El cicle de xerrades electorals organitzat per la Cambra de Comerç de Reus ha portat, aquest dijous, la cap de llista d'ERC a la demarcació de Tarragona, Raquel Sans, a posicionar-se sobre els àmbits econòmic, energètic i d'infraestructures de cara a la pròxima legislatura.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Una exposició en la qual ha demostrat coneixement de la regió, però que ha comptat amb poques propostes concretes de competència autonòmica. Ha deixat clar, per començar, que el partit aposta per la construcció de la república catalana, però que també tenen clar que «cal gestionar el mentrestant».
A l'hora d'exposar els eixos del programa electoral ha començat per la defensa de l'hidrogen verd com una via prioritària per garantir el futur de les empreses de la indústria química. Amb l'horitzó del 2050 marcat per la Unió Europea, considera que cal aquesta transformació energètica perquè «les empreses tal com estan dissenyades en l'actualitat no tenen viabilitat en un futur».
Un projecte que assegura que des d'ERC no es plantegen com una iniciativa de territori sinó de país. Deixant clar, això sí, que és bàsic l'actual impuls de la URV i la implicació de multitud d'agents de la regió. Un altre dels pilars econòmics de la zona és el turisme, greument afectat per la crisi actual i amb missatges habituals, els darrers anys, per replantejar-ne el model.
Canvi que, segons ha afirmat Sans, el seu partit defensa, cap a un turisme sostenible i de qualitat que posi en relleu els actius de la costa i de l'interior, i que s'enfoqui especialment al turisme familiar i de proximitat. Aquí ha plantejat la primera exigència a l'Estat espanyol reclamant un pla de xoc en forma d'ajudes que assegura que la Generalitat està preparant precisament perquè el govern central, «qui recapta la majoria d'impostos», no hi fa prou.
L'aeroport de Reus, quarta pista del Prat
En l'apartat de les infraestructures s'ha fet seu el mantra de la unitat territorial a l'hora de planificar-les amb «mirada metropolitana» per «deixar de banda les guerres de campanar». Una línia de treball que, apunta, ha de servir per preveure la futura saturació de la línia de la costa i per evitar situacions com la de l'estació intermodal, planificada des del 2009 i «desada al calaix» per part del govern central.
Considera que cal evitar una mala planificació de l'equipament com va passar amb l'estació de l'AVE i reclama que l'Estat faci cas del front comú territorial en aquest sentit perquè «fer política és prendre decisions i establir prioritats». La mateixa implicació que reclama de Madrid pel que fa a la Taula Estratègica de l'Aeroport, on creu que hi ha «un problema de base».
Es refereix al fet que «les administracions locals es dediquen a promocionar l'aeroport, però qui cobra les taxes aeroportuàries no acaba de creure en l'aeroport de Reus». En aquest punt sí que ha mostrat dues postures concretes: la gestió milloraria si fos de la Generalitat i «l'aeroport de Reus ha de ser la quarta pista de l'aeroport del Prat».
També ha mirat cap a Madrid en l'àmbit energètic. Criticant durament les condicions del sud de Catalunya; «som la terra que més energia produeix i tenim dificultats i subministraments elèctrics deficients». Per solucionar-ho, explica, «hem d'anar on hi ha les competències».
La planificació de la mobilitat, a llarg termini
On no s'ha mullat, tal com ella mateixa ha advertit, és en la pregunta sobre les principals mancances en la xarxa viària. La Cambra pregunta a totes les xerrades pels desdoblaments i millores de la C-14, entre Alcover i Montblanc i fins a Tàrrega, la C-241, que connecta la Conca de Barberà amb l'Anoia, la carretera de Reus a Cambrils i l'eix de l'Ebre.
«Les prioritats s'han de lligar a les possibilitats. Optaria per prioritzar aquelles infraestructures que puguin venir abans; una cosa és el que tu voldries i l'altra el que tu et trobes». Ha posat d'exemple la falta d'alguns estudis d'impacte ambiental entre altes. Tampoc ha concretat la seva aposta de model comercial, tot i que sí que n'ha destacat la importància que hi ha de tenir el de proximitat, al qual afirma que es vol escoltar per planificar-ne les actuacions a emprendre.
Una altra de les preguntes recurrents de l'ens cameral és la del pressupost de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat, molt inferior, proporcionalment, al de la de Barcelona. «No n'hi ha prou només amb el pressupost, hem de ser més ambiciosos», ha matisat Raquel Sans, apuntant que «el 2028 finalitzen moltes de les concessions del transport interurbà» i hi ha temps per plantejar el model a llarg termini.
En el cas de l'Ebre sí que admet que s'hauria de constituir un òrgan, «no sé si en forma d'ATM o quina és la fórmula, però cal aquesta planificació». La xerrada l'ha tancat, com és habitual, la pregunta sobre la Llei de Cambres, a través de la qual Jordi Just, president de l'ens reusenc, ha tocat el crostó a la classe política catalana, per qui les cambres se senten enganyades.
Després de proposar-los que es tramités per la via de la lectura única, ha recordat, va ser precisament aquest motiu el que es va esgrimir per acabar-la descartant. Un deure pendent que, ha advertit, reprendran a partir del dia quinze de febrer amb el nou Parlament català.