El TSJC anul·la el decret d'ajornament de les eleccions i, per tant, se celebraran de forma definitiva el proper 14 de febrer. Així ho ha anunciat la sala el migdia d'aquest divendres.
Unes eleccions pendents de la decisió del TSJC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va advertir en la seva darrera interlocutòria que, abans del 8 de febrer, comunicaria públicament la decisió definitiva sobre els recursos presentats contra l’ajornament electoral. Finalment, aquesta decisió ha arribat amb força antelació: ho ha fet avui mateix, després de dies d’una autèntica ‘muntanya russa’ judicial, que va arrencar a mitjans del mes de gener.
La taula de partits del 15 de gener va decidir, en base a informes sobre la situació epidemiològica, ajornar la convocatòria electoral del 14 de febrer i traslladar-la al 30 de maig. Segons el Govern, tots els partits coincidien en la decisió a excepció del PSC, si bé és cert que en els dies següents, diverses formacions com ara el PPC van dir que l’executiu havia arribat a la reunió amb la decisió presa i que, per tant, no es va prendre per consens.
Fos com fos, dies més tard el TSJC va rebre sis recursos contra el decret que Pere Aragonès havia signat suspenent la convocatòria del 14 de febrer. En torn de mesures cautelaríssimes, el TSJC va suspendre la suspensió de les eleccions. És a dir: va mantenir la data del 14 de febrer per celebrar-les. Uns quants dies més tard, en la resolució de mesures cautelars, el tribunal va mantenir la seva decisió a l’espera de pronunciar-se sobre el fons dels recursos presentats. D’aquesta forma, doncs, la decisió que s’ha fet pública avui és la definitiva després d’un autèntic sainet que ha mantingut pendents els partits i els electors.
Ja hi ha data definitiva per a les eleccions autonòmiques després de molts mesos de provisionalitat
Amb la decisió del TSJC, Catalunya ja té, per fi, data definitiva per a les eleccions autonòmiques, que han de posar fi a la legislatura iniciada el desembre de 2017. Fa un any, a finals de gener de 2020, el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar en roda de premsa que el pacte de Govern havia fracassat i que els dos socis, JxCat i ERC, no podien continuar governant plegats per la profunda divisió entre ells. Torra, que donava la legislatura per esgotada, va anunciar que convocaria eleccions un cop aprovats els pressupostos.
Però la irrupció de la pandèmia ho va capgirar tot. A dies que s’aprovessin els comptes i es convoquessin eleccions, el coronavirus va canviar les prioritats i la gestió de l’epidèmia va expulsar la qüestió electoral de l’agenda política. El Govern va continuar malgrat que, a l’estiu, amb la situació epidèmica més controlada, es demanés a Torra que convoqués eleccions. Aquí es va imposar l’estratègia de Carles Puigdemont: JxCat necessitava temps perquè acabava d’escindir-se del PDeCAT i l’expresident va demanar a Torra que esperés a la seva inhabilitació sense convocar-les, per allargar els ‘tempos’.
I així va ser: el 28 de setembre,Torra va ser inhabilitat i el rellotge electoral va començar a descomptar. Amb el Parlament dissolt el 22 de desembre, la data electoral va situar-se en el 14 de febrer i, a partir d’aquí, es va iniciar la ja coneguda batalla electoral que ha culminat amb la decisió que s’ha produït avui.