Catalunya compta amb moltes dates tràgiques assenyalades en el calendari per culpa de la meteorologia que molta gent mai oblidarà. Un d’aquests esdeveniments va ser, sens dubte, els aiguats de l’any 1994, coneguts popularment també com l'aiguat de Sant Tomàs, que van deixar precipitacions molt importants a gran part del litoral i prelitoral, però sobretot a les comarques del Camp de Tarragona, on la pluja va ser torrencial amb les pitjors inundacions del segle XX a la zona. Es van registrar un total de 9 víctimes mortals per culpa del temporal a tot Catalunya. Ara que es compleixen 25 anys d’aquell trist esdeveniment, rememorem les dades més importants, les afectacions més greus i les conseqüències d’aquell històric episodi.
La pitjor part se la va dur, sens dubte, el Camp de Tarragona, especialment la conca del riu Francolí, ja que les precipitacions van caure amb molta força a les muntanyes de Prades i Montsant, amb registres per sobre dels 400 l/m² en alguns punts, com és el cas de l’Alforja, on van caure 450 l/m² (240 caiguts en tan sols dues hores i mitja). També destaquen els 415 de Porrera, els 410 de Prades o els 397 de Cornudella de Montsant.
Tot plegat va fer baixar rius i rieres ben plens i desbordats en poca estona amb molta virulència, especialment el Francolí i els seus afluents. El resultat, més enllà de les morts i desaparicions de persones, van ser molts danys catastròfics en carreteres, electricitat, telefonia i xarxa ferroviària, amb talls que van durar dies. Els accessos de molts municipis, incloent la ciutat de Tarragona, van quedar greument afectats mentre que les pèrdues es van valorar en 32.000 milions de pessetes i 139 municipis van ser declarats zona catastròfica.
Els pitjors aiguats del segle XX a Catalunya
Les causes d’aquells aiguats tan importants les trobem en el tipus de clima que té Catalunya. Ens trobàvem en plena tardor i una profunda borrasca instal·lada al damunt del País Valencià va impulsar vents de xaloc molt humits i càlids provinents del Mediterrani, molt escalfat després d’un estiu extremadament calorós. Aquests vents van xocar amb una massa d’aire més freda al damunt de Catalunya i tot plegat va ser una bomba explosiva que va derivar en aquest fort temporal.
A més, els greus incendis de l’estiu van empitjorar la baixada d’aigua per rius i rieres, mentre que l’orografia del terreny va jugar també una mala passada, ja que els vents marítims xocaven contra les muntanyes de Tarragona i retroalimentaven els núvols de tempesta. A continuació fem un repàs detallat de les afectacions més greus i imatges a les comarques de Tarragona:
L'Alt Camp, un dels punts més afectats pels aiguats
Els forts aiguats durant la matinada del 10 d'octubre de 1994 van produir les pitjors inundacions del segle XX a l’Alt Camp. Concretament, el municipi de la Riba, a tocar de la llera dels rius Francolí i Brugent, va ser la zona de la comarca més afectada i es podria dir de tota Catalunya. En només 24 hores, van caure 177 l/m², gairebé la mateixa quantitat de precipitació de pluja que el terme ribetà ha tingut enguany, i les pèrdues van ascendir a la xifra de 246.188.467 pessetes.
El riu Brugent vessa les aigües al Francolí, a l'altura de la Riba, i la suma dels dos cabals fluvials, extraordinàriament crescuts des de la Conca de Barberà, va disparar totes les alarmes a primera hora del matí. En pocs minuts, el pont de cal Cisquet que uneix les dues parts del poble a una desena de metres va quedar engolit per la virulència de les aigües. El cabal havia augmentat fins als 450 m³ per segon i l'amplada del riu ocupava més de 100 metres.
La crescuda dels rius va tombar quatre torres d’alta tensió entre la Riba i Picamoixons, cosa que va provocar interrupcions en els serveis bàsics d’aigua potable, telèfon i electricitat. Els ribetans van estar hores sense comunicació per carretera per culpa de l'esfondrament dels ponts, d'esvorancs a la carretera o per culpa dels despreniments i haver de ser proveïts d’aliments i aigua pels helicòpters del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, les empreses papereres van tardar molts dies a recuperar el ritme normal de la producció, amb el resultat d'unes pèrdues milionàries.
Els difunts del cementiri, riu avall
El cementiri de la localitat va ser un dels punts que es va veure més afectat, a causa de la seva situació propera al riu. En aquesta catàstrofe, a més de desaparèixer tres nínxols, dos panteons, la capella i el mur de contenció, cal comptabilitzar unes pèrdues molt sensibles i sentimentals, ja que diversos fèretres amb els difunts a dins van ser engolits per l'aigua, riu avall. Fins i tot hi ha cadàvers que, alguns d'ells amb una sepultura recent, mai van poder ser recuperats.
