Imatge del ple de Reus durant la sessió del mes de juny de 2022

Llum verda de l'Ajuntament al pla de viabilitat del CN Reus Ploms

La ratificació de la gerent del CMQ ha tornat a aixecar crítiques de l'oposició pel seu nomenament inicial a dit

Vistiplau de l'Ajuntament de Reus al canvi d'usos urbanístics que ha de permetre la venda de terrenys al Club Natació Reus Ploms. El ple d'aquest divendres ha aprovat la proposta del club esportiu, que podrà tirar endavant el seu pla de viabilitat. La jornada també ha servit per ratificar la gerència del CMQ.

Pel que fa al ple, s'han aprovat dues mencions honorífiques municipals més que es lliuraran durant les Festes de Misericòrdia. Recauran en l'Associació de Dones Camí de Valls i en l'Aula de Sons. En el primer cas, «en reconeixement de la tasca duta a terme amb l'objectiu de donar cobertura a les necessitats d'un gran nombre de dones de la zona est de la ciutat».

Es tracta d'una entitat que es veu com «un referent en els moviments participatius, mantenint un espai de sororitat» que celebra els 25 anys d'història. Les seves activitats se centren en «la creativitat i les capacitats artístiques de les dones, especialment enfocades a l'activitat artesanal». La segona menció serà per a l'Aula de Sons, «en reconeixement de la tasca duta a terme a la ciutat fomentant l’aprenentatge individualitzat dels instruments musicals tradicionals»

També per commemorar els 25 anys de trajectòria de l'entitat amb la voluntat de posar en relleu «la música tradicional consolidant-la arreu del país». Abans del ple en si s'han celebrat les juntes generals de les empreses municipals. A efectes pràctics es tracta d'òrgans constituïts pels regidors de l'Ajuntament, i aquestes sessions solen servir per aprovar els comptes o altres tràmits.

La gerència del CMQ torna a enfrontar govern i oposició

En el cas d'avui, el que ha aixecat més debat ha sigut la ratificació de la gerència del CMQ. La plaça l'ha guanyat Gemma Espigares, professora associada del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL i exdiputada d'ERC al Parlament. Ja va ser a qui es va nomenar d'urgència i, per tant, ara s'havia tret a concurs públic la plaça, que ha mantingut.

PSC, CUP i Cs hi han votat en contra, en general, pels mateixos motius. El regidor cupaire Edgar Fernández ha recordat que «no compartim el model gerencial de l'Ajuntament i, per tant, sempre hi votem en contra, independentment de la persona». Tota l'oposició ja ha criticat altres vegades la funció d'aquesta gerent en concret.

Fa uns mesos la CUP recordava que se l'havia nomenat per redreçar la negativa situació econòmica del CMQ, però l'empresa havia tancat amb dos milions de dèficit. Per part de Cs, la portaveu Débora García ha criticat «la manera en la qual s'ha preparat l'elecció de la persona designada». «No dubtem dels seus coneixements i capacitat, però enterboleix la seva elecció que des d'un inici es creés la plaça i se l'escollís a dit».

El govern defensa la gerent i el procés d'elecció

Després d'aquest nomenament es va obrir el concurs públic, «i aquesta persona ha pogut acreditar una experiència que s'ha tingut en compte a l'hora de puntuar-la», ha conclòs García. En la mateixa línia s'ha mostrat Andreu Martín, portaveu del PSC, que també ha recordat que no era la primera vegada que s'oposaven a aquest procés d'elecció. «Hem fet l'esforç de mirar-nos el currículum de la persona que es proposa i buscar informació de quina havia sigut la seva formació i experiència», ha explicat.

Especialment tractant-se d'«un càrrec tan important en una empresa que està en una situació tan complexa». Assegura que «ens sorprèn que l'exploració del possible talent amb experiència i formació per ocupar aquest lloc quedi en una persona sense cap ni una evidència d'experiència prèvia». Visiblement ofès per les crítiques, Òscar Subirats, regidor de Salut, ha criticat que l'oposició volgués «treure rèdit» d'aquest debat.

Considera que s'ha discutit suficient als òrgans interns de gestió del CMQ, i que les intervencions d'aquest matí només s'han degut al fet que era una sessió pública. Ha etzibat, també, que «ja us dic ara que no penso fer una rèplica si hi ha un segon torn». En forma de pregunta ha defensat que el concurs públic «s'ha fet amb lliure concurrència i publicitat». Ha carregat contra l'oposició perquè, assegura, «en els moments de complexitat en què es troba el CMQ, el que esperen d'aquest ple és un suport, no intentar anar posant focus».

