del Mediterrani com a desdibuixat horitzó. Un dels projectes més vistosos d'aquesta fase inicial va ser el publicitat jardí vertical de La Tabacalera amb pantalla inclosa, paradigma de la modernitat, de la sostenibilitat i de la tecnologia aplicades a l'espai urbà. Trist (i car) final ha tingut.
Segons la pàgina web de la Fundació, destaquen com a projectes estratègics actuals, la càtedra URV, l'eix fonamental de la qual és un Postgrau d'Smart Cities que en aquests moments no està disponible, el Pla Tarragona 2022, l'última notícia del qual data de 2011 i l'Smart Heritage – aquí sí, sembla que s'estan fent coses més tangibles- com la climatització de la piscina de l'Anella Mediterrània, el projecte Tarragona Open Data Lab o el bus gratuït en què està treballant a fons Ballesteros, doncs és una de les principals apostes de la campanya electoral per revalidar el seu mandat com a alcalde.
A Reus, amb un vessant més pràctic i concret, l'smart city també va engrescar el sector més techy de l'estructura municipal. Ha avançat a un ritme i dimensió diferent que a Tarragona, amb objectius menys grandiloqüents i més pràctics i tangibles, com acostuma a passar quan es comparen les dues ciutats. A la principal ciutat del Baix Camp, l'smart city s'ha traduït en accions com la instal·lació de punts de wifi lliure, en una aplicació per controlar via mòbil els consums d'aigua, panells informatius de la situació del trànsit a la ciutat o punts de recàrrega de vehicles elèctrics en diferents espais. Una mena d'smart small city, podríem dir-ne.
Amb la incorporació de Reus a la fundació tarragonina l'any passat, s'ha tancat el cercle convertint-ho tot plegat en una Tarragona Smart Mediterranean Region. Encertada decisió. Entre els objectius de la fundació, segons figura a la seva pàgina web, hi ha el de 'consensuar un conjunt de polítiques i programes destinats a la transformació de Tarragona a escala regional i extrapolar-les a altres ciutats, regions i territoris del Mediterrani'.
Cal un impuls a la gestió de la Fundació, situant-la més enllà d'interessos eventuals de polítics i de partits.
La criatura ara mateix ha començat a caminar però encara cau i gateja a estones. Els regidors sortints, Javier Villamayor i Marc Arza han posat les bases d'un primer front de treball conjunt i estratègic entre ambdues ciutats. Ara caldria que tinguessin un relleu fort i compromès en els nous cartipassos municipals, siguin del color que siguin per continuar aquesta feina i donar un necessari impuls a la gestió de la Fundació, situant-la més enllà d'interessos eventuals de polítics i de partits.
Avançar en millorar tecnològicament i en fer més 'intel·ligent' la gestió de les ciutats és totalment necessari. De fet, millorar la sostenibilitat, no ja de les ciutats, sinó de la regió, entesa com una àrea metropolitana que pot compartir recursos, eines de gestió, models i estructures més enllà de l'àmbit municipal és un dels grans reptes que tenim de cara a les pròximes dècades. Nosaltres i totes les regions d'Europa. I mantenir aquesta col·laboració Tarragona-Reus, amb la URV, la Diputació el Port o els clústers empresarials com a pal de paller de tot el conglomerat, l'essència sense la qual no es podrà fer res de cara i ulls en el futur.