Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge de grup dels nou candidats a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 14 de febrer del 2021 abans del debat electoral a 'La Sexta'.

Una olla de grills: El debat més caòtic torna a situar Illa al centre de les crítiques

'La Sexta' va emetre aquest dijous el debat més tensionat de la campanya electoral catalana

L'últim debat de la campanya electoral, emès a 'La Sexta'  aquest dijous, ha evidenciat que els candidats esperen ansiosament el punt final a la campanya. Els nou participants —tots els presidenciables excepte la de la CUP, que va apostar per la candidata per Tarragona, Laia Estrada— s'han deixat anar molt més que en els debats anteriors i han elevat el to contra els seus principals contrincants. Estaven de baixada, amb els nervis a flor de pell pel que pugui passar diumenge. El resultat, en un debat a nou, ha estat una autèntica olla de grills que impedia, en molts moments, saber què deien els candidats. La moderadora Ana Pastor, desbordada, ha hagut de tallar micròfons en alguna ocasió.

El compromís signat pels independentistes per no pactar amb els socialistes després del 14-F no ha acabat amb les acusacions de JxCat dient que ERC vol un tripartit. La candidata Laura Borràs ha insistit en el debat de La Sexta que la seva formació és «la garantia» perquè no hi hagi un tripartit d'esquerres. Per la seva banda, el candidat dels republicans, Pere Aragonès, li ha retret que «s'equivoqui d'adversari»: «El meu rival és Illa», li ha etzibat. El debat ha evidenciat que els partits continuen enrocats en les seves opcions de pactes postelectorals. Al programa, però, ha deixat la independència i la relació entre Catalunya i Espanya en segon terme. Partits constitucionalistes i independentistes han exhibit les seves propostes de futur.

Els partits, enrocats en els pactes postelectorals: vetos creuats entre les formacions

Després que els independentistes hagin signat un acord per vetar un Govern amb Illa, Aragonès ha insistit que no hi haurà cap entesa per a un executiu amb els socialistes, que no acceptaran els seus vots ni una abstenció perquè aposten per una Generalitat «compromesa amb l'autodeterminació i l'amnistia». També ha garantit que votaran 'no' si Illa es presenta a una investidura. Això, però, no ha frenat l'escepticisme de Borràs, que ha insistit que JxCat és la «garantia» perquè no hi hagi un tripartit entre ERC, PSC i En Comú Podem. Borràs creu que comuns i socialistes són «el soci preferent» dels republicans. Aragonès li ha replicat que s'equivoca d'enemic, i li ha recriminat que JxCat governi a la Diputació de Barcelona amb Núria Marín, imputada: «Entre combatre la corrupció o criticar ERC, han decidir criticar ERC», ha reblat.

Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans, ha insistit que tot i que Aragonès i Illa ho neguen, «el tripartit es prepara»: «Ja negaven el tripartit amb Montilla», ha dit. I ha cridat al «constitucionalisme» per tenir un vot més que els independentistes i forçar així al PSC: «Illa diu que cal passar pàgina, però si el llibre és un drama, ja pot passar pàgines, que acabarà amb tragèdia», ha enraonat. Pels Comuns, Jéssica Albiach ha advocat pel «govern d'esquerres i transversal» que aplegui la seva formació amb el PSC i ERC. Davant l'aposta d'Illa de fer un Govern amb PSC i En Comú Podem, Albiach ha alliçonat que no es pot fer «un Govern en minoria, dèbil i fent malabars durant tota la legislatura». «Cal un govern fort i estable al qual li surtin els números», ha dit la candidata dels comuns, que, per la seva banda, veta JxCat perquè és «la dreta».

Albiach ha qualificat el rebuig signat pels independentistes a Illa de «presa de pèl» perquè ERC ha negociat amb el PSOE a Madrid i JxCat governa amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. «Pere, acabaràs fent president a Joan Canadell», el número 3 de JxCat, ha alertat la candidata dels comuns. Aragonès ha advertit que Illa «ha adoptat el programa de Ciutadans» i que també «adoptarà els seus pactes» amb Vox. La cap de llista del PDeCAT, Àngels Chacón, ha expressat que donarà suport «a programes, no a candidats», i en diverses ocasions ha emplaçat Aragonès, que proposa «la via àmplia», a escollir «entre PDeCAT o CUP». «No donarem suport a un govern on estigui la CUP, perquè per la foto inicial quedarà perfecte, però les divisions estaran a l'ordre del dia quan haguem de gestionar; estalviem-nos els espectacles ja», ha exposat.

El candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha asseverat que no acceptaran la hipòtesi de triar entre independentistes o Illa i que l'única possibilitat per fer-ho és que «el PPC tingui la clau». Amb tot, no ha volgut aprofundir més en els pactes postelectorals. El candidat de Vox,  Ignacio Garriga, ha dit que en cap cas donaria suport a una eventual investidura d'Illa: «Ni amb una abstenció», ha dit. El cap de llista de la formació d'extrema dreta ha dit que no avalarien el socialista perquè «forma part de problema» a Catalunya.

Illa, centre de les crítiques per la pandèmia

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha estat el centre de les crítiques de la resta de partits per la gestió de la pandèmia des de la seva posició de ministre de Sanitat abans de convertir-se en candidat a al presidència de la Generalitat. La majoria de formacions li han retret que no hagi aplicat abans les propostes que ara presenta com a solucions.

Sense voluntat d'entrar en el cos a cos amb la resta de candidats en aquest tram del debat, Illa s'ha dedicat a reiterar les propostes que ha anat recitant durant la campanya per «rescatar» l'economia i els ciutadans de l'independentisme. En aquest sentit, Illa fa seu el pla de vacunació europeu que hauria de garantir la vacunació del 70% de la població aquest any.