RaquelSans és un bon exemple dels vasos comunicants entre la política i el periodisme. Bon exemple perquè era periodista, i ara és política, i també perquè, encara que hagi caigut al 'costat fosc de la força', mostra un tracte exquisit amb els seus antics companys de professió.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La vallenca, un valor a l'alça a la formació republicana, encapçala la llista d'ERC per Tarragona de cara a aquest 14 de febrer. No s'anima amb un pronòstic, amb una travessa de la nit electoral, «no faig ni la porra dels Barça-Madrid», però es mostra convençuda que els republicans assoliran la victòria i assegura que «ens deixarem la pell per convèncer a tots els indecisos que hi ha ara».
Amb aquesta conversa amb la periodista i cap de llista, Raquel Sans, TarragonaDigital encara la recta final d'aquesta campanyaelectoral que s'ha celebrat amb polèmica judicial inclosa i amb el dubte sobre si aquest diumenge pesarà més en l'ànim dels votants d'arreu de les comarques tarragonines la por al coronavirus o exercir el dret a vot.
PERFIL: Qui és Raquel Sans? El perfil personal de la candidata d'ERC per Tarragona
«Ens agradaria fer un govern on hi fossin Junts, els Comuns i la CUP»
— Comencem amb política, pura i dura. L'objectiu d'eixamplar la base és compatible amb defensar l'1 d'octubre? Ho pregunto perquè hi ha una part de l'independentisme que diu que Esquerra ha renunciat a l'1 d'octubre.
— Com hem de renunciar a allò que ha fet que tinguem el nostre president a la presó i la nostra secretària general a l'exili? Com hem de renunciar a allò què ens ha portat a ser el partit amb més persones represaliades per organitzar l'1 d'octubre? És un contrasentit. L'1 d'octubre també és d'Esquerra Republicana, com ho és de Junts per Catalunya, com ho és de la CUP i de tota la societat civil que va donar la cara, que va defensar les urnes. És un contrasentit.
— I doncs?
— Eixamplar la base és, per mi, la manera més realista de poder assolir l'objectiu que tenim compartit. Tenim un objectiu, que és la construcció de la República Catalana, i per aconseguir la construcció d'aquesta República catalana és evident que no som prou gent. És evident que necessitem ser més, ser més forts. És evident que necessitem créixer en espais on l'independentisme encara és minoritari. Aquest és tot l'esforç, tot el treball, que està fent Esquerra Republicana, precisament per aprendre de l'1 d'octubre. L'1 d'octubre va tenir moltes coses bones, però també ens en va ensenyar d'altres. No voler veure les debilitats, o no reconèixer les debilitats, ens allunya de l'objectiu que tenim compartit.
— És possible repetir la coalició de govern amb Junts? O ERC ha d'apostar per la via de Tarragona, acords amb Comuns i governar en minoria?
— El nostre objectiu és fer un govern el més ampli possible. El que ens agradaria és fer un govern on hi fos Junts i on també hi fossin els Comuns i, d'alguna manera, també la CUP. Volem fer un govern on no només quedi reflectit aquest front ampli a favor del dret a l'autodeterminació, a favor de l'amnistia, sinó que també permeti governar amb certa facilitat, amb més comoditat de com ho hem fet ara. Com està fent el company Pau Ricomà a l'Ajuntament de Tarragona. Quan tens un govern tan limitat, en el sentit numèric, t'obliga a fer un sobreesforç per arribar a acords a cada detall, a cada negociació. El que necessitarà el govern de la Generalitat en aquesta fase de reconstrucció és un govern el més ampli possible que permeti tirar endavant, i arribar a acords, sense tenir aquest desgast diari. Caldrà concentrar totes les energies no tant a la negociació, perquè et votin a favor, o s'abstinguin en determinats punts, sinó en la planificació, en l'estratègia, en la voluntat de reconstrucció del país.
