Hi ha fites castelleres que se celebren, d'altres que simbolitzen un any daurat, una gran època. Però n'hi ha molt poques que et permetin obrir la porta a la dimensió desconeguda. Durant anys el fet casteller trencava motlles posant manilles, conscient que el volum de gent a assaig permetia assolir nous reptes.
A l'horitzó, però, sempre hi havia aquella construcció impossible, aquell castell que alguns defensaven que s'havia vist al segle XIX però que costava tant de creure. El tres de nou s'erigia com una bèstia inabastable pels mortals, una aleta que no podríem viure mai. Sí, havíem gaudit d'intents, on l'èpica perdia la batalla contra la història, però amb un denominador comú: Els Xiquets de Valls. Ells tenien el patrimoni dels intents, més enllà dels que havien fet els Verds l'any 2005.
L'evolució del món casteller, amb menys gent a assajos però amb un nivell tècnic mai vist abans, ha permès normalitzar castells com el quatre de nou o el dos de vuit. I en els darrers dos anys això ha passat sobretot gràcies a la Colla Vella, majestuosa, insultantment superior als seus rivals. La Joves, fornida de grans castellers, però amb problemes de mobilització, ha sabut llegir el context, primer amb un dos de vuit que ja és un habitual de color vermell, i després buscant la glòria amb el tres de nou.
Valls va viure ahir una Santa Úrsula que ja forma part de la història castellera, possiblement equiparable a aquella actuació a Tarragona del 1881. Els Xiquets de Valls van trencar motlles i ho van fer per partida doble. No una, sinó dues aletes al llegendari tres de nou.
Menció a part mereix l'actuació de la Colla Vella. No calen punts ni comparacions. Les quatre aletes rosades són d'una tècnica i nivell mai vistos, a l'abast dels escollits. I ho va fer a casa, a la diada castellera per excel·lència. En una plaça on tot va començar, quilòmetre zero del fet casteller. Ahir, el lloc on es va forjar el mite, els Xiquets de Valls van fer entrar el fet casteller en una nova dimensió.