Els resultats de les eleccions generals d'aquest diumenge 28 d'abril a la ciutat de Tarragona, traslladats a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig, donarien una victòria molt ajustada als socialistes (set regidors), frec a frec amb Esquerra que assoliria els sis regidors.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Ciutadans traduiria els seus 11.631 vots d'aquesta darrera contesa electoral i aconseguiria 5 regidors. Aquestes serien les tres primeres formacions del saló de plens de la plaça de la Font. La resta, els altres nou regidors fins a arribar al total de 27, es repartirien de la següent manera: quatre En Comú Podem; dos Junts per Catalunya, en aquest cas Junts per Tarragona; dos pel Partit Popular i un per VOX, que entraria al consistori tarragoní.
Aquesta hipòtesi no compta amb el fet que la CUP sí que participa en les eleccions municipals. Així doncs, si s'afegeix el paper que puguin fer els anticapitalistes, la possibilitat que Tarragona tingui, per primera vegada, un alcalde clarament independentista està sobre la taula.
ERC guanya al centre i PSC als barris de Ponent
Els resultats de les eleccions generals per districtes demostren les dues cares de Tarragona. Mentre que ERC s'ha imposat amb claredat a la Part Alta i l'Eixample, el PSC ha triomfat en barris com Torreforta, Campclar o Bonavista, on ha sumat més del 35% dels vots. Als barris de Ponent la victòria socialista ha anat acompanyada d'un creixement de Cs per sobre de Podem, segona i tercera força també a Sant Salvador. A Sant Pere i Sant Pau, el PSC també ha sortit guanyador, amb Cs al darrere i ERC com a tercer partit.
La irrupció de Vox s'ha notat en zones com Campclar, Bonavista, Sant Salvador o Sant Pere i Sant Pau. De fet, en aquests barris ha tret més vots que la guanyadora Esquerra Republicana. Per la seva banda, JxCat ha obtingut bons resultats només a l'Eixample —tercera força— i a Llevant —quarta per darrere de Cs—.
ERC, en ascens des de les municipals de 2015
Els republicans tornaven al plenari tarragoní l'any 2015 amb quatre regidors que es corresponien a un total de 5.963 votants, equivalent a l'11,73% dels vots emesos el 24 de maig de 2015. La següent contesa electoral, les eleccions generals del 20 de desembre de 2015, ERC pujà lleugerament, situant-se al 12,81% i els 8.1.81 vots. On arriba el salt espectacular és amb les eleccions del 21 de desembre de 2017, convocades sota l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.
Aquella jornada, Esquerra se situà segona força, darrere de Ciutadans, amb 13.150 vots. Una pujada que consolida, i augmenta, a les generals d'aquest diumenge 28 d'abril: 14.227 vots i un 20,49% dels vots, a menys de 2.000 vots de la formació guanyadora, els socialistes. Uns socialistes que semblen haver deixat enrere les tensions de la tardor de 2017, que els va situar en mínims, al voltant dels 10.000 vots, i ara, aquest diumenge, han obtingut més vots que en les darreres eleccions municipals.
El PP, el soci de govern de Josep Fèlix Ballesteros en aquest darrer mandat municipal, va empitjorant els seus resultats i si els 5.823 vots de les darreres municipals els hi van donar quatre regidors pels pèls, els 4.755 d'aquestes darreres eleccions generals són el seu segon pitjor resultat electoral, després del terra marcat a les eleccions al Parlament de l'any 2017.