Tal com a les europees de l’any 2014, Podemos va ser la gran sorpresa i va fer saltar en mil bocins l’espai electoral del centre esquerre, el centredreta espanyol es troba, aquest 2019, en el mateix escenari: tres ofertes pel mateix votant, (PP, Ciutadans i VOX). La formació de moda, arrasa en tota mena d’actes que convoca, omplint pavellons, cinemes, sales d’hotel i el que faci falta.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Hi ha problemes per definir-la, com ha passat amb altres moviments populistes de dretes arreu d'Europa, com per exemple Salvini a Itàlia, els governs d'Hongria i Àustria o l'exemple més clar, el president dels EUA, Donald Trump: populistes de dretes; ultradreta; extrema dreta; ultraconservadors o, com diu el líder de VOX a Espanya, Santiago Abascal, «la dreta dels valents», «la dreta autèntica», en contraposició a «la petita dreta covarda».
A l'Estat espanyol, el dubte és si aquesta presència massiva de simpatitzants als actes de VOX es traduirà en un vot massiu a la ultradreta, arribant al punt que VOX quedi tercera força en l'àmbit estatal o, com somien alguns simpatitzants del seu líder, Santiago Abascal, quedar fins i tot segons, per davant del Partit Popular.
TarragonaDigital havia sol·licitat una entrevista amb el seu cap de llista per Tarragona, Alejandro de Anta, tal com farà amb tots els números uns dels partits amb representació i, també, el PACMA; és a dir, amb aquelles formacions que poden arribar a assolir una acta de diputat. VOX ha demanat un qüestionari i se li ha facilitat. La resposta a la petició ha sigut el silenci. Com a alternativa, aquest mitjà publica una anàlisi de quin és l’estat actual de VOX als principals municipis de Tarragona de cara a les eleccions generals i municipals.
De Alejandro de Anta a Alejandro de Anta
L’hemeroteca recull, per primera vegada, el nom d’Alejandro de Anta vinculat a VOX Tarragona, l’any 2014. Era quan el partit verd naixia com a alternativa «lliberal» al PP liderat pel gallec Mariano Rajoy. Fa cosa de cinc anys, VOX era una formació europeista, amb Alejo Vidal-Quadras com a fundador, i decididament «lliberal». Alejandro de Anta n’assumia la coordinació.
Els resultats electorals d’aleshores varen ser més aviat minsos per VOX. L’any 2018, gener per ser precisos, Isabel Lázaro es transforma en la nova líder de VOX a Tarragona, un partit que havia caigut en mans de Santiago Abascal i que, a correcuita, s'havia apartat del liberalisme europeista de Vidal-Quadras i entregat «a la branca ultraconservadora del PP», en paraules de la cofundadora de VOX, i ara apartada de la formació, Cristina Seguí.
De cara a les eleccions del pròxim 28 d’abril, VOX ha recuperat a Alejandro de Anta, passant així, en cinc anys, de de Anta a de Anta, amb una presidència al mig, en mans d’Isabel Làzaro.
Pescant a les aigües dels «emprenyats amb el PP»
Però qui és Isabel Lázaro? Lázaro és una exmilitant del PP de Tarragona que havia abandonat les files dels conservadors, en paraules d’alguns membres actuals de VOX, «en desacord amb la política de Rajoy a Catalunya». Aquesta seria la versió que la presidenta provincial de VOX hauria ofert de portes endins però n’hi hauria, segons fonts consultades, una altra, menys coneguda però «igualment important».
Lázaro va demanar als líders dels conservadors tarragonins «ser contractada a l’Ajuntament de Tarragona amb un càrrec de responsabilitat a la conselleria de Turisme. Atès que el seu currículum no s’esqueia amb el perfil del càrrec, es va declinar la seva proposta, fet que va comportar un enuig important per part d’Isabel».
Ara, Lázaro és la número u de VOX Tarragona i continua pescant a les aigües dels «emprenyats amb el PP», com la històrica política tarragonina, amb més de 30 anys de militància amb els populars, Judith Heras. Fonts pròximes a Heras han negat que aquesta tingui cap mena d’intenció de tornar a la política activa però altres fonts consultades han indicat que el seu nom «és valorat per la direcció a Madrid com a possible alcaldessa». Hi ha, també, una altra versió: «a la Judith el que li agradaria és que VOX entrés a l’Ajuntament i ella passar a ser assessora del grup municipal, càrrec que ja ha ocupat en altres administracions».
De moment Isabel Lázaro, tal com va avançar aquest mitjà, serà la dos dels ultradretans al Congrés, darrere d’Alejandro de Anta. Queda obert, no per gaire temps (el 24 d’abril es publiquen les llistes al BOE), qui serà l’alcaldable de VOX per Tarragona, si ella, Heras o algú altre, però el cert és que VOX té problemes per omplir les llistes electorals a la província de Tarragona i haurien recorregut, segons fonts consultades, «a llistats d’afiliats del PP per tal de poder tenir el màxim nombre d’aceptos». Un «acepto» és el document que ha de signar qui vulgui anar en qualsevol mena de llista electoral.
VOX, amb problemes a Salou i Torredembarra
El passat mes de febrer, VOX Torredembarra confirmava que es presentarien al municipi del Baix Gaià. Poques setmanes després, Jordi Fernández, que havia de ser l'alcaldable a Torredembarra, trucava, segons diferents fonts consultades, a membres de la junta local del PP torrenc, per veure si «li podien prestar gent per omplir la llista electoral».
La proposta no va arribar a bon port i Fernández ha acabat com alcaldable pel Vendrell, un municipi en principi més favorable al perfil electoral de VOX, sobretot després de la desaparició de la històrica formació xenòfoba Plataforma per Catalunya.
A Salou, l’aterratge de bona part de l’antiga cúpula local de Ciutadans ha caigut molt malament entre alguns històrics de VOX en aquest municipi de la Costa Daurada. El cert és que VOX Salou també ha tingut espai per candidats que han arribat a la ultradreta després d’estar fortament vinculats al «constitucionalisme» i prioritzant «l’intens debat territorial, així com les prioritats municipals, per sobre d’altres aspectes amb els quals no tenim per què estar del tot d’acord. A les municipals es vota a la persona, per sobre de la marca».