El pròxim curs escolar serà el primer en el qual s'hagi aplicat l'adscripció única a secundària. Es tracta de lligar cada escola a un sol institut al qual els seus alumnes faran la secundària, en lloc d'establir dues possibles alternatives. El canvi es va anunciar ara fa un any i les AMPA el van rebre oposant-s'hi, les direccions dels centres públics apuntant que no es podia entendre com l'única solució contra la segregació, i l'administració defensant que es plantejava amb un curs de marge per poder seguir treballant les implicacions d'aquest nou model.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Els darrers mesos, la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Reus ha explicat el canvi a les famílies de les escoles de la ciutat amb alumnes entre tercer i sisè de primària, una ronda de trobades que gairebé ha acabat i que ha volgut servir per resoldre dubtes i preocupacions i, de nou, per explicar als opositors del model els objectius que es persegueixen per adoptar-lo.
Daniel Recasens, regidor d'Educació, explica que s'han convocat a través de les escoles perquè, tot i posar en relleu la feina que es fa des de les AMPA, per manca de recursos o d'implicació per part de les famílies, o també perquè no totes les escoles tenen AMPA, es volia garantir que s'arribava a tota la població possible.
Dos anys de marge per evitar separar germans
«El que més preocupava és la qüestió dels germans i de la mobilitat», admet Recasens. En el primer cas, s'ha aconseguit el compromís del departament perquè «almenys els dos primers anys hi hagi una prioritat i una necessitat d'estudiar cas per cas perquè els germans no es quedin fora».
Dels dos instituts que fins ara eren referència per a cada escola se n'ha deixat només un com a centre adscrit. Per tant, els casos que s'estudiaran són els d'aquells alumnes que hagin de començar secundària i tinguin un germà gran a l'institut que, a partir d'enguany, hagi deixat de ser referència.
Aclareix que s'estudiaran, tots els casos, però seran aquests els que tindran una prioritat que, per exemple, no tindran —tot i que també s'estudiaran— aquells en els quals el germà gran estigui fent ESO en un institut que no era de referència per al centre de primària.
El regidor també recorda que l'adscripció única a secundària ja es va anunciar fa tres anys, quan va rebre l'oposició de part de les famílies i va quedar aturada. Tres anys en els quals exposa que s'ha anat treballant i que, durant aquest mandat, afirma que el que s'ha fet és intensificar el contacte amb les famílies.
Mesures per solucionar problemes de mobilitat
La segona preocupació que s'ha plantejat per part de les famílies és la de la mobilitat. Algunes havien criticat que el futur institut d'adscripció queda molt lluny de casa seva. El regidor planteja que, la distància que hi pot haver fins a l'institut d'adscripció s'ha calculat amb les escoles com a referència; «no posem el metro a la porta de cada casa, el nostre punt de partida és l'escola».
Per tant, explica que és possible que aquesta distància s'hagi vist augmentada si l'escola d'origen no era la de referència segons el lloc de residència o ni tan sols una de les que pertocava per zona. Tot i això, s'estan plantejant mesures per «afavorir la mobilitat mitjançant el transport públic» a través dels recursos de la regidoria.
Finalment, cada institut rebrà els alumnes de tres centres de primària en el que es planteja que vol servir per afavorir la continuïtat pedagògica. A més, s'obre la possibilitat que l'adscripció acabi sent automàtica els pròxims cursos perquè «cada any ens trobem amb famílies que cauen en errors durant la preinscripció i poden acabar a centres de secundària que no són el de proximitat».
El canvi de model corresponia al departament d'Ensenyament, remarca Recasens, tot i que des del govern local es considera una decisió «adequada» per combatre la segregació. «Estem convençuts que no és 'la' mesura contra la segregació, sinó que és una més d'un paquet de mesures», afegeix. «El model tal com és ara està segregant i està segregant cada vegada més», defensa. És per això que s'ha optat per canviar-lo, tot i que també assegura que se seguirà treballant en altres eines en aquesta mateixa línia.