Les mesures aprovades per l'Ajuntament de Reus suposen que el consistori deixi d'ingressar un milió d'euros mensuals segons les primeres dades. El govern local ho ha exposat aquest dilluns durant una compareixença de premsa telemàtica en la qual ha volgut repetir el missatge de tranquil·litat i confiança principalment pel que fa a la situació i la capacitat de l'Hospital Sant Joan.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
«El paquet econòmic de l'Ajuntament de Reus suposa un milió d'euros mensual; exigim mesures de suport a l'Estat i a la Generalitat», ha exposat l'alcalde, Carles Pellicer. Els primers estudis interns apunten aquest milió d'euros com el valor del que el consistori deixarà d'ingressar cada mes en conceptes com les llicències de terrassa i mercats ambulants, les quotes esportives i d'escoles bressol o l'ajornament d'impostos i taxes.
Totes aquestes exempcions, ha fet incís el govern, s'han aplicat per alleugerir l'impacte d'aquesta situació en famílies i empreses de Reus. Pellicer ha recordat que aquesta setmana s'endureixen les condicions del confinament decretat pel govern central; «anem tard, entenem que això s'hauria d'haver fet abans», ha reblat.
L'Ajuntament deixarà de cobrar un milió d'euros al mes
El futur, una vegada passi aquesta crisi sanitària, la situació de l'administració local serà delicada. «Hem de tenir una situació d'espera per veure com afectarà tot plegat l'àmbit econòmic», apunta el batlle. «Entrem en un nou escenari on les previsions econòmiques són més incertes, fins i tot, que les sanitàries», augura.
En la mateixa línia s'ha mostrat Mariluz Caballero, regidora reusenca d'Hisenda. Ha recordat que l'Ajuntament ha avançat el pagament de factures a proveïdors. Durant la setmana passada, segons ha explicat, es van pagar el 42% de les factures que hi havia en tramitació, i la resta es pagaran durant els pròxims dies. En total suposen 3,1 milions d'euros que s'han pagat per garantir la liquiditat dels proveïdors de l'Ajuntament.
El paquet global de mesures econòmiques i financeres de l'Ajuntament de Reus, ha insistit, suposa que les arques municipals deixin d'ingressar un milió d'euros al mes. Gairebé la meitat d'això, 460.000 euros, els deixa de percebre Reus Mobilitat i Serveis en conceptes com els aparcaments municipals, les zones blaves i les taxes dels mercats ambulants.
L'Ajuntament en si, amb l'exempció de quotes d'escoles bressol, de taxes de terrassa i de brossa industrial deixarà de cobrar uns 300.000 euros, i altres empreses i organismes també tindran impacte. Redessa amb 80.000 euros per la reducció de l'activitat firal, Reus Transport amb prop de 60.000, Reus Promoció amb uns 50.000 euros que no cobrarà de visites turístiques, i Reus Esport i Lleure que no cobrarà uns 30.000 euros de quotes esportives entre altres.
Reus reclama mesures a l'Estat i a la Generalitat
«L'Ajuntament de Reus té cert marge de maniobra a curt termini per seguir oferint serveis, però la hisenda municipal també és limitada», alerta Mariluz Caballero. «Volem ser transparents i conscienciar la ciutadania; quan la pandèmia del Covid-19 acabi, les empreses però sobretot les administracions tindran una situació de fragilitat», insisteix la regidora d'Hisenda.
És per això que reclamen a l'Estat i a la Generalitat que tinguin en compte l'esforç fet per les administracions locals i estudiïn mesures. «Els Ajuntaments necessitem que se'ns autoritzi a disposar lliurement dels romanents de tresoreria; estem en una situació excepcional i calen mesures excepcionals», reivindica Caballero.
El cas és que, tal com va anunciar l'alcalde fa dues setmanes, l'Estat havia anunciat una flexibilització del romanent de tresoreria. Es tracta dels diners que poden quedar en positiu quan es tanca un any comptable i que, per llei, s'han de destinar a inversions. Ara, però, Madrid autoritzava que es poguessin dirigir cap a Benestar Social tot i que hi establia un llindar màxim.
El que reclama el govern de Reus és més flexibilització. «Reclamem poder disposar, sense aquest llindar, de tota la part del romanent de tresoreria, i no només en Benestar Social», resumeix Mariluz Caballero.