Gran troballa de la sona OSIRIS-REx de la NASA a l’asteroide Bennu. Segons les primers observacions de la nau, s’ha trobat aigua tancada dins d’argiles en aquest element espacial. Les dades obtingudes revelen la presència de molècules que contenen àtoms d’oxigen i hidrogen units entre sí, coneguts com a hidroxils.
En aquest sentit, l’equip d’investigació creu que aquests hidroxils existeixen per tot l’asteroide en minerals argilosos que contenen aigua, cosa que significa que, en algun moment, el material rocós de Bennu va interactuar amb l’aigua. L’asteroide es massa petit per comptar amb líquid, però la troballa indica que, el cos del qual es va despendre, que era molt més gran, sí que en contenia.
Informació per conèixer l’origen de la vida a la Terra
La missió de l’OSIRIS-REx es va iniciar per tal d’intentar obtenir informació sobre l’origen de la vida. Per tant, aquesta troballa confirmaria que aquest asteroide pot aportar dades crucials per entendre les fases inicials de la formació del sistema solar i de l’origen de la vida a la Terra a partir de materials d’altres elements celestes.
Està previst que l’any 2023 la sonda torni a la Terra amb material extret d’aquest asteroide. En aquest sentit, els experts de la missió ja s’aventuren a augurar que, quan aquest moment arribi, es comptarà amb un «tresor de nova formació» per als científics sobre la història i evolució del sistema solar.
Entre els mesos d’agost i desembre, s’ha dut a terme la fase d’aproximació de la nau, que ha recorregut 2,2 milions de quilòmetres fins arribar a tan sols 19 quilòmetres de Bennu el dia 3 d’aquest mes. Va ser llavors quan els científics, des de la Terra, van dirigir tres instruments fins a l’asteroide, on van començar a dur a terme les primeres observacions, aportant les primeres dades oficials.
Una missió de molta precisió
La nau durà a terme diverses observacions per tal de conèixer millor la massa de l’asteroide, cosa que ajudarà a comprendre l’estructura i composició de la roca. Al llarg dels propers mesos, la sonda orbitarà Bennu, l’element orbitat més petit i més a prop de la superfície que s’ha dut a terme fins ara per una nau espacial.
Fins ara, les dades també mostren que la superfície de l’element és més rocosa i accidentada del que es pensava inicialment, però es confirma la forma descrita inicialment de l’asteroide, tant pel que fa al diàmetre, la velocitat de rotació, la inclinació i la seva silueta.