L'Ajuntament de Reus dona llum verda al pla de viabilitat del Ploms

En matèria urbanística, el ple d'aquest divendres ha aprovat tres mesures. La primera, el vistiplau a la proposta del CN Reus Ploms per als seus terrenys. Es tracta de canviar els usos urbanístics previstos als terrenys que fan cantonada entre l'avinguda de Tarragona i la de Marià Fortuny.

És la pastilla de parcel·la que el club vol vendre a una empresa de residències per a gent gran. D'aquesta manera s'ha d'aconseguir eixugar el deute de l'entitat. L'oposició no hi ha posat obstacles, i Débora García ha defensat que la mesura havia de servir perquè un club centenari «es reinventi» per garantir la seva continuïtat.

Edgar Fernández ha reclamat que el govern deixi de «blindar la supervivència dels clubs de la ciutat mitjançant subvencions». En primer lloc, perquè la situació del Ploms evidenciaria que no és una línia de treball exitosa. En segon terme, perquè considera que cal plantejar un debat de ciutat per aclarir quina oferta esportiva hi ha, quina cal i de quina manera s'aconsegueix.

Ha apuntat, novament, qui pren la veu del govern en qüestions esportives, com va passar també amb el Centre Aquàtic i de Fitness. Ha criticat que no sigui el regidor d'Esports, Pep Cuerba, sinó que són les regidores d'Hisenda, Mariluz Caballero —amb el Centre Aquàtic— i d'Urbanisme, Marina Berasategui —avui. Per part del PSC, Andreu Martín també s'ha mostrat a favor de la proposta del mateix Ploms.

N'ha posat en relleu la importància per a l'activitat esportiva a la ciutat i, per tant, que és d'interès general la seva supervivència. També ha volgut aclarir que, l'alternativa que l'Ajuntament rescatés i assumís el club i les instal·lacions, no és viable. Tot i que no s'ha arribat a plantejar de manera ferma al plenari, és una possibilitat que s'havia estudiat en alguns àmbits.

En matèria urbanística encara hi ha hagut un segon punt de debat. Es tracta de l'ampliació d'una parcel·la a la zona de Mas Sunyer, al polígon industrial reusenc més pròxim a Vila-seca. S'ha aprovat la petició de la propietat dels terrenys per eliminar alguns vials perquè el terreny restant s'ajusti «a les demandes del mercat».

Junts i ERC «descafeïnen» una moció de l'ANC

A l'ordre del dia del ple d'avui hi havia dues mocions sobre sobirania fiscal, una del govern (Junts-PDECat, ERC i Ara Reus), i una de la CUP a proposta de l'ANC. Tot just començar el ple, l'alcalde ha anunciat que s'havien retirat totes dues. L'entitat ha enviat un comunicat intern, al qual aquest mitjà ha tingut accés, per explicar als socis la situació.

Segons detallen, l'ANC ha engegat una campanya d'àmbit nacional per promoure la sobirania fiscal. Expliquen que es van posar en contacte amb Junts, ERC i la CUP perquè la presentessin i la defensessin al plenari. «L’única resposta positiva que hem rebut ha estat de part de la CUP», apunten.

Els altres dos partits, critica el comunicat, només els han donat «evasives durant els dies previs a la presentació de mocions». Per sorpresa de l'ANC, els partits de govern van optar per registrar una moció pròpia sobre el tema, a banda de la que havia presentat la CUP en nom de l'ANC. La proposta del govern «implicava importants retocs de contingut que descafeïnaven l'objectiu de la moció i que eliminava qualsevol termini de compliment», s'exclama l'entitat.

De fet sospiten que l'objectiu era que el govern no hagués de complir allò que ell mateix proposava. L'entitat recrimina que «durant els dies previs, cap d'aquests partits s'havia dignat a parlar amb nosaltres per donar-nos a conèixer la seva opinió o les seves intencions». Per evitar que cap de les dues mocions prosperés, l'ANC ha demanat que les retiressin amb la voluntat de negociar-ne una de conjunta.

De fet assegura que els partits s'han compromès a «asseure'ns a treballar degudament sobre la qüestió i presentar una nova moció que vagi en la línia de la campanya». El comunicat acaba per dirigir-se a Junts i ERC per avisar als «partits autoanomenats independentistes de la ciutat que no tolerarem més tàctiques estranyes a esquenes de l'Assemblea Nacional Catalana».