El 20 de gener de 1620 és la primera data de la qual es té constància de Gegants a Reus. Avui fa 400 anys que van sortir a ballar en honor a Sant Sebastià, antic patró de la ciutat. No són els únics elements dels quals es té constància, sinó que el mateix escrit parla de «balls de cavallets y altres balls, jagans, trompetas, y músicha de menestrils» segons recupera el perfil a les xarxes socials de la Festa Major de Reus.
[predef]reus-144[/predef]
Avui, 20 de gener, el calendari cristià occidental celebra Sant Sebastià. Segles enrere havia sigut patró de Reus i, com passa avui per Sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia, se celebrava una missa en honor seu. Documentació d'avui fa tot just 400 anys relata aquell ofici o, més ben dit, els actors implicats i constitueix la primera referència escrita de la presència de gegants a Reus.
En cap cas es tracta dels actuals Gegants de la ciutat, i probablement la seva estructura tampoc era com la dels actuals. Documentació del mateix període històric reflecteix la presència d'una mulassa, que tampoc era com l'actual, així com d'altres elements o balls. D'aquell 20 de gener de 1620, la crònica detalla que «féu-se offici en la iglésia parrochial de la vila dit dia per los preveres de dita iglésia ahont acudiren bale, jurats y prohoms, acompanyats de dits capità y sa companya, balls de cavallets y altres balls, jagans, trompetas, y músicha de menestrils».
El Ball d'Hivern, record de Sant Sebastià patró
Per sisè any consecutiu, a Reus es tornarà a commemorar Sant Sebastià. Diverses entitats van tornar a donar una mica de protagonisme a qui havia sigut patró de la ciutat abans que el seu lloc l'acabés ocupant la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia. La plaça del Castell tornarà a ser escenari del sopar popular, la cercavila i el ball folk aquest dissabte, 25 de gener a partir de les sis de la tarda.
Després de la cercavila, a dos quarts de nou del vespre tindrà lloc el sopar popular, amb tiquets per set euros. El fi de festa el marcaran el concert de Quin folk que fa i la rifa dels productes que, durant la cercavila, els participants recullen dels establiments de la zona.