Albert Batet és un dels noms importants al panorama polític de la demarcació de Tarragona. Tot i els seus intents per establir-se al cap i casal de Catalunya, a Barcelona, el vallenc no va tenir cap problema per imposar-se a les primàries de Junts a Tarragona.
Batet no és un líder carismàtic, però ha demostrat durant la seva carrera política que sap moure's de meravella a la rebotiga. No era un nom consolidat i va aconseguir, quan poca gent s'ho esperava, assolir l'alcaldia de la capital de l'Alt Camp, Valls. Es va moure perfectament a la tramoia convergent tarragonina fins a arribar a ocupar llocs destacats com ara la vicepresidència de la Diputació i, finalment, va saltar a la formació de Puigdemont.
PERFIL | Qui és Albert Batet? Una breu aproximació personal i biogràfica al candidat de Junts per al 14-F
Quan semblava que AlbertBatet havia caigut en desgràcia davant del president Carles Puigdemont, el vallenc va saber sobreviure i ara cerca repetir la fita de l'any 2017, quedar per davant dels seus enemics íntims, ERC. Conclusió, el jove polític de Valls en sap, i molt, de política.
En aquesta entrevista amb TarragonaDigital, Batet assegura que vol guanyar «i guanyar bé», insisteix en la idea de «la unitat independentista» i assegura que, «si depèn de Pedro Sánchez els fons europeus passaran de llarg de la demarcació de Tarragona».
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«L'esperit de l'1 d'octubre encara és viu»
— L'interès de la recta final d'aquesta campanya són els acords, perquè és més que evident que ningú aconseguirà majoria absoluta. Si ERC queda per davant de Junts, Junts ha de donar la presidència als republicans, com a la Diputació de Tarragona o apostar per altres camins, com a la Diputació de Barcelona?
— Nosaltres ens presentem a aquestes eleccions amb la voluntat de guanyar. I guanyar bé. Però, si s'han de fer pactes, sempre hem dit, i no només durant aquesta campanya, que apostem per un govern independentista i que parlarem amb totes les forces independentistes. Crec que, ara mateix, repartir la presidència o conselleries és inapropiat. Nosaltres volem guanyar bé, per governar bé. I Junts per Catalunya és el vot útil per garantir els recursos que els ciutadans i el país necessita.
— La cap de llista d'ERC per Tarragona, Raquel Sans, aposta per aprendre, també, de les debilitats de l'1 d'octubre. Per vostès, què s'ha de fer amb l'1 d'octubre, deixar-lo enrere o que continuï sent el pal de paller de l'independentisme català?
— L'esperit de l'1-O encara és viu. I ha de continuar essent pal de paller. De fet, volem acabar la feina iniciada l'octubre del 2017. A més, no podem oblidar, i jo com a alcalde que era en aquell moment, no puc oblidar la forta repressió que vam partir per part de l'Estat espanyol. Per això, l'esperit de l'1 d'octubre ha de continuar viu en el si de l'independentisme català perquè va ser el moment en el qual tots els partits independentistes ens vam unir i vam treballar en equip. Aquells dies, es va demostrar que quan anem units, és quan avancem. I, el 14-F va d'això. D'avançar o retrocedir. I Junts per Catalunya vol que el país avanci, perquè els catalans i les catalanes també ho facin.
— El cap de llista del PDeCAT per Tarragona, el reusenc Marc Arza, diu que l'1 d'octubre es van fer volar coloms. Recentment, la vostra presidenciable, Laura Borràs, ha assegurat que en aquesta legislatura s'esborrarà l'Estat de Catalunya. És possible o s'estan fent volar coloms, de nou? Està la Generalitat preparada per rebre totes les competències que encara té l'Estat a les comarques de Tarragona?
— És evident que Catalunya pateix una forta repressió per part de l'Estat. I, si des de la Generalitat no ens imposem i no reclamem els recursos que els catalans i les catalanes, que el país necessita, l'Estat espanyol no ho farà. Ja hem vist quina és la seva actitud vers Catalunya: repressió, dèficit fiscal... Per això els fons europeus no poden passar de llarg. I, des de Junts per Catalunya, reclamem que es gestionin des de la Generalitat. Per assegurar-nos que els diners arriben als projectes que poden crear riquesa al nostre país. A més a més...
