Les eleccions al Parlament de Catalunya han recuperat un nom ben conegut de la política municipal reusenca, en Marc Arza. Arza lidera la llista del PDeCAT per Tarragona de cara al 14 de febrer i ho fa amb unes credencials profundament municipalistes i a favor de l'àrea metropolitana de Tarragona.
No debades, l'actual número 1 del PDeCAT va liderar la bona entesa entre Tarragona i Reus durant els gairebé 7 anys com a regidor a la capital del Baix Camp. Marc Arza va aconseguir que el socialista Josep Fèlix Ballesteros i el convergent Carles Pellicer deixessin enrere les històriques batalles de campanar entre Reus i Tarragona i treballessin en unitat.
Ara, Arza fa front a un repte. Un repte de grans dimensions com és capgirar el pronòstic de les enquestes que els deixen fora del parc de la Ciutadella. Per assolir el seu objectiu, el PDeCAT intenta crear un espai que des de 2017 fins ara, sembla impossible: l'independentisme racional. Marc Arza vol ocupar el centre del sobiranisme i per això diu prou a la CUP i reclama trencar el «bloqueig de la política catalana amb un esforç de racionalitat». TarragonaDigital parla amb el cap de llista del PDeCAT.
«Barcelona World ha de rebre el suport del govern en els pròxims anys»
Quins són els principals problemes de les comarques de Tarragona, segons PDeCAT?
— En bona part les virtuts i els problemes de la nostra regió són els mateixos que els del país. D'una banda, hi ha una crisieconòmica i social que és urgent adreçar. Els nostres sectors tradicionalment forts, que són la química i el turisme, ara estan en un moment delicat i és important que en els pròxims anys rebin el suport del govern. La química, per una banda, perquè ha de fer la transició cap a un model de química segura i sostenible, probablement al voltant de l'hidrogen verd. I per l'altra, el turisme, que ara ha quedat molt tocat, després de pràcticament dues temporades que no hauran sigut normals. A més, hem d'avançar cap a un turisme que aporti valor afegit. Aquest objectiu passa, entre altres, per un projecte com és el de BarcelonaWorld que nosaltres creiem que ha de rebre el suport del govern en els pròxims anys. A més a més...
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Digui, digui...
— Diria que hi ha la sensació que el govern de la Generalitat de Catalunya no està prou present a la nostra àrea. En general, jo diria que algunes coses que són importants per nosaltres, com ara protegir el Delta de l'Ebre o acabar el canal Xerta- Sènia, o si parlem del Camp de Tarragona algunes infraestructures com ara la carretera Reus-Alcover-Montblanc, o en general tot el projecte d'una certa descentralització del govern, no compta amb un paper molt actiu de la Generalitat. Tot plegat, està sempre una mica aturat i ens agradaria, en el nostre model, que la Generalitat fes de motor dels nostres objectius, no ser nosaltres qui ha d'anar perseguint i empenyent a la Generalitat.
Com valoreu, fins ara, la campanya que esteu fent a les comarques de Tarragona? N'esteu satisfets?
— Molt! No només estem satisfets sinó que l'estem gaudint molt. Hem pogut i hem volgut començar la campanya molt aviat. Està sent una experiència molt potent. Quan va començar la campanya d'enganxada de cartells, la setmana passada, nosaltres ja feia un mes que voltàvem per totes les comarques. L'experiència de poder recórrer la regió i conèixer, de primera mà, el que està passant, és un privilegi, és una meravella. Estem fent una campanya molt arran de terra, molt de parlar amb la gent, de trobades en petit comitè. És cert que amb la pandèmia no es pot fer gran cosa més, però et diria que estem fent una campanya nacional amb tàctiques de campanya municipal.
«L'1 d'octubre es van fer volar coloms»
El PDeCAT és un partit independentista que no vol fer volar coloms. Es van fer volar coloms l'any 2017?
— Sí. És a dir, el referèndum de l'1 d'octubre era una jugada política forta però comprensible, des del punt de vista de mobilitzaciósocial i de reivindicaciónacional. A partir del 2 i 3 d'octubre, sabent que el país no tenia la capacitat per consolidar el moviment cap a l'Estat independent, la políticacatalana no va estar molt afortunada. Els que no van voler anar a eleccions i van decidir tirat pel dret, sabien que tirant pel dret no hi havia camí perquè ells tampoc l'havien preparat i per tant, el que va venir després no va ser molt encertat. Dir que van fer volar coloms seria una bona manera d'aproximar-se al que va passar.
Us heu manifestat en contra de la presència de la CUP al govern, però abans de Puigdemont, el president Mas s'abraçava en públic amb David Fernández. Per què ara no es pot pactar amb la CUP i abans sí?
— La idea de la unitat política, en un moment concret, per fer una ofensiva de país al voltant d'alguns objectius concrets com ara, per exemple, tot el moviment al voltant de l'autodeterminació i la independència, tenia sentit i el té. O sigui, en determinats moments de país, posar les qüestions del país per davant de les qüestions ideològiques, si ho vols dir així, té sentit. Però això, a llarg termini no funciona.
Què vol dir?
— L'any 2014, quan hi va haver l'abraçada entre el president Mas i en David Fernández, fèiem una jugada a 18-24 mesos vista. Hi havia una ofensiva sobiranista que tenia una jugada a curt i mitjà termini. Ara, això no passa. A més a més ens hem trobat que, el que ha passat en els darrers anys és que, sota la idea de la unitat, hi ha hagut un desplaçament de la política catalana cap a l'extrem esquerre en els posicionaments, en les polítiques, en les lleis aprovades pel Parlament, en el llenguatge i, fins i tot, en les estratègies, i això, tal com nosaltres ho veiem, ens fa més mal que bé.
O sigui, el bloqueig en què avui es troba la políticacatalana té a veure, en bona part, no en haver fet una política d'unitat amb la CUP que tenia tot el sentit, sinó en haver comprat els arguments, les tàctiques i els lemes de les formes de fer de la CUP. Aquest fet ha mogut la política catalana del centre fins a l'extrem i, per això, nosaltres dèiem que no podem continuar així. Si hi ha d'haver unitat, la unitat no l'ha de marcar la CUP, l'ha de marcar el gruix de votants que no estan en els posicionaments de la CUP.
«El nostre objectiu és fer grup parlamentari»
El seu eslògan diu que «Si t'ho penses, PDeCAT», però què s'ha de pensar, exactament?
— El que l'eslògan vol anar a buscar és una certa política racional. La nostra sensació és que, en els últims anys, i especialment a partir de 2017, la políticasobiranista ha sigut massa emocional i poc racional i ara estem en un bloqueig polític que, si continuem per aquest camí, l'emocionalitat perdurarà i aquesta emocionalitat només es trenca amb un esforç de racionalitat, que és el que nosaltres proposem.
Quin seria un bon resultat pel PDeCAT en aquestes eleccions?
— Nosaltres ens fixem com a resultat objectiu fer grup parlamentari. Això vol dir, d'entrada, un diputat per cada demarcació i tres per Barcelona. Aquest és el mínim que ens fixem. Per mi quin seria un bon resultat? Doncs a partir de dos diputats en aquesta demarcació. Per tant, jo espero que el Carles Luz, que és el nostre cap de llista a l'Ebre, ens pugui acompanyar al Parlament.