Quan Ismael Cortés (Granada, 1985) va ser designat cap de llista d'En Comú Podem per les comarques de Tarragona, pràcticament ningú no va identificar-lo. Certament, Cortés és andalús i ha viscut a diverses ciutats, i l'única vinculació que manté amb Tarragona és la de la seva família paterna, que viu a les Terres de l'Ebre.
La de Cortés, ben relacionat amb l'entorn de Pablo Iglesias, és una aposta del secretari general de Podem per un perfil independent i expert en discriminacions de col·lectius minoritaris. Ismael Cortés és doctor en Estudis Internacionals de Pau i Conflictes i buscarà, aquest diumenge, revalidar l'escó amb què fa tres anys Fèlix Alonso va guanyar les eleccions a Tarragona.
—Qui és Ismael Cortés?
—Sóc activista i professor universitari i en els darrers deu anys m’he dedicat a treballar temes de pau i conflictes, especialment interètnics. Vaig començar a Colòmbia, en l’inici del procés de pau el 2012. Després vaig tornar a Europa i treballar per la minoria gitana europea, que em toca de prop pel meu propi ‘background’ familiar. També m’he mogut amb temes de refugiats sirians i altres minories afectades per conflictes polítics.
—I com es vincula a Podem?
—Coneixia l’equip de Pablo Iglesias i especialment el seu equip de drets humans. A Barcelona, fa dos anys que he col·laborat en projectes concrets amb l’equip de Jaume Asens i Ada Colau. No sóc militant, no sóc un polític institucional, tinc una visió crítica amb tots els partits perquè he fet d’analista polític, però estava a l’òrbita de Podem.
—Fins que el van trucar.
—Es va donar el cas que volien fer un fitxatge independent per liderar Tarragona i a la llista de possibles candidats em tenien a mi en el radar. Era a principis del mes de març, jo era a Brussel·les treballant i vaig rebre una trucada amb la proposta. Era el moment per comprometre’m i ser lleial al projecte en què un creu.
El lligam amb Tarragona
—Quina vinculació té amb Tarragona?
—Vull remarcar que la meva vinculació és amb el projecte polític, amb l’equip dels Comuns. Però també existeix un vincle familiar: el meu avi era de les Terres de l’Ebre, encara tinc família a Amposta i Tortosa. L’altre dia, al mercat de Bonavista, parlant amb venedors ambulants gitanos, em van reconèixer familiarment de seguida. Fa temps que tinc connexió amb les Terres de l’Ebre i conec bé la zona. Per aquest vincle entenc perfectament el català: des de petit, l’avi i el pare em parlaven en aquesta llengua i tinc família que només parla en català.
—Vostè viu a Granada?
—No. Vaig néixer-hi, vaig passar la primera infància a Barcelona i he estat vivint a molts llocs, no sóc una persona lligada a una ciutat. Els darrers deu anys he viscut a cinc o sis ciutats, com ara Nottingham, Budapest, Brussel·les, Castelló, Madrid… No tinc aquell sentiment lligat al territori que d’altres tenen i és legítim.
—Però si és escollit diputat ho serà per Tarragona. Exercirà sense viure-hi?
—M’hauré de moure entre Tarragona i Madrid per lligar els problemes d’aquí amb les prioritats d’allà. No és la primera ni serà la darrera vegada que un partit aposta per un fitxatge independent per a les seves llistes electorals. El que es valora en aquests casos és el perfil, allò que un pot aportar al Congrés i a la cohesió de les diverses visions que hi ha al territori. Han apostat per mi i està sortint molt bé.
—En Comú Podem va guanyar les darreres eleccions a Tarragona, però alguna enquesta s’atreveix, fins i tot, a deixar-los sense representació. A què ho atribueix?
—D’enquestes n’hi ha diverses, però és cert que el CIS ens feia ballar el diputat. La resta d’enquestes sí que el donen. Pel que fa a la del CIS, cal tenir en compte que el seu nou director no ens dona gaire garanties d’imparcialitat. La informació és poder. És el poder de fer pensar a la gent una cosa o una altra, i aquí el CIS està jugant el seu paper. Si el director és part de l’aparell del PSOE, juga amb això.
Cal tenir en compte, també, que l’enquesta es va cuinar abans de la tornada a la palestra de Pablo Iglesias. Només cal veure els debats d’aquesta setmana, els experts el donen com a vencedor dels debats. Fer una enquesta quan el candidat està de baixa de paternitat i no està tenint presència mediàtica, és un element a tenir en compte. I per acabar: l’escàndol de les clavegueres de l’Estat ha sortit després del CIS, i això és un element determinant.
—En termes estrictament electorals, donar suport a la moció de censura ha acabat sent contraproduent per a Podem?
—No, en termes electorals, treure Rajoy de la presidència ha estat una victòria per al país. Semblava impossible i ha hagut de marxar a Santa Pola.
—En deu mesos de govern Sánchez, han posat de moda els famosos ‘divendres socials’. Els ha fet ombra, a Podem?
—Pedro Sánchez ha intentat fer una política de gestos. És una estratègia de màrqueting que cal reconèixer al seu equip perquè ha intentat copiar la lluita social que Podem ha dut al Congrés. Tant la mesura d’apujar el salari mínim a 900 euros com tota la lluita pels drets dels treballadors haurien estat impossibles sense Podem.