— Digui, digui...
— Davant dels reptes que tenim, la Generalitat sí que està preparada. Però, necessitem un traspàs de competències amb garanties i amb els recursos necessaris. No val fer un mal traspàs com va passar amb els trens de Rodalies. I, sembla, que l'actual Govern espanyol del PSOE i Podemos, està més per centralitzar competències, com va passar amb la sanitat en la primera onada de la pandèmia, que no pas per transferir competències.
«Sense la demarcació de Tarragona, Catalunya no podria ser»
— Com a vallenc, mulli's, Tarragona capital o 'cocapitalitat' compartida amb Reus?
— Al Camp de Tarragona, és evident que tenim un lideratge compartit. Tarragona és la capital administrativa, en canvi Reus és la capital comercial; com Valls és la industrial. Tenim un territori ric i amb gran potencial en totes les seves ciutats i els seus pobles. Aquesta singularitat és la que Junts per Catalunya representarà al Parlament de Catalunya. Nosaltres ho tenim clar, tenim l'aigua, l'energia, la indústria, la gastronomia amb productes de qualitat, amb vuit denominacions d'origen. En definitiva, sense la demarcació de Tarragona, Catalunya no podria ser. Som essencials i, això, ho hem de fer valer.
— Quins són els principals problemes de les comarques de Tarragona, segons Junts? I quines solucions proposen?
— Tenim un problema principal que és global, la crisi econòmica a conseqüència de la crisi sanitària. En aquests moments els problemes de les comarques de Tarragona són els mateixos de les altres comarques de Catalunya. Gent que ha perdut la feina, que pateix per la viabilitat del seu negoci -els comerços, els restaurants, els bars, els hotels, els equipaments culturals...-, que no pot veure la seva família, que pateix la malaltia, que s'està recuperant, que ha perdut un ésser estimat a causa del virus. Per això, des de Junts per Catalunya, hem presentat 50 mesures concretes i detallades per fer front a aquesta emergència sanitària, econòmica i social. Les implementarem si guanyem, i guanyem bé, en el pròxim govern amb la Laura Borràs com a presidenta de la Generalitat.
—Quin futur proposa Junts per les comarques de l'interior de Tarragona?
— Fa pocs dies es van presentar els projectes per aconseguir les inversions dels fons europeus i la demarcació va estar molt ben representada amb l'aposta per l'hidrogen verd o el Tren-tram, que millorarà la mobilitat de la demarcació, amb un transport públic de qualitat. Ara, l'únic perill que correm és que, si depèn de Pedro Sánchez, els fons europeus passin de llarg de la demarcació de Tarragona. Per això, exigim el traspàs dels fons europeus, que també han de servir per al turisme o el comerç, i gestionar-los des de Catalunya.
«Barcelona World és una de les inversions més importants que podem tenir al nostre territori»
— Aquesta pregunta la faig a tots els candidats. Barcelona World, a favor o en contra?
— És una oportunitat que la demarcació de Tarragona no pot deixar passar, com ja va passar, en el seu moment amb PortAventura als anys 90, impulsant el turisme familiar i d'oci, i va permetre passar d'unes places hoteleres de tres a quatre estrelles i incrementar les retribucions laborals. És una de les inversions més importants que podem tenir al nostre territori. Aquest projecte, generaria llocs de treball a la demarcació amb més atur i milloraria l'economia.
— Anem acabant. Recentment, en una conferència a la Cambra de Comerç de Reus, heu dit que esteu a favor que l'aeroport de Reus es gestioni des de la proximitat. Per què creu que la proximitat és sinònim de bona gestió?
— L'aeroport de Reus és una infraestructura estratègica en el nostre territori. S'ha de poder gestionar des de la proximitat, amb una administració facilitadora i un Govern que entengui quines oportunitats té el territori. Per això, reclamem crear un corredor turístic segur per permetre l'entrada de turisme internacional, tal com van fer a les Canàries. Ara, la prioritat és salvar el teixit turístic de la crisi de la COVID-19 i prioritzar les ajudes als negocis que es veuen més afectats per les restriccions.