Cotxes aparcats a la zona blava entre la Riera d'Aragó i el raval de Sant Pere de Reus

La Hispània de Reus tira endavant i el ple torna a enfrontar-se pel model sanitari

El ple de l'Ajuntament ha aprovat demanar un crèdit per finançar el projecte urbanístic

Dos dels grans projectes del govern de Reus per aquest mandat han passat per la sessió plenària d'aquest divendres, i ho han fet en direccions oposades. Per una banda, el de la Hispània, que ha rebut llum verda a demanar el crèdit que ha de finançar-lo. En segon lloc, el Centre Aquàtic i de Fitness, que ha quedat definitivament descartat.

El crèdit que ha de permetre construir l'aparcament i els pisos a l'antiga Hispània ha rebut el suport del govern i les abstencions del PSC i Cs. La CUP i el regidor no adscrit Raúl Meléndez hi han votat en contra. La regidora cupaire Mònica Pàmies ha justificat l'oposició perquè «estem en contra del projecte».

La CUP insisteix en les contradiccions del projecte de la Hispània

Ha insistit amb la crítica que la formació ha fet des del primer moment. Per una banda perquè Transport Metropolità de Tarragona ho desaconsella. L'aparcament quedarà dins de la Zona de Baixa d'Emissions, motiu pel qual es desaconsella, ja que implicarà incrementar-hi el trànsit de vehicles.

També hi ha informes mediambientals contraris al projecte de l'aparcament municipal. Principalment perquè el subsol està altament contaminat en algunes zones. Una situació que no afecta la part del solar on s'han de construir els pisos de protecció oficial.

Pel que fa al terra contaminat, quan s'hagi de tractar, incrementarà molt notablement el pressupost, segons alerta la CUP. I que, a més, suposarà un risc per al veïnat de la zona, com insisteix Pàmies.

La formació, de fet, va organitzar una xerrada informativa aquest dijous a la tarda. Van repetir que, legalment, era l'Ajuntament qui n'havia d'haver informat els veïns, però no ho va fer. Hi van participar els advocats especialistes en qüestions mediambientals Joan Pons i Ivan Hortiguela.

La CUP hi ha recorregut per presentar les instàncies necessàries relacionades en aquest projecte. La xerrada va servir per informar el veïnat dels informes ambientals del projecte. Una feina que, des de la formació, s'ha insistit que hauria d'haver fet l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Reus ignora la petició de l'Agència de Residus

De fet, Hortiguela va deixar clar que, per aquesta manca d'informació, els veïns no van poder presentar al·legacions al respecte amb coneixement de causa. També va confirmar que era l'Ajuntament de Reus qui havia d'alertar l'Agència de Residus de Catalunya de la contaminació. La situació s'evidenciava en informes de l'any 2020, i el consistori havia de comunicar-ho «quan se n'assabentés, com més aviat millor».

Tot i això, l'ARC n'ha tingut constància arran de la denúncia de la CUP, feta aquest 2022, quan els grups municipals han tractat el projecte. Arran de l'avís dels cupaires, l'Agència va demanar tota la informació a l'Ajuntament, que ha ignorat la petició. És per això que, encara que sigui la part denunciant, és a la CUP a qui ha recorregut l'ARC per accedir a la documentació.

A la xerrada, Hortiguela va confirmar el que també havia posat de manifest la CUP, que les implicacions dels informes poden fer trontollar el projecte de la Hispània