Per aquestes dates ara fa tot just 65 anys, el panorama meteorològic era ben diferent i és que gran part de Catalunya es trobava sotmesa sota una onada de fred siberiana que acabaria sent insòlita i la més forta de tot el segle XX i també de tot el segle XXI fins a l'actualitat. L'episodi en si va començar el dia 2 de febrer de l'any 1956, quan una potentíssima irrupció d'aire fred provinent de Sibèria viatjava directament transportada fins a Catalunya a través d'un corrent de vents molt potents de nord-est provinents directament de Rússia. Aquesta situació va ser afavorida per un anticicló ferm a Escandinàvia i, d'altra banda, una profunda borrasca formada al mig del Mediterrani. Per tant, entre aquests dos centres d'acció, es generava aquesta cinta transportadora de vents gèlids provinents directament de Rússia fins a Catalunya. Era una situació de llibre, el que s'anomena popularment una 'siberiana'.
Onada de fred insòlita i persistent
Aquest escenari meteorològic explicat breument, es va mantenir pràcticament tot el mes de febrer, amb petites variacions. Aquest fet va provocar que no només fos una primera glopada d'aire molt fred i acompanyada de ventades molt fortes, sinó que l'entrada siberiana a mesura que avançaven els dies seguia afectant-nos de ple i, a més, cap a mitjans de mes, va entrar una segona glopada encara més freda provinent del nord d'Europa. A diferència de la primera, aquesta segona va entrar menys ventada i això va fer que les temperatures nocturnes poguessin baixar més amb glaçades que van ser generals a tot Catalunya amb valors d'escàndol mai més assolits des de llavors.
Registres històrics escandalosos
A continuació, us deixem un resum de les temperatures mínimes que es van assolir al llarg d'aquest episodi i que en una gran majoria de casos, no s'han superat mai més. Segurament conegut per molts, en un punt concret del Pirineu occidental, a l'Estany Gento, situat a 2.142 metres, es van assolir els -32ºC de temperatura mínima, convertint-se en el valor oficialmés baix mai registrat a tota la península Ibèrica.
- -32ºC a l'Estany Gento (Pallars Sobirà)
- -26ºC al Port de la Bonaigua
- -24ºC a la Vall de Núria
- -21ºC a La Molina
- -20ºC a Vielha i al Turó de l'Home
- -18ºC a Esterri d'Àneu
- -17ºC a Sant Julià de Vilatorta
- -16ºC a Oliana
- -15ºC a Begues, Moià, Hostalric o Solsona
- -14ºC a Olot
- -13ºC a Llinars del Vallès, Vic, Sant Celoni, Balaguer i Caldes de Montbui
- -11ºC a Girona i Granollers
- -10ºC a Igualada, Lleida, Vilafranca del Penedès, a Barcelona (Observatori Fabra) o Reus
- -9,5ºC a Begur
- -9ºC a Figueres
- -8ºC a Mora d'Ebre, Cambrils o a Roquetes (Observatori de l'Ebre)
- -7ºC a Mataró, Calella, el Prat de Llobregat o Barcelona (Gràcia).
La part negativa de la siberiana
Els danys van ser majúsculs principalment als campslitorals i de l'interior on oliveres i garroferes de l’Empordà, les Terres de Ponent i de l’Ebre van quedar completament abatudes per les glaçades insòlites. La majoria de fruiters, cítrics, ametllers i avellaners van patir danysirreversibles. Al Maresme, el cultiu de flors i plantes de decoració va tenir pèrdues generals. Al nord-est del país es va observar la mort de tords i merles per congelació, però també per set, ja que l’aigua superficial estava glaçada.
El fred va gelar nombroses canonades d’aigua, que van rebentar deixant sense subministrament un gran nombre de llars i fàbriques. També van congelar-se fonts, dipòsits, estanys i rierols. A diverses platges del país els esquitxos de les onades es glaçaven damunt de la sorra. Aquest fenomen actualment és molt poc habitual, però ja havia passat als hiverns de 1891, 1893 i 1905. La majoria de rius i rieres de la meitat nord del país van gelar-se completament. Per exemple, el Cardener i el Llobregat (curs alt i mitjà), així com les ribes de l’Ebre. L’onada de fred del febrer de 1956 va deixar un record inesborrable a tot el país.
Europa 'siberianitzada'
El fred encara va ser més intens i durador a tot Europa. A tall d'exemple, a la ciutat de París, es va glaçar absolutament tot i es podia travessar el Sena per sobre del gel. Gairebé tots els rius del centre i nord d'Europa van congelar-se i per molts d’ells es podia caminar per sobre de la seva superfície glaçada. A Londres també va arribar a gelar-se el Tàmesi i fins i tot, les onades es glaçaven a les platges del Mar del Nord.