— S'ha dit a tort i a dret, que vostè és un valor en alça a ERC. La veurem al govern?
— No.
— Per què? No us agrada?
— A mi m'agradaria poder seguir aquesta legislatura al Parlament, apostant per fer lleis, desenvolupar normatives, treballar en comissions que ens permetin, també, avançar com a ciutadania. Una de les coses de les quals estic més orgullosa aquesta darrera legislatura, és la llei de desaparicions forçades de menors. És una llei importantíssima, que no ocupa titulars, que no centra l'interès, però és una llei de reparació democràtica que em sembla fonamental. La comissió d'estudi de la seguretat en la indústria petroquímica m'ha permès treballar pel territori, o participar en la llei d'acompanyament dels pressupostos. Des d'una òptica molt personal, ara que començo a saber com va, m'agradaria seguir al Parlament.
«Cal un pla d'ajudes directes que ajudin a la supervivència del sector turístic»
— Barcelona World, a favor o en contra?
— Al mig.
— Per què?
— No és el model pel qual hagués apostat Esquerra Republicana. Ara bé, Esquerra té vocació de govern i no té sentit que, quan arriba un projecte a la taula d'un govern, aquest projecte no pugui tirar endavant en funció dels governs de torn. ERC ha intentat fer més humà aquest projecte, passar de l'Eurovegas mastodòntic, a un projecte el màxim de sostenible possible. La nostra premissa ha sigut no posar bastons a les rodes a un projecte que, al cap i a la fi, és un acord entre particulars que suposa una inversió per les nostres comarques., Això sí, serem facilitadors però amb un respecte absolut pels recursos públics.
— Parlant de turisme, com ho fem per mantenir viva una de les dues principals potes del PIB de Tarragona?
— És un dels actors que més ha patit la situació de la pandèmia. Ha viscut una davallada importantíssima. Cal un pla de xoc, un pla d'ajudes directes que ajudin a la supervivència del sector. També cal apostar pel turisme de proximitat, més sostenible i, per assolir aquest objectiu, cal un pla estratègic de turisme que tingui en compte tota la realitat i la singularitat del Camp de Tarragona, des de la línia de la Costa Daurada fins al parc natural de les Muntanyes de Prades, passant pel Delta de l'Ebre o el patrimoni romà.
— Esquerra mana a la conselleria de Salut del govern català, que acaba d'anunciar el nou hospital Joan XXIII de Tarragona. Per què ens hem de creure aquest calendari?
— Em fa gràcia quan sento que es queixen dels retards perquè fent una mica d'hemeroteca veiem com l'any 2009 la consellera Marina Geli ja parlava del Joan XXIII. Entenc perfectament que la ciutadania digui que això no s'ho creu. Ara bé, respecte al projecte que va presentar Esquerra Republicana es va dir que al mes de novembre es presentaria el projecte executiu i s'ha presentat al mes de gener. Tot això, enmig d'una pandèmia. Parlem de dos mesos de retard a l'hora de presentar un projecte executiu i les causes han sigut raonables i lògiques com, per exemple, el trasllat de l'heliport, que ha requerit un permís d'AENA.
«Amb racistes i xenòfobs masclistes, no és possible la convivència»
— Per què no es va votar un cop es va inhabilitar al president Torra?
— Hem repetit que ens hagués agradat poder votar abans i, segurament, l'estiu hagués estat una bona data per anar a votar que ens hauria permès estalviar-nos situacions relacionades amb la pandèmia. Ara bé, la potestat per convocar les eleccions les té el president de la Generalitat i la pregunta de, per què no s'ha votat abans, l'hauríem de traslladar al president Torra.
— Sembla que VOX pot donar la sorpresa aquesta nit electoral. Si treuen representació per Tarragona, és possible la convivència, i unitat, entre tots els diputats tarragonins, com sempre s'ha demanat?
— No, no, no. Amb racistes i xenòfobs masclistes, no, mai.