Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge del president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, durant l'esmorzar d'inicis d'any amb la premsa

La Cambra de Reus confirma els pitjors auguris als Pressupostos Generals de l'Estat

«Estem a la casella de sortida», valora decebut el president Jordi Just | Considera que la regió ha de rebre, almenys, 3.500 milions d'euros dels ajuts europeus que arribaran a Catalunya

Fa tot just un mes, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, qualificava de «burla» els Pressupostos Generals de l'Estat si es complien les previsions de no invertir suficient en les infraestructures de l'àrea d'influència de la institució. Un presagi que, ara, ha vist confirmat.

Després que els PGE passessin pel Senat sense aprovar cap moció per millorar el finançament i la inversió en infraestructures de la regió, Just reivindica, una vegada més, la necessitat de fer front comú per aconseguir injeccions econòmiques «vitals» pel territori.

El president cameral apunta que s'ha redirigit el pressupost al servei de rodalies de Barcelona, «i aquí ens hem quedat sense estació (intermodal)». «Estem a la casella de sortida i hem comprovat, una vegada més, que les nostres reivindicacions històriques, no s'han fet realitat», ha etzibat aquest dimarts en una roda de premsa telemàtica.

Insisteixen en la necessitat de fer front comú

A la roda de premsa també hi ha participat Jaume Domènech, exalcalde de Falset i actual vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Reus, que ha afirmat que «continuarem reivindicant les mancances històriques que tenim a les nostres comarques». Pel que fa a Just, ha tornat a insistir en la necessitat de fer un front comú en aquest sentit per garantir el futur de la regió.

Ha posat d'exemple els avenços aconseguits per part de l'Ajuntament de Reus pel que fa al Baixador de Bellissens. Uns avenços que, segons ha insinuat, costen més de concretar quan cal que administracions locals vagin a una davant de les administracions superiors.

Sense voler-ho sentenciar clarament, ha deixat entreveure que els interessos o el protagonisme particulars dificulten reclamar solucions comunes. És per això, segons s'ha compromès, que la Cambra seguirà reivindicant les infraestructures que considera necessàries, si cal, sola.

«Considerem que ha arribat l'hora, més que mai, de prendre la iniciativa», ha assegurat. Un protagonisme que confien que pugui prendre algun altre agent del territori, «a la Cambra no el volem per res». En aquest cas, ha apuntat, la institució s'afegiria «de manera incondicional» al lideratge que s'erigís per agafar les regnes de les reivindicacions territorials; «potser aquest és l'últim tren que ens queda per evitar un despoblament creixent», ha augurat.

«El temporal Filomena ha posat al descobert el que fa temps que diem, que el nostre territori és la Ventafocs del país», ha afegit. Ha repassat els talls de subministrament elèctric i de connexions telefòniques que ha provocat el darrer temporal, però també, com a exemple gràfic de la deixadesa cap a aquesta regió, que s'hagi interromput el tràfic ferroviari de passatgers no per desperfectes a la via, sinó perquè els viatgers no podien accedir a les estacions per l'acumulació de neu.

3.500 milions d'euros d'ajuts europeus

Just també ha plantejat les xifres que considera el mínim exigible dels fons europeus de recuperació. Catalunya ha de rebre, apunta, 33.300 milions d'euros i, repartits de manera proporcional segons la demografia i el pes econòmic, això hauria de significar que a l'àrea metropolitana de Tarragona arribin 3.500 milions d'euros.

Ho contraposa, per exemple, als pressupostos de les ATM. L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona compta amb un pressupost ordinari —sense comptar inversions extraordinàries— de 1.350 milions d'euros mentre que l'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona només compta amb un pressupost anual de 20 milions d'euros.

Una partida que hauria de ser, seguint el càlcul de demografia i pes econòmic, d'entre 150 i 160 milions d'euros. I encara més, afegeix, actualment no existeix l'anunciada ATM de les Terres de l'Ebre; «entenem que ara que el govern ajorna les eleccions, tindrà temps per fer-ho», etziba.

En aquest sentit, ha recordat que avui havia de començar el cicle de conferències sobre empresa i economia lligat a la precampanya electoral. Amb el teòric ajornament electoral —el TSJC ha suspès, avui, el decret de la Generalitat—, el cicle s'ajorna a principis del mes de maig.