Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

L’esquerra independentista: una galàxia «autonòma» amb el rostre de la CUP

Les diferents organitzacions de l’esquerra independentista estan presents arreu del Camp de Tarragona, repassem la seva història

Manifestació independentista a Reus.
L'esquerra independentista a l'àrea de Tarragona té força pes. | Laia Solanellas

 

El procés català és l’eix narratiu de la política que es fa al Parlament i de la política que es fa arreu de l’Estat. Arran d’aquest moviment, del procés, el protagonisme, almenys mediàtic, de diferents opcions polítiques —en alguns casos amb dècades de trajectòria— ha crescut exponencialment. L’esquerra independentista n’és un dels exemples més clars.

L’esquerra independentista, «un moviment que defensa els principis d’independència, socialisme, femenisme i Països Catalans», té el rostre de la CUP, la Candidatura d’Unitat Popular, a les institucions, però està formada per molts més actors. Atesa la importància d’aquest moviment i la seva influència en la política catalana dels darrers anys —va permetre enviar Artur Mas «a la paperera de la historia» i va marcar el camí cap als fets de l’1-O aixecant la bandera de la «desobediència»—, TarragonaDigital s’ha endinsat en un viatge per l’esquerra independentista tarragonina, i ho ha fet de la mà de persones representatives i militants de base dels diferents col·lectius que la formen.

Independència.
Manifestació independentista a Reus. | Laia Solanellas

«L’esquerra independentista es basa en el principi d’autonomia»

Xavier Milián és un polític i periodista reusenc, militant a l’assemblea de la CUP a Reus des del 2008 i un dels puntals de la formació a Tarragona.  Avui en dia és assessor de la CUP a la Diputació de Tarragona i anteriorment havia sigut assessor del grup municipal de la CUP a Reus, on va jugar un paper cabdal en la denúncia que va permetre treure a la llum el ‘cas Innova.

Milián explica que «l’esquerra independentista és un moviment que defensa els principis d’independència, socialisme, feminisme i Països Catalans». «És un moviment sense estructura, en el qual tot es basa en el principi d’autonomia i tot es fa des de l’àmbit local», assegura Milián, qui també va ser cap de llista de la CUP a les eleccions del passat 21 de desembre.

L’Esquerra Independentista, un cúmul d’organitzacions coordinades

Gràfic Organització Esquerra Independentista Tarragona
Gràfic per entendre l'organització de l'esquerra independentista. | TarragonaDigital

 

 

L’Esquerra Independentista és un moviment integrat per nombroses organitzacions de diferents àmbits d’actuació. Hi ha la institucional, que és la CUP, però també el juvenil, amb Arran; el sindical, amb el SEPC a l’ensenyament i la COS al món laboral; el feminista, amb les assemblees territorials; o l’estratègic, amb Endavant i Poble Lliure. Totes aquestes organitzacions són autònomes i actuen sense retre comptes a la resta; la majoria d'elles es troben a la Taula de l’Esquerra Independentista, la TEI, que és l’òrgan de coordinació comú i on es tenen els debats estratègics; amb l'excepció, en aquest cas, de Poble Lliure, que no en forma part.

L’acció parlamentària de la CUP es decideix als òrgans interns de la formació i hi intervé el GAP o Grup d’Acció Parlamentària, que incorpora totes aquestes organitzacions de l’Esquerra Independentista perquè tinguin veu en l’actuació de la Candidatura al Parc de la Ciutadella. Fora de l’àmbit català, territorialment se segueix la mateixa organització, a través de les assemblees territorials de militants i les assemblees obertes a persones que no formin part de la formació. La CUP actua en «el front institucional» i decideix sobre si mateixa a les seves assemblees, però també manté trobades regulars amb la resta del moviment en el que, a Tarragona, s’anomena l’Esquerra Independentista del Camp.