Un temporal devastador al Baix Camp i al Priorat
Al Priorat i al Baix Camp es van patir destrosses importants a causa dels aiguats. Porrera, Cornudella i Siurana, Poboleda, Alforja, Vilaplana, l'Aleixar, Maspujols, Riudecanyes, la Febró, Duesaigües o les Borges van ser alguns dels pobles més afectats. Les rieres i barrancs van baixar ininterrompudament durant hores, i les d'Alforja, Maspujols o l'Aleixar van acabar per desbordar-se en alguns dels trams.
En el cas de Riudecanyes, el desenllaç hauria pogut ser molt pitjor si no fos pel pantà. Després d'un estiu on hi havia plogut poc, les reserves d'aigua estaven molt baixes. Alguns testimonis recorden que l'embassament es va omplir en només tres hores, un volum d'aigua que «si no fos per la presa, hauria acabat al poble», recorden alguns testimonis de la riuada.
Siurana va quedar aïllada tres dies
Un exemple va ser Siurana, que va quedar completament aïllat durant tres dies. Jordi Llort, del bar L'Acacia, recorda que no s'esperaven aquella situació. «Vam quedar incomunicats per carretera, i la grandíssima sort que vam tenir va ser que en aquells moments s'estava realitzant la construcció de la carretera i teníem la maquinària allí».
«Les carreteres van quedar impracticables, impossible de passar-hi ni a peu, els barrancs van recuperar la seva història», explica. De fet, gràcies a les obres que s'estaven fent es va poder obrir, tres dies després, la carretera cap a Prades; la que connecta el nucli de població de Siurana amb Cornudella però, encara va tardar dues o tres setmanes a restablir-se.
Fins que no van poder obrir el pas cap a Prades, «un helicòpter ens va portar material de primers auxilis i provisions, com llet o pa». A diferència d'avui en dia, llavors no va haver-hi plans d'emergència en prealerta o protocols activats en previsió. «Va ser un dia normal, vam anar a dormir i va començar a ploure, però no va parar, es va obrir el cel, no hi va haver ni previsió ni res; tampoc s'hi estava tant al damunt com ara, en aquella època», recorda.
Un mort i destrosses per valor de 500 milions de pessetes a Cambrils
Han passat 25 anys, però les imatges de la riera d'Alforja completament embravida al seu pas per Cambrils segueixen inesborrables en tots els que van viure en primera persona aquell fatídic matí i tots els que han anat creixent amb el record constant del 10 d'octubre de 1994. A Cambrils, la rierada es va endur la vida d'una persona i va causar nombrosos danys materials que es van calcular en uns 500 milions de pessetes d'aquella època. La ràpida resposta ciutadana i la col·laboració de tothom van permetre que el poble recuperés la normalitat en un temps rècord.
Les fortes pluges que van caure aquell dia en tot l'interior del Baix Camp van acarnissar-se especialment amb la vila marinera, punt de desembocadura de mitja dotzena de rieres i barrancs. El focus aquell matí va estar en la riera d'Alforja, que divideix en dos el terme municipal i que s'havia canalitzat vint anys abans amb el seu aspecte actual. La riera va anar pujant ràpidament des de primera hora del matí. L'expectació era màxima entre els veïns, que mai havien vist una crescuda així de la riera, fins al punt que va arribar a desbordar-se. La fúria de l'aigua va arrasar amb tot el que es va trobar pel camí i va deixar la riera completament assolada.
L'aigua es va emportar les passarel·les de vianants i les baranes dels ponts que creuaven la riera; va destrossar parets, asfalt, voreres, etc. Desenes de carrers inundats i baixos i pàrquings negats de fang van ser la postal que va quedar després de l'aiguat. «Recordo aquell dia amb terror», reconeix en Josep Pedrell Font, alcalde de Cambrils entre 1991 i 1995. «Aquí no va ploure, però inesperadament la riera va començar a baixar d'una manera desmesurada. A les 8 del matí, quan arribava a l'Ajuntament, vaig veure un munt de gent a la riera que estava mirant com baixava l'aigua i anava guanyant centímetres ràpidament. Vaig marxar corrent a l'ajuntament per avisar els serveis d'emergències», recorda el batlle.
«Vaig agafar la moto i, en arribar a la desembocadura de la riera, veig un grup d'homes que estaven plantats sota una palmera que hi havia mirant el que estava passant». Un d'ells era en Pere Torres, l'única víctima mortal d'aquell tràgic matí a Cambrils. «Vaig marxar cap a casa a avisar a la dona i quan vaig tornar a passar en direcció cap a la vila, hi havia un terrabastall de gent. L'aigua s'acabava d'endur el terra on estaven aquells homes. Allò va ser la desgràcia més grossa que va tenir el poble», explica en Josep Pedrell 25 després.
La força de l'aigua va engolir en Pere Torres, que regentava una cristalleria a la rambla de Jaume I, i que va morir ofegat. El corrent d'aigua va provocar diversos esfondraments i esllavissades als carrers paral·lels a la llera i va ser per un d'aquests on va caure. Tot i que les tasques de recerca al mar es van posar en marxa de seguida, el seu cos no es va localitzar fins cinc dies després per part d'una embarcació de pesca.
