L'Agència Catalana de l'Aigua ha finalitzat els treballs d'actuació contra el despreniment de pedres a l'entorn de la presa de Siurana. En concret, s'ha col·locat estratègicament una barrera de protecció de dos metres i mig d'alçada i 65 de longitud davant el despreniment d'un talús en el camí perimetral de la presa. Per aquests treballs s'ha invertit una xifra superior als 26.700 euros, que han consistit a habilitar la barrera estàtica amb l'objectiu de retenir les pedres que es puguin precipitar en el camí, reduint de manera significativa el risc que els usuaris d'aquesta via es vegin afectats.
La barrera disposa de postes amb una placa base ubicades cada sis metres i subjectades al terreny amb ancoratges de barres d’acer d'un metre i mig de longitud, aportant així més solidesa a la barrera. Pel que fa a l’estructura d’intercepció, està composta per dues malles de cable d’acer, una d'ampla per retenir els grans blocs i l’altra més estreta per impedir el pas de petites pedres.
Els treballs de prevenció s'han dut a terme per garantir la seguretat de les persones en un camí obert com és aquest, que s'utilitza diàriament per caminants i ciclistes, així com pels operaris i el personal de la presa que s'encarrega de realitzar tasques d'inspecció i d'accedir a l'estació d'aforament que hi ha a la cua de l'embassament.
Protestes contra l'«enterrament» del riu Siurana
Aquest passat dissabte, dia 4 d'agost, a les set de la tarda, una vuitantena de persones es van reunir en la protesta organitzada per la Plataforma pel Riu Siurana, per demanar que s'aturi el transvasament del riu Siurana cap a la riera de Riudecanyes, que ha deixat la presa a tan sols un 14% de la seva capacitat. Els manifestants, vestits de dol, van plantar creus negres per simbolitzar la mort i l'enterrament del riu Siurana.
El motiu de les protestes no és pas insignificant, i és que cal recordar que el riu Siurana forma part de la xarxa natura 2000, és una zona d’especial protecció de les aus i és un lloc d’interès comunitari, ja que el seu paisatge opta a patrimoni mundial de la Unesco. Per tant, com que el riu té la màxima protecció ambiental, amb aquest transvasament, s’incompleix la normativa europea en matèria de cabal ecològic.