La regió i les seves reivindicacions
—Coneix Fèlix Alonso, el seu antecessor com a diputat d’En Comú Podem?
—Vaig tenir el plaer de conèixer-lo fa uns dies, en l’acte de commemoració del 88è aniversari de la proclamació de la II República. Vam parlar de temes polítics, de la seva campanya a l’alcaldia d’Altafulla… crec que ha fet una gran feina a molts nivells. Els treballadors de l’estiba li tenen un enorme apreci, per exemple.
—També s’ha aplaudit molt la seva tasca en l’àmbit de les infraestructures. Vostè, en canvi, va parlar, en la seva presentació, de prioritzar el Corredor Central i això no va caure gaire bé a la regió. Vol aclarir-ho?
—La gent no s’ha de quedar només amb el titular de les notícies. Jo no demano el Corredor Central. Dic que apostem, com a prioritat, pel Corredor Mediterrani, i entenem que hi ha una demanda de la societat civil per connectar millor la demarcació de Tarragona amb la resta de l’Estat. Però la prioritat és el Corredor Mediterrani, que ha de suposar una descongestió en el trànsit de passatgers i una obertura econòmica pel que fa a les mercaderies.
—Parla d’un problema de connexió amb l’Estat. Quin?
—Hi ha companys, per exemple, que per venir per la campanya de Bilbao a Tarragona han hagut de venir amb cotxe. Com s’explica.
—I com resoldria aquest ‘problema’ que vostè assenyala?
—S’han de mirar les possibilitats que hi ha sobre la taula i buscar les opcions disponibles. No em puc treure ara una resposta de la màniga. Haurem de veure quines són les partides pressupostàries que es poden aplicar en la millora de les infraestructures, des del govern central, però també des de la Generalitat.
—Parlem de trens: és normal que les mercaderies passin per la costa i els passatges per l’interior, que sembla que serà el model que s’imposarà a les comarques de Tarragona?
—M’he estat mirant molt aquest tema aquests darrers dies i sembla una anomalia, però històricament s’ha dissenyat així i no serà senzill corregir-ho.
—Doncs al seu programa parlen d’estudiar la recuperació de la línia Reus-Roda perquè les mercaderies puguin circular per l’interior.
—Sí… hem d’intentar veure com combinem això amb l’herència que ja tenim. També cal que ens fixem en els problemes de trànsit a l’interior de la demarcació. He sentit en diversos llocs que és un problema per a molta gent quan han d’anar a treballar o a fer visites familiars.
—Quines polítiques són prioritàries a les Terres de l’Ebre?
—La descontaminació del pantà de Flix, on cal invertir-hi; així com el manteniment de la biodiversitat al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Cal apostar en I+D+I perquè hi hagi un parc científic a la zona, per estudiar la fauna i la flora, i com reactivar el sector agroalimentari. També cal cuidar el cabal ecològic del riu. Això ens permetria, alhora, revitalitzar el model de turisme ecològic i familiar que defensem.
—Volen tancar les centrals nuclears?
—Hem de treballar pel seu manteniment del cabal del riu perquè en algun moment es pot convertir en una font energètica quan es faci la transició a un nou model deixant enrere el nuclear, que haurà d’arribar. No és que vulguem tancar-les, cal treballar pel seu manteniment i evitar fugues com les de l’altre dia al reactor de Vandellòs. Cal una inversió important per garantir el seu manteniment, però cal treballar en una alternativa, que pot ser la força natural del riu, per quan arribi el període de tancament de les nuclears, que arribarà.
Cortés es mulla sobre la presó dels líders del procés
—Què en pensa, Ismael Cortés, de la presó preventiva dels líders independentistes?
—Que ha estat un error. Vivim en un país en què el sistema judicial està intervingut políticament. Tota la qüestió dels presos polítics ha tingut una clara intencionalitat política i ara ens trobem amb la situació que hi ha una sèrie de polítics i activistes pacífics, que han promogut una acció pacífica i que s’han convertit en presos polítics sense ser ni tan sols jutjats. Volien danyar el nacionalisme català i els ha sortit malament.
—Són, doncs, presos polítics?
—És clar, són presos polítics. Hi ha una intencionalitat política en tot el procés judicials.
—Per què un tarragoní ha de votar diumenge En Comú Podem?
—Per acabar amb l’impàs que està suposant aquest desgovern. Tant a la Generalitat com al Congrés, on anem per les terceres eleccions en quatre anys. Si no voten En Comú Podem, correm el risc que guanyi la dreta, que tornin els amics de Rajoy, de Blesa, de la trama Gürtel… ho faran amb el suport de Ciutadans i Vox.
Les tres opcions són el mateix: votar Rivera és votar els amics de Rajoy, votar Aznar. I en darrer terme, votar En Comú Podem és votar l’única opció que, al Congrés, defensa una opció dialogada i que el referèndum no sigui un punt de partida, perquè això és el que ha suspès els darrers pressupostos, però sí d’arribada, perquè el poble i la nació catalana puguin decidir.