La CUP, el principal braç polític de l’Esquerra Independentista

Banderes CUP.
Banderes amb el logotip de la CUP en una manifestació a Tarragona. | Laia Solanellas

 

El mapa de l’Esquerra Independentista és complex i polièdric. La CUP és la candidatura, la manera com l’esquerra independentista es presenta a les eleccions, i Unitat Popular «és un moviment que arreplega associacions, no necessàriament independentistes, com ara sindicats o plataformes ecologistes». Compta amb una quinzena d’assemblees locals i nuclis de suport: nucli de suport de la CUP a Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant; nucli de suport a Cambrils; nucli de suport a la Selva del Camp i grup promotor a Capafonts; CUP Riudoms; CUP Reus; CUP La Canonja; CUP Tarragona; CUP Torredembarra; CUP Creixell; CUP Alcover; CUP Valls; CUP el Pla de Santa Maria; CUP Montblanc; i CUP Priorat.

Poc a poc doncs, van desplegant-se pel territori i en algunes places han aconseguit representació institucional potent, com a Reus, amb sis regidors durant el present mandat 2015-2019 o a Valls, amb tres representants institucionals a l’Ajuntament. Menció a banda mereix el cas de la Vilella Alta, on la CUP ostenta l’alcaldia d’aquest petit municipi del Priorat, amb Marc Vinyas al capdavant.

Arran i el SEPC, les organitzacions juvenils i d’estudiants de l’Esquerra Independentista

 
Maulets a Reus.
Una manifestació amb Maulets a Reus. | Arxiu Casal Despertaferro

 

Dins de l’Esquerra independentista hi ha organitzacions com «Alerta Solidària». Aquesta és una organització antirepressiva que dóna suport jurídic a persones represaliades i emprèn campanyes polítiques per denunciar situacions repressives. Està formada per representants, gent, d’arreu dels Països Catalans i ho fan a títol individual.

Pel que fa a Arran, es tracta de la organització juvenil que sorgeix de Maulets i Cajei (la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista). Són autònoms i se centren en temes de joventut com ara polítiques des d’una perspectiva juvenil. Tenen assemblees locals a Reus, Tarragona, Cambrils, La Selva, Valls i la Conca. S’hi entra als 16 anys i se’n surt als 26. Xavi Milián explica que «totes les assemblees d’Arran comparteixen la mateixa declaració de principis». I quins són aquests principis? La independència dels Països Catalans; la construcció del socialisme, a través de «la necessitat d’acabar amb el sistema capitalista i la seva injustícia mundial» i la lluita feminista.

Una altra figura rellevant és el SEPC, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, format per universitaris i estudiants de secundària. Tenen nuclis a la Universitat Rovira i Virgili, tant a Reus com a Tarragona i a nivell d’educació secundària estan a Reus, a Tarragona, la Selva i Cambrils. El SEPC és una qüestió molt volátil i generacional. Tenen representació a totes les universitats dels Països Catalans.

Endavant i Poble Lliure, les organitzacions estratègiques de l’EI

Manifestació Endavant a Reus.
Endavant té més pes que Poble Lliure a l'àrea de Tarragona. | Laia Solanellas

 

De l’entramat que composa l’Esquerra Independentista, hi ha dues organitzacions que han agafat pes mediàtic des que la CUP s’ha convertit en un partit parlamentari. Es tracta de Poble Lliure i Endavant, dues entitats que des de fora es veuen com les dues ànimes de la CUP, però que des de dins matisen, i molt.

A l’àrea metropolitana de Tarragona té més pes Endavant i, fins i tot fora de la seva militància, la resta d'organitzacions de l'EI se solen acostar més als postulats que també defensa Endavant que als que coincideixen amb Poble Lliure. Totes dues organitzacions persegueixen els principis de l’Esquerra Independentista, «independència, socialisme, feminisme i Països Catalans», però des de vies diferents. Una de les cares més visibles d’Endavant a la regió és Edgar Fernández, que n’és militant, com també ho és de la CUP de Reus, formació per la qual és regidor a la ciutat.

