Jordi Jordan, cap de llista per Tarragona d'En Comú Podem, ha estat el tercer participant en el cicle de xerrades electorals que organitza la Cambra de Comerç de Reus. Molt centrat en una transformació energètica —proposa la creació d'una operadora energètica pública— i econòmica, aposta per un reequilibri territorial i per una banca pública «com tenen França, Alemanya o Itàlia. L'Institut Català de Finances s'ha de convertir d'una vegada per totes en una banca pública de veritat».
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Durant la introducció, a càrrec de Jordi Just, president de la Cambra, s'ha destacat la predisposició del diputat al Congrés del partit, Ismael Cortés, a rebre i escoltar les reivindicacions de la institució en l'àmbit de les infraestructures. Una predisposició que, evidentment, Jordan s'ha compromès a mantenir si ocupa un escó al Parlament durant la pròxima legislatura.
La importància de la transició energètica
Considera que el sud de Catalunya viu «una dependència energètica» tant dels combustibles fòssils com de l'energia nuclear. Ha proposat, en aquest àmbit, un pacte per la reactivació econòmica vinculat a la transició energètica cap a les renovables, això sí, «amb topalls». «Volem passar de ser el territori més nuclearitzat de l'estat a ser un referent en energies renovables», ha resumit.
Un pla que planteja amb l'impuls de la Generalitat i la participació dels Consells Comarcals i les Cambres entre altres agents per garantir el futur de les comarques més lligades a la producció energètica i que també vol que impliqui el sector de la Formació Professional.
No s'ha estat de destacar l'acció del govern central durant la pandèmia, també de la part que ha rebut més crítiques. Alguns exemples han sigut «els 3.200 milions d'euros dels fons Covid per a les autonomies» o «la política dels ERTO, que ha evitat que es disparés encara més la xifra de l'atur».
També en clau estatal, Jordan considera vitals els Fons Europeus de recuperació. Una gestió que vol aprofitar per canviar el model econòmic i turístic de la regió. «No volem que passi com amb el pla Zapatero, quan es van fer infraestructures absurdes que no donaven valor afegit ni generaven llocs de treball», ha etzibat.
Un exemple del seu model l'ha posat en els polígons industrials, on creu que cal «una visió global de país i de territori per decidir quins són viables, com els hem de dotar i, sobretot, generar pols d'atracció que ara, en molts casos, han fracassat». En clau turística, impulsant el turisme paisatgístic i de l'interior de la Catalunya sud.
L'Estació Intermodal com a node de connexió intern
La segona part de la conferència es dedica a respondre les preguntes, sobre economia i infraestructures, que la Cambra de Comerç fa als candidats. En aquest cas ha servit perquè Jordan prioritzés millores i desdoblaments a les carreteres C-12 —Amposta-Lleida— i C-241d —Montblanc-Santa Coloma de Queralt—.
Descarta desdoblar el tram de la C-14 entre Alcover i Montblanc, que sí que milloraria. «Pensem que seria més econòmic i amb menys impacte ambiental arranjar la carretera d'Alcover a Valls, que permetria connectar amb l'A-27». Encara en matèria de mobilitat, ha sumat punts davant de la Cambra criticant que l'actual Govern català no hagi impulsat la creació de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat a les Terres de l'Ebre i que tingui infrafinançada la del Camp de Tarragona, una reivindicació que també feia la Cambra fa quinze dies.
Des de la institució s'ha preguntat a Jordan per la seva intenció respecte a la Taula Estratègica de l'Aeroport. El candidat dels comuns ha respost clarament: «el nostre model és descentralitzat, la Generalitat i el territori han de tenir-hi participació directa». En el cas de Reus, ha afegit, caldria que l'aeroport s'especialitzés en turisme i formació aèria, els seus principals sectors d'activitat.
Pel que fa a l'estació intermodal, la veu com «una bona solució si realment és intermodal i també garanteix la connexió amb rodalies i el territori, no només amb Barcelona». És per això que, sabent que és de competència estatal, s'ha compromès a reprendre el projecte per replantejar-lo en aquest sentit.
El darrer punt, el comerç de proximitat, també li ha valgut la felicitació de la Cambra, com a mínim pel que fa al coneixement del sector. Jordi Jordan ha mencionat actuacions com la derogació de la llei de llibertat d'horaris comercials o la limitació del creixement dels polígons i les grans superfícies, a més d'impulsar la digitalització del petit comerç.
Unes línies de treball que, tal com li ha admès el secretari general de la Cambra, Josep Baiges, «li compra qualsevol president de qualsevol Unió de Botiguers». «Es deu notar que soc fill de comerciants», ha respost Jordan.