Tornar a la normalitat, una qüestió de tots
En Josep Mellau, que llavors era regidor d'Obres i Urbanisme a l'Ajuntament de Cambrils, explica que «aquell dia va ser dramàtic. Em vaig posar en contacte de seguida amb l'encarregat de la brigada, que era l'Anton Llorens, i vaig passar dues nits i tres dies sense dormir amb el que ens va venir a sobre. El mal va arribar en tapar-se el primer pont de la N-340, quan va rebentar ja va fer presa i va sortir l'aigua pels costats. Allò no es podia controlar de cap manera». El consistori va convocar aquell mateix 10 d'octubre a la tarda un ple extraordinari on es va aprovar un pla de xoc per netejar el municipi.
«De seguida vam posar en marxa el pla de reconstrucció. S'havia d'organitzar tota la gent que es va oferir per ajudar. Van venir camions i màquines des de Vandellòs, de Reus, dels Bombers... per netejar tot el mal que s'havia fet. En algun moment hi havia fins a 67 màquines treballant al municipi», rememora l'exregidor. «Van ser uns dies de molta angoixa per part de tothom. Les baixades dels ponts van quedar plenes de fang i es van treure centenars i centenars de camions plens. Al final, gràcies a la col·laboració de tothom vam poder ser el primer poble de la província de Tarragona en recuperar la normalitat», afegeix.
«Estàvem pràcticament acabant el mandat i vam haver de córrer molt, perquè havíem de refer tot el poble. Havíem treballat moltíssim i havíem pogut fer moltes coses, però ens va quedar tot malmès», explica l'alcalde Pedrell. Carrers inundats, locals comercials i cases plenes de fang, restes de canyes i arbres, runa per tot arreu... L'alcalde de 1994 reviu l'enorme tasca que se'ls va presentar per endavant: «Vam repartir raspalls i galledes per netejar els carrers i la gent s'hi va abocar. Tot el veïnat va sortir i amb mànegues i raspalls van col·laborar a netejar-ho tot».
En l'àmbit més institucional, en Josep Pedrell recorda com també «ens vam haver d'espavilar per demanar ajudes. En la primera trobada d'alcaldes que vam fer al Consell Comarcal, quan vaig veure que hi havia tants de pobles afectats, vaig pensar que no acabaríem res. Però a força de bellugar-nos vam aconseguir conscienciar les autoritats i ens van ajudar de seguida. Tothom va respondre».
El record d’una Tarragona completament col·lapsada
El 10 d’octubre del 1994 el Francolí es va desbordar al seu pas per Tarragona. El riu, que durant gran part de l’any baixa sec o gairebé sec, va sorprendre tothom. Els aiguats de la nit anterior i del mateix dia van provocar una crescuda sense precedents. També hi va col·laborar l’augment del cabal del riu Brugent, afluent del Francolí. La ciutat es va col·lapsar i la frontera entre el centre i els barris, marcada pel mateix riu, es va tornar gairebé impossible de creuar.
Els ponts de l’Avinguda Roma i Ramón i Cajal, que travessen d’una banda a l’altra, van perillar durant tota la jornada. L’aigua es va enfilar fins gairebé la carretera. A més, es va estendre per tota la vall, d’extrem a extrem. Tot això va provocar inundacions generalitzades. Es van evacuar un miler de persones de Residencial Palau, del barri del Serrallo i del Polígon Industrial Francolí. De fet, les empreses que s’ubicaven en aquest indret, van patir grans pèrdues econòmiques provocades pel fang i l’aigua.
Repsol també es va veure afectada pels aiguats. El rack va deixar de funcionar, fet que va posar en alerta tota l’empresa. Les instal·lacions portuàries també van acabar amb grans inundacions. Segons diversos estudis realitzats entre el 1995 i el 1998, el cabal a la desembocadura va ser d’entre 1.500 i 1.600 m³ per segon. Per tot plegat, la ciutat es va sotmetre a una jornada de caos i col·lapse, que finalment va acabar remetent al dia següent. A la memòria dels tarragonins, però, encara hi rau l’aigua del Francolí intentant escalar per sobre dels ponts de dues de les principals artèries de la ciutat.
Aquests aiguats es repetiran, però no se sap quan
Al Camp de Tarragona no es recorden uns aiguats tan importants en les darreres dècades com els del 1994, i és que en 24 hores hi ha zones on va caure pràcticament tota la pluja que acostuma a caure en tot un any. Això tan sols passa cada 500 anys de mitjana, tot i que es tracta d’una situació típicament mediterrània a la tardor, època en què es registren normalment les pluges més importants de l’any a la nostra zona.
Per tant, aquestes espectaculars imatges que són històriques no només han de quedar com un record d’aquell tràgic esdeveniment, sinó que han servit, i han de continuar servint, per millorar la planificació urbanística i institucional a nivell de plans d’emergències per fer front a una futura situació similar que de ben segur es repetirà algun dia al llarg dels propers anys, tot i que és impossible saber quan.