Edgar Fernández, CUP Reus.
Édgar Fernández durant un acte amb Anna Gabriel i Sergi Saladié. | Laia Solanellas

 

Fernández explica que «el 15 % o el 20 % d’Endavant milita a la CUP» i que, per tant, no es tracta d’una relació directa, d’un corrent intern dins de la CUP, sinó que són dues organitzacions amb finalitats diferents. La CUP és la cara institucional de l’Esquerra Independentista, una eina, des del punt de vista d'aquesta part de l’Esquerra Independentista. La relació d’Endavant amb la resta de col·lectius, moviments i organitzacions d’aquest entorn és tan estreta o tan poc directa com pot ser-ho amb la CUP, explica. «Sempre hem aportat al moviment campanyes marc perquè cada organització la pugui aplicar allà on treballa: Arran al moviment juvenil, el SEPC a l’estudiantil, la CUP a les institucions...».

El mateix fa Poble Lliure, amb una estratègia diferent. Aposten més per la «lluita institucional i el front nacional», i consideren la CUP la porta d'entrada de nova militància a l'Esquerra Independentisa, «la principal organització de masses de l'EI»; al contrari que Endavant, creuen que la CUP hauria de tenir un paper més vertebrador. Han participat de l’Assemblea Nacional Catalana, mentre que Endavant no hi ha entrat. «Als anys 90 ja hi havia dues ànimes a l’EI, no a la CUP, sinó a l’EI». Aquestes diferències s’han produït a l’àrea metropolitana de Tarragona, però també tenen translació a l’àmbit català. A regions com la tarragonina hi ha més proximitat als postulats que defensa Endavant, mentre que des del riu Llobregat cap al nord, s’acosten més als que coincideixen amb Poble Lliure.

Xavier Milián en una manifestació.

Xavier Milián és un polític i periodista reusenc, militant a l’assemblea de la CUP. | Laia Solanellas

«Al cap i a la fi, l'objectiu final és el mateix, el que canvia moltes vegades és l'estratègia i les aliances», reflexiona Edgar Fernández. Poble Lliure sempre ha apostat més per una línia institucional i de front nacional, i Endavant ho ha fet per una línia anticapitalista i per treballar amb els moviments populars més anticapitalistes, segons expliquen des de l’EI. «Ningú dubta mai que Poble Lliure siguin anticapitalistes i siguin marxistes, i ningú dubta mai que Endavant sigui independentista».

La COS, el sindicalisme de l’Esquerra Independentista

COS.
La lluita labora la porta la Coordinadora Obrera Sindical, la COS. | Laia Solanellas

 

L’Esquerra Independentista compta amb una branca de lluita laboral, la Coordinadora Obrera Sindical, la COS. Es traca del sindicat de referència, almenys des de l’àmbit teòric. Compta amb menys arrelament que altres organitzacions del moviment, i els nuclis principals a casa nostra són els de Tarragona i Valls. En places com Reus, «la presència històrica d’una CGT combativa» no havia permès o facilitat la creació de la COS. Des del sindicat, Josep Maria Martorell, organitzador territorial del Camp de Tarragona, explica que la realitat dels darrers temps ha distanciat la COS de la CUP.

El sindicat, de fet, ha deixat de participar del GAP, el Grup d’Acció Parlamentària. Des de la COS es considera que s’ha posat el front nacional i institucional per davant del popular, i que això ha fet perdre altres fronts de lluita, que són on precisment entitats com la COS actuen. Estar afiliat a la COS, de fet, «no té res a veure amb militar a la CUP». Martorell explica que «la COS és una organització independent, i que pertanyi a l’EI no significa que doni carta blanca o suport incondicional a la resta d’organitzacions de l’EI; en cada cas prendrà un posicionament o un altre fruit de la seva opinió».

Esquerra independentista del Camp.Una manifestació de l'esquerra independentista a Tarragona. | Laia Solanellas

Tal i com explica Milián, «no existeix un document conjunt de l'Esquerra Independentista sobre cap qüestió». El moviment es construeix en base al reconeixement mutu entre les organitzacions que comparteixen l'espai. En tot cas, més enllà que hi pugui haver divergències tàctico-estratègiques o matisos conceptuals, no tant entre organitzacions sinó en el si de cadascuna de les organitzacions, el plantejament és comú.

