Foto de família de representants dels partits polítics de Reus i Marta Roigé Peco al saló de plens amb motiu del 8M

L'acte institucional centra l'agenda de Reus el 8M

A diferència de la resta d'anys, el teixit associatiu ha concentrat els esforços a la manifestació d'aquesta tarda a Tarragona

El saló de plens de l'Ajuntament de Reus ha estat escenari de l'acte institucional del 8M a la ciutat. Hi han pres part tots els partits amb representació al consistori. S'hi ha llegit un manifest reivindicatiu que s'ha centrat, entre altres, en exposar el pes del feminisme en el present i el futur de la política i la societat.

El que ha trencat la dinàmica habitual d'aquesta jornada a Reus ha sigut l'absència de manifestacions i actes reivindicatius. Fins i tot l'any passat, amb pluja i en plena pandèmia, una marxa feminista va recórrer la ciutat, centrant-se en les residències per a gent gran. Enguany el teixit associatiu ha centrat els esforços en la convocatòria unitària a Tarragona, aquest dimarts a les set de la tarda des de la plaça Imperial Tàrraco.

Al plenari reusenc ha pres protagonisme Marta Roigé Peco, artista reusenca autora del cartell de la programació del 8M d'enguany. Ha sigut l'encarregada de llegir la declaració institucional en un acte que ha comptat amb l'acompanyament musical de Pepper & Soul. La declaració ha arrencat reivindicant que «els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l'organització col·lectiva i la mobilització de les dones».

El feminisme «no és una utopia»

No s'ha estat de carregar contra la falsa equidistància del lema «ni masclisme ni feminisme» o la necessitat de «trencar el miratge de la igualtat». Roigé Peco ha repassat algunes realitats que mostren l'encara present desigualtat per motiu de gènere, com «la feminització de la pobresa». En la mateixa línia, «l'assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social».

Una proclama antipatriarcal que ha volgut subratllar la xacra de la violència masclista o «el sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d'humor». Crítica que també han rebut «una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents». Ha destacat que cal «acabar d'una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones».

Considera que, per fer-ho realitat, calen dues condicions. Per una banda, «el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis». També els dels seus «entorns laboral, familiar o d'amistats», on es normalitza la discriminació, ha aclarit, i alhora «els imposa a ells mateixos una determinada manera de ser i de fer».

La segona condició necessària, ha apuntat l'artista, és la resposta institucional. Ha recordat que és l'acció del moviment feminista el que ha acabat fent realitat les regidories de polítiques d'igualtat o la conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat. És des d'aquest àmbit on es reclamen polítiques feministes «transversals, interseccionals i globals».

Marta Roigé Peco al saló de plens de l'Ajuntament de Reus durant la lectura del manifest del 8M
L'artista Marta Roigé Peco ha sigut l'encarregada de llegir el manifest institucional del 8M a Reus | Ajuntament de Reus

Aquesta manera de fer, ha exposat, ha de permetre actuar en necessitats quotidianes, però també ha d'impulsar canvis estructurals. «Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d'altres moviments antidrets i antigènere», ha sentenciat. Traslladar la filosofia feminista a la política ha de permetre canvis substancials en la manera de fer-la, ha assegurat.

«La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política, més democràtica i participativa», ha apuntat. També ha de suposar que «les institucions dels diferents àmbits territorials col·laborin i cooperin per fer efectius els drets ja assolits i per impulsar nous drets feministes». L'artista reusenca ha tancat el discurs posant en relleu que «la transformació feminista ja ha començat i és imparable».

Ha exposat que «els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global». Ha acabat sentenciant que «no és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures». «El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui; ho volem ara».