Ciutadans encara els mesos previs a la cita amb les urnes del 26 de maig, les eleccions municipals, amb «dubtes sobre com els afectarà la reconstrucció de l’espai polític de la dreta que s’està duent a terme», segons han manifestat a aquest mitjà diferents polítics d’altres formacions.
Traduït, hi ha polítics de la província que consideren que Vox, la formació d’ultradreta de moda, afectarà més a Ciutadans que al Partit Popular, que «el globus de Ciutadans s’està desinflant». Sigui com sigui, el fet és que els taronges preparen aquestes eleccions amb optimisme i amb l’objectiu, pel que fa a la ciutat de Tarragona, d’arribar «als 14.000 vots».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Creuen que aquestes xifres són possibles si «es mantenen els resultats de l’any 2015 i esgarrapant 3.000 vots del PP, reclamant el vot útil constitucionalista, i 3.000 dels desencisats amb Ballesteros». Si aquesta previsió s’assolís, Ciutadans se situaria a la forquilla dels 7-8 regidors, un grup municipal prou nombrós que aproparia a Rubén Viñuales a l'alcaldia de Tarragona.
Però per aconseguir aquesta fita tenen dos obstacles a superar. El primer, la voluntat de les formacions d’esquerra i independentistes de sumar i fer fora a Josep Fèlix Ballesteros de l’alcaldia. Des d’aquest vessant polític, el vessant independentista, ho han definit com «l’eix dels partits del 155 contra els partits en contra del 155».
El segon, la mateixa figura de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. És un fet acceptat per gairebé tots els polítics de la plaça de la Font que «Ballesteros és molt Ballesteros». Afegeixen, també, que «quan el PSC es posa en marxa encara té prou musculatura als barris». Així doncs per ser alcalde Viñuales haurà de pactar amb els socialistes sí o sí i aquest fet implica un problema matemàtic en el qual l’ordre sí que altera el producte. No és el mateix que els socialistes quedin per davant dels taronges, que a la inversa.
És molt difícil imaginar a Ballesteros de primer tinent d’alcalde de Viñuales, però des de Ciutadans tenen clar que això no serà un obstacle: «Si cal donar-li una sortida honorable, deixant que sigui alcalde un any, ho farem».
«El degà del Col·legi d'Advocats s'ha ofert com a candidat»
Sobre Ciutadans Tarragona sempre ha planejat el dubte del candidat, sobre si serà Rubén Viñuales o no. Aquests dubtes arribaven des de Madrid, en major mesura, o Barcelona, una mica menys. Tanmateix, Viñuales encara la cita amb les urnes com el referent de Ciutadans a la província, amb molt bones relacions amb altres candidats taronges i havent superat la llegenda de la mala relació «entre Rubén i el diputat tarragoní de Ciutadans al Congrés, Sergio del Campo».
«Del Campo no té arrelament territorial i tampoc poder orgànic i a Ciutadans mana la secretaria d’organització» apunten a TarragonaDigital les fonts consultades per aquest reportatge. Superat aquest «tràngol», el darrer competidor que ha sorgit en el camí de Viñuales a la candidatura municipal ha sigut «el degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Manel Albiac».
Segons manifesten des de Ciutadans, «Albiac s’ha presentat a la seu del partit a Barcelona dient que volia ser el candidat a Tarragona. Des de Barcelona han demanat referències i l’aposta que han fet des de Tarragona és per en Rubén».
El paper de la candidatura de Pere Lluís Huguet
Per assolir l’objectiu de governar la Diputació de Tarragona, Ciutadans necessita bons resultats en els vuit partits judicials de la província: el Vendrell; Reus; Amposta; Valls; Gandesa; Tarragona; Tortosa i Falset.
La majoria per governar al palau del passeig de Sant Antoni de Tarragona passa per bons resultats tant en territoris constitucionalistes, com a l’interior de la província, on les formacions independentistes treuen un major nombre de vots.
Ciutadans és fort a la costa i especialment a Vila-seca i a Salou. A Vila-seca, territori fins a enguany dominat pel poder del veterà alcalde convergent Josep Poblet, ja veuen al seu home, Joan Anton Ramírez, com a «alcalde». A Salou l’aposta és ferma: l’advocat reusenc Pere Lluís Huguet, un dels juristes del territori amb millor currículum. Huguet aterra, políticament, a Salou amb la intenció de ser el successor de Poblet al capdavant de la Diputació.
L’estratègia depèn de governar a Salou, ser el successor de l’actual alcalde Pere Granados i ser elegit posteriorment i en elecció indirecta com funciona l’ens supramunicipal, president de la Diputació. Ara bé, si no es dóna aquest escenari en què Huguet esdevenís batlle salouenc, és probable que «no es quedi a l’oposició, ja que se li faria petita». El prestigiós advocat reusenc es deixa veure per diferents actes de Salou sota l’atenta mirada d’altres polítics del municipi.
Aquests polítics posen en dubte que «en Pere Lluís compti amb el suport dels actuals regidors de Ciutadans. Durant la Festa Major d’Hivern, Reyes Pino, actual regidora, i en Pere Lluís no es van ni saludar». Cal recordar, també, la recent dimissió de la coordinadora de la junta local de Salou que ha abandonat el càrrec «amb destinació a Vox», segons van apuntar en el seu moment diferents fonts.
Dins la Costa Daurada no s’ha de perdre de vista, tampoc, Cambrils, pels problemes que té Ciutadans per trobar una junta que perduri en el temps, en dos mandats ja han fet dues gestores, i pel fet que a Cambrils hi viu el diputat autonòmic taronja, Carlos Sánchez, «un home que mana molt», membre del consell general del partit, el màxim òrgan de govern de la formació, i amb molt bona relació amb Carlos Carrizosa, secretari d’organització de Ciutadans a Catalunya.
Coberta la Costa Daurada, on preveuen molts bons resultats, Ciutadans treballa per presentar llistes a municipis identificats com a territori independentista, territoris «difícils», com Valls, on comptaran, per primera vegada, amb una agrupació local i a l'interior de la comarca del Baix Penedès, entre altres.