Sarri.
Joves davant d'un mural del Sarri, emblema de Reus. | Arxiu Casal Despertaferro

 

Els casals, porta d’entrada a l’esquerra independentista

A l’esquerra independentista s’hi entra, habitualment, pels casals. A Tarragona hi ha el Sageta de Foc i a Reus el Despertaferro. «La funció dels casals», segons Milian, «és oferir suport logístic a col·lectius organitzats, ja sigui política, cultural o socialment. A Reus, per exemple, participen de la Festa Major i es fan càrrec del Bou». La diferència dels casals de Tarragona i Reus «no és només de noms, ja que s’organitzen autonòmament com volen».

De fet, el que actualment representa l’Esquerra Independentista al Camp de Tarragona no s’entendria sense el cas de Reus. La ciutat va exercir, i continua fent-ho avui dia, la capitalitat del moviment independentista al Camp.

Casal Despertaferro, l’embrió de l’independentisme al Camp de Tarragona

Sarri a Reus.
El Sarri va ser l'epicentre de l'esquerra independentista a Reus durant els 80 i inicis del 90. | Arxiu Casal Despertaferro

 

Tot i experiències anteriors, Maulets és la primera proposta autogestionada i autofinançada que s’articula com a moviment homogeni dins l’independentisme local, diametralment oposat i enfrontat a l’esquerra més tradicional i institucional que representaven a mitjans dels vuitanta les JERC. Precisament és del nucli de Maulets d’on surt el primer local, el Sarri, que servirà per eixamplar molt el moviment i vertebrar altres propostes colaterals.

El Sarri va ser, per a molts joves d’una generació, la porta d’entrada als moviments i associacions polítiques de tota mena. També fou un model que es va replicar a altres ciutats i es va convertir en pas obligatori per molta gent que seguia una mena de ruta de ‘bars del rotllo’. Precisament de les sinèrgies que es generen al bar Sarri, ressorgeix un antic projecte, el Casal Independentista Popular Despertaferro. El Casal ha estat durant tots aquests anys el motor i corretja de transmissió de la majoria de propostes i moviments d’aquesta ideologia a Reus.

Un altre dels espais on l’Esquerra Independentista desenvolupava les seves activitats a la ciutat era La Palma, on la programació cultural era gairebé frenètica. Concerts, festes i festivals ‘contraculturals’ eren constants durant la dècada dels 90.

Del ‘Ferro’ al ‘Carrasclet’

Inauguració Casal Despertaferro a Reus.
Imatge de la inauguració Casal Despertaferro a Reus. | Arxiu Casal Despertaferro

El Carrasclet va ser l’evolució natural del que va suposar el Sarri. D’aquest pas que va arribar amb el canvi de mil·leni en van sortir també experiències com el C.E. Despertaferro, el Bou de Reus o fins i tot, com bé explica Ariel Santamaria al seu llibre’ Memòries Polítiques’, es va donar suport logístic i polític a la candidatura de la CORI de Reus.

La CUP reusenca és qui ha recollit tots aquests fruits, que s’han materialitzat amb el nou casal Despertaferro. Inaugurat l’any 2011 al carrer Martí Napolità, l’espai, cedit per l’Ajuntament, compta amb quatre plantes i el cost de la construcció, que va ser d’uns 300.000 euros. La Generalitat va proporcionar una subvenció «inferior al 5 % de la inversió», aclareixen des del Casal.

La resta s'ha anat assumint, principalment, a través d'un crèdit de Coop57, una cooperativa de crèdit. Aquest préstec s'ha anat retornant a través de l'activitat que ha anat generant el Casal durant els anys, a més de diverses recollides de fons que es van organitzar a l'inici per sufragar-ne les despeses. El nou casal és el projecte més ambiciós de l’Esquerra Independentista al Camp de Tarragona.

