Gran columna de fum que s'ha revifat al cap de l'incendi de la Conca de Barberà i l'Anoia i que es veu des de Santa Coloma de Queralt

Pirocúmul: el fenomen que va obligar a retirar els Bombers de l'incendi a la Conca

L’incendi ha recorregut 3,7 quilòmetres i ha cremat unes 200 hectàrees durant la retirada del cos

L'incendi originat a Santa Coloma de Queralt, que ha afectat la comarca de la Conca de Barberà i l'Anoia, ha format un pirocúmul  (Pirocumulonimbus). Aquest fenomen meteorològic causat per l'incendi obligava a retirar alguns efectius que combatien l'incendi per seguretat. 

A grans trets, el pirocúmul és la columna de fum i cendra provocada pel foc. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, garantia que «tornen a actuar», un cop semblava calmat. Però aquest núvol, en caure, havia pogut provocar petits nous focus en l'incendi. 

El pirocúmul: què és i per què ha obligat a retirar bombers

Les hores passaven i l'incendi avançava pels camps de vegetació. Durant tot el diumenge, s'havia mantingut l'alerta que el foc s'obrís cap al nord empès per la marinada. En passar aquest fet, s'ha format una gran columna de fum que ha obligat a retirar cap a zones de seguretat els efectius que estaven treballant en l'extinció. 

El cap de Bombers de la Generalitat, David Borrell, assenyalava que amb el «desplom del núvol» es puguin reubicar les dotacions i reprendre les tasques durant la nit. Aquest ha estat un missatge de tranquil·litat als veïns, a més de demanar prudència per evitar situacions de simultaneïtat.

La imatge de la gran columna de fum formada en l'incendi ha impressionat a molta gent i s'ha vist des de diversos punts del territori. Aquest fenomen que s'ha produït té nom: pirocúmul.

El pirocumulonimbus  succeeix quan l'aigua de l'interior dels arbres afectats per les flames, s'evapora arran de les altes temperatures del foc. Aquest fet provoca una reacció on el vapor s'enfila de pressa gràcies a l'aire calent de l'incendi. Tot seguit, es forma un núvol cumuliforme un cop es condensa, després d'entrar en contacte amb capes superiors d'aire, que tenen temperatures més baixes. 

La principal diferència entre la columna de fum d'un incendi, que pot ser de diverses tonalitats, el pirocúmul té un to blanquinós. Això passa perquè està format per gotes d'aigua i no pas de cendres o partícules de material cremat. 

Els pirocúmuls, a més, provoquen dos vessants diferenciats. En ser format per gotes d'aigua, poden ajudar les tasques d'extinció de foc, perquè es precipiten. D'altra banda, poden complicar més la situació i, com en el cas de Santa Coloma de Queralt, obligar els bombers a retirar-se a zones segures.

La baixada de temperatures amb l'arribada de la nit provoca que els pirocúmuls  s'ensorrin i s'aplanin. Aquest fet genera esclafits i fa que les flames s'expandeixin, provocant nous focus a una certa distància d'on hi ha el foc. La pèrdua d'intensitat de l'incendi també pot provocar aquest fet.

En l'incendi que afecta la Conca de Barberà i l'Anoia, s'han hagut de retirar efectius durant mitja hora, de les 20.00 hores a les 20.30 del vespre. En aquest temps, segons els analistes del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) l’incendi ha recorregut 3,7 quilòmetres i ha cremat unes 200 hectàrees.