La ultradreta de Vox ha obtingut un escó a Catalunya amb uns 145.000 vots i el 3,6% dels sufragis, un augment important tenint en compte que en els últims comicis, el juny del 2016, va obtenir només 198 vots. En canvi, el Front Republicà, la formació antifeixista impulsada per l'exdiputat de Podem Albano Dante-Fachín, s'ha quedat fora del Congrés, després d'aconseguir uns 110.000 vots i un 2,6% dels sufragis. El llindar mínim per optar a l'escó és del 3%. A Girona, Vox ha obtingut uns 10.600 vots i a Lleida 5.700. A Tarragona, gairebé 20.000 persones han votat la ultradreta, que ha aconseguit superar el llindar del 3% però pel repartiment d'escons no ha obtingut representació, amb un 4,8%. A Barcelona, la formació de Santiago Abascal ha rebut 110.000 vots, un 3,6% dels sufragis.
VOX entra amb força al Congrés
VOX ha entrat per primer cop al Congrés dels Diputats amb 24 escons i el 10% dels vots. D'aquesta manera, l'extrema dreta, liderada per l'expopular Santiago Abascal, ha passat de tenir una presència testimonial en les eleccions del 2015 i 2016 amb 58.114 vots (0,23%) i 47.182 vots (0,2%), respectivament, a 2,6 milions amb el 97,2% escrutat arreu de l'Estat i representació procedent de nou comunitats autònomes. En el cas de Catalunya, en els dos anteriors comicis van sumar 465 vots i 198 respectivament, mentre que aquest diumenge n'han obtingut prop de 145.000 i un diputat, el cap de llista per Barcelona, Ignacio Garriga. Els ultradretans ja van irrompre a les institucions espanyoles el passat desembre després de treure 12 diputats a Andalusia i va donar suport a la formació d'un govern de coalició de PP i Cs, una fórmula que s'especulava que es podia repetir a nivell estatal.
Dels 24 escons al Congrés, sis són d'Andalusia, on la formació d'extrema dreta ja hi tenia presència institucional, i cinc de la Comunitat de Madrid. Per la seva banda, a Castella-la Manxa n'han sortit escollit dos i a l'Aragó, Castella-Lleó, les Illes Balears, el Principat d'Astúries, la Regió de Múrcia i Catalunya un cadascú.
En les anteriors eleccions, VOX va tenir un paper residual. Al desembre del 2015, va aconseguir 58.114 vots, un 0,23% del total, situada just darrera unio.cat, que va obtenir 65.388 vots. En la repetició de les eleccions davant la impossibilitat de Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez per formar govern, la formació d'ultra dreta va baixar fins als 47.182, un 0,2% del total, just darrera d'UPyD, que en va sumar 50.247.
Un any i mig d'ascens
VOX, però, ha adquirit molta rellevància en el darrer any i mig, especialment després de personar-se com a acusació popular en la causa contra el procés independentista i de la seva arribada al parlament andalús a finals de l'any passat, quan va obtenir 12 escons. De fet, el número 2 i secretari general de la formació, Javier Ortega Smith, és l'advocat que encapçala l'acusació popular contra els presos independentistes, a qui reclama uns 75 anys de presó.
Durant aquesta campanya, VOX ha estat en boca de tots els candidats davant la possibilitat que pogués tenir un paper clau en la formació d'un tripartit de dretes. De fet, en els darrers mesos, els postulats de la formació de Santiago Abascal ha obligat els altres partits de dretes de l'hemicicle a acostar-se al programa de Vox per no perdre l'espai electoral de la dreta, sobretot en la seva ofensiva contra el procés català però també en d'altres àmbits en qüestionar les actuals polítiques públiques en la lluita contra la violència de gènere, el feminisme, la immigració, l'organització territorial o els atacs a TV3, entre molts altres. A més, els tres partits van protagonitzar una concentració al febrer passat a la Plaça Colón contra el govern de Pedro Sánchez.