El Sageta de Foc, la lluita des de la Part Alta de Tarragona

El Casal Popular Sageta de Foc està situat al carrer de la Nau, número 11 de Tarragona | Google Maps

 

El Casal Sageta de Foc de Tarragona és de creació més recent, tot i que ja ha complert 12 anys va néixer com a espai autònom i autogestionat per un grup de persones provinents de diferents col·lectius de la ciutat que van trobar en la seva reivindicació i lluita  «la necessitat d’engegar un projecte comú per superar els «estralls que causen a casa nostra el capitalisme i l’imperialisme del sistema dominant»

La Part Alta de Tarragona és la seva plaça forta i la zona de la ciutat on compten amb més seguiment. De fet, estan ubicats al carrer de la Nau i des d’allà despleguen la seva activitat i iniciatives a la ciutat. A Tarragona ciutat, apunta Milián «no existeix un col·lectiu casal per si mateix, només hi van representants de les entitats». És a dir, una vegada més el moviment de l’esquerra independentista pel que fa a l’àmbit dels casals es regeix pel principi d’autonomia i sempre a nivel municipal.

Banderes independentistes.
Banderes de tot tipus en una manifestació de l'EIC. | Laia Solanellas

‘La Turba’, més de 20 anys a la capital de l’Alt Camp

Un altre dels espais que ha esdevingut referent de l’esquerra independentista al Camp de Tarragona ha estat el Casal Popular ‘La Turba’ de Valls. Corria l’any 1996 quan diversos col·lectius vallencs i persones vinculades al moviment d’alliberament nacional i a la lluita ecologista van crear aquest casal que aviat es va convertir en un element dinamitzador de l’activitat social i reivindicativa de la ciutat.

Persones com el Tais Bastida o el Carles Cubos, entre d’altres, van posar en marxa el casal a  la muralla de Sant Antoni, on ja en un primer moment van confluir membres de la CUP de Maulets i de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans amb l’objectiu de «bastir una entitat social per generar i aixoplugar moviments, lluites i projectes locals i nacionals que treballessin qualsevol dels aspectes dels alliberaments nacional, social i de gènere». Posteriorment, el casal va passar al carrer Nou, just davant de la plaça de la Zeta i actualment formen part de La Turba, la CUP —que a la vegada té representació institucional a l’ajuntament de Valls amb tres regidors—, Arran, H@cklabValls, un col·lectiu de programari lliure de Valls i l’Alt Camp i Igman-Acció Solidària entre d’altres.

L’Empelt, l’ateneu popular de la Conca de Barberà

Fotografia del dia d'inauguració de l'Empelt | Montse Veses Ferrer

 

L’Ateneu Empelt a Montblanc va començar a funcionar fa poc més d’un any amb la idea de formar un espai per a joves, on tothom es pogués reunir i compartir punts de vista i experiències. El seu punt de trobada és un local al carrer de la Muralla de Montblanc (antic bar Lennon) i compta amb més de 50 socis que aporten el 100% de finançament a la comunitat. 

Durant aquest any s'han posat en marxa diverses activitats i jornades, com la jornada feminista 'Figània' que va aplegar gent d'arreu de la comarca a la plaça Major de Montblanc. A partir d’ara, l’Ateneu espera donar més força a la integració i les perspectives de gènere: continuant amb activitats com 'Pintem feminisme' i fent-ne de noves, com les jornades feministes que s'organitzaran una vegada al mes a partir del febrer.

Casal Popular Cua Roja, a Torredembarra

Casal Popular Cua Roja de Torredembarra.
Una imatge del Casal Popular Cua Roja, obert a Torredembarra entre 2012 i 2015. | Cedida

 

La vinculació de l'esquerra independentista amb Torredembarra ve de lluny. La inspiració en l'ambient d''herriko taberna' del Bar l'Auca, del carrer de Santa Rosalia o el naixement anys més tard de l'Alternativa Baix Gaià en van ser embrions. Torredembarra ha comptat amb col·lectius vinculats a l'esquerra independentista des de fa un bon grapat d'anys: per exemple, el 2008 naixia l'extinta Assemblea de Joves Independentistes de Torredembarra (AJIT), un efímer Arran Torredembarra o el col·lectiu feminista, també inactiu, Les Filles de les Fetilleres.

L'any 2012 s'obria l'autogesionat Casal Popular Cua Roja al carrer del Camp Vell que, fins el seu tancament la tardor de 2015, va esdevenir el centre neuràlgic de l'esquerra independentista a la vila. El seu resultat més visible va ser el grup de suport a la CUP que a les eleccions municipals de 2015 acabaria transformant-se en la llista que va obtenir un regidor, Toni Sacristan, al consistori. El 2019, els anticapitalistes tornaran a concórrer a les eleccions. A dia d'avui, tres anys i escatx després del tancament del Casal, segueix actiu el col·lectiu La Gaianada i, el 2018, naixia La Forja, ara anomenada Fera Ferotge - Assemblea de Joves de Torredembarra.

El Vendrell, la Trinxera contra PxC

Concentració antifeixista al Vendrell.
Concentració antifeixista al Vendrell. | Marc Guitart

 

El moviment de l’esquerra independentista al Baix Penedès s’ha mostrat especialment actiu a la capital, el Vendrell, on han estat molt bel·ligerants contra PxC, partit amb una destacada representació a l’Ajuntament. Des del 2007, quan PxC va treure quatre regidors al consistori, membres d’Arran – la Trinxera, també vinculats a la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), han fet diverses campanyes contra el partit d’extrema dreta. Entre elles destaquen les mobilitzacions a la plaça Vella durant els plens d’investidura del 2007 i el 2011, i diferents campanyes on assenyalaven directament als regidors de PxC.

Algunes d’aquestes han comportat denúncies per part dels membres de PxC, com les que van posar el 2013 contra dos integrants d’Arran, Joan Caralt i Josep Mañé, també de la CUP. De fet, en molts casos, els integrants d’Arran el Vendrell també ho eren de la CUP. Una altra denúncia va ser la que va posar un membre d’Arran, Arkaitz Iza, contra els regidors de PxC August Armengol i Juan Carrasco, per haver-li dit «terrorista» al final d’un ple. Són denúncies que, tant per una banda com per l’altre, mai han prosperat.

L'esquerra independentista al Vendrell.
L'esquerra independentista al Vendrell ha protagonitzat diverses reivindicacions. | Marc Guitart

 

Arran i UCFR també han abanderat altres reivindicacions, com les protestes per la mort d’un jove marroquí al calabós dels Mossos d’Esquadra del Vendrell l’any 2013, la campanya contra l’exinterventor de l’Ajuntament del Vendrell Ferran Hinojo, condemnat per abús sexual, o la defensa de les Madrigueres. A escala comarcal, l’esquerra independentista també s’ha mostrat molt bel·ligerant contra el projecte del Logis Penedès.

«El marxisme i l’esquerra independentista»

La política de tuiter i de declaracions i contradeclaracions lluitant pel titular del dia generen la sensació que totes les formacions polítiques són «iguals». L’esquerra independentista no és igual i a més a més porta a la motxil·la un fort component ideològic. La paraula «marxisme» sorgeix en diferents documents generats per alguns dels principals actors de l’esquerra independentista. Un exemple ben clar és «Endavant», una de les organitzacions estratègiques de l'EI.

Esquerra independentista.
El fort component ideològic és una de les marques de l'esquerra independentista. | Laia Solanellas

 

Ells mateixos s’emmarquen dins el «marxisme» i situen «al Poble Treballador Català com el subjecte revolucionari que ha de portar a terme la revolució socialista als països catalans». Fora del poble treballador català s’hi troben, per «Endavant», «els membres de les forces d’ocupació espanyoles i franceses, dels aparells repressius com els gestors del procés productiu i els grans propietaris dels mitjans de producció, enemics objectius dels interessos del poble treballador català». Pel que fa a «Arran», l’organització juvenil, Xavier Milian ha explicat que fan pròpies «la lluita ecologista», «la defensa de la diversitat sexual»,«l’antiracisme i la solidaritat internacional», així com el suport «als pobles sota la dominació espanyola», «la defensa de la terra» i «la diversitat sexual».

«L’esquerra independentista i la República»

El 21 de desembre de l’any 2017 es van dur a terme unes eleccions al Parlament de Catalunya convocades durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a l’autogovern català. Al programa electoral amb el qual es va presentar la CUP, els anticapitalistes dibuixaven la seva República amb els següents adjectius: feminista; corrupció zero; pobresa zero; desmilitarització; ecologista; lliure de LGTBI-Fòbia; no depravada pel turisme; antiracista; amb drets laborals; amb drets i llibertats; que defensa els drets de les catalanes a l’exterior; inclusiva i que defensa els drets dels animals.

Manifestació independentista a Reus.
A Reus cada 11-S se celebra la manifestació de l'Esquerra independentista del Camp. | Laia Solanellas

 

Les comarques de Tarragona prenien importància en aquesta «República» de l’esquerra independentista, a l’hora de desgranar conceptes com «ecologista». En aquesta línia, la CUP reivindica la lluita contra els transvasaments de la Plataforma en Defensa de l’Ebre; el paper de la Plataforma Cel Net; l’oposició al pla urbanístic del CRT, així com del Logis Penedés.

Les assemblees feministes, més enllà de l'Esquerra Independentista

Si l'Esquerra Independentista persegueix «la independència, el socialisme, el feminisme i els Països Catalans», un dels seus pilars teòrics són les assemblees feministes. No compten amb cap organització d'àmbit general que les agrupi ni formen part orgànica de l'Esquerra Independentista d'àmbit general; funcionen de manera autònoma en un entorn ja de per si sense gaire jerarquia. A les nostres comarques hi ha el Cau de Llunes, a Tarragona, l'Hora Violeta, a Reus i La Marruixa a Valls, i altres col·lectius no tan vinculats a l'EI, com l'assemblea feminista de Cambrils, de recent creació, o Fridas, de Tarragona.

  

Cada assemblea funciona de manera independent i amb aliances diferents. En el cas de Reus, l'Hora Violeta s'ha integrat, recentment, a l'Esquerra Independentista de la ciutat, un moviment que han fet per les coincidències amb els seus eixos ideològics. Aquesta integració, però, no l'han fet la resta d'assemblees feministes de la regió; a la pràctica, les organitzacions de l'EI de Reus prenen l'Hora Violeta com a referent en matèria de feminisme, una figura que, en altres poblacions, pot no existir o pot exercir alguna altra organització.

Imatge d'arxiu d'una reivindicació del col·lectiu Cau de Llunes a Tarragona.
Imatge d'arxiu d'una reivindicació del col·lectiu Cau de Llunes a Tarragona. | Cau de Llunes

A Tarragona, el Cau de Llunes, nascut fa 11 anys, és l'eix central d'unió entre l'EI i la lluita feminista. La majoria de les membres del col·lectiu, no mixt, comparteixen militància amb altres organitzacions. «Neix a partir de la inquietud d'unes noies, la majoria dobles militants, que tenien la sensació que s'havia de començar a treballar en l'àmbit feminista», recorda Eli Sànchez Legaz, membre del Cau de Llunes des de fa vuit anys.

L'entitat tarragonina conserva «independència» vers la resta d'organitzacions de l'EI  per poder col·laborar amb altres col·lectius, però «sempre amb la premissa que siguin anticapitalistes» i amb un «feminisme allunyat del 'mainstream' i liberal». Neguen que l'assemblea «lideri» el moviment feminista de la regió perquè «treballem horitzontalment amb la resta d'entitats», però Sànchez reconeix que Cau de Llunes és «una de les assemblees més antigues». 

Per últim, des del Cau de Llunes recalquen que «mai ens hem separat de l'estela de l'Esquerra Independentista» perquè «l'autodeterminació dels pobles és un dels nostres pilars ideològics». El col·lectiu ja es troba treballant en les mobilitzacions pel pròxim 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, però recorden que «la nostra tasca es fa dia a dia en els col·lectius però també en els espais». Al Casal Sageta de Foc, espai de reunió, centren els seus esforços per «trencar amb una educació patriarcal en la qual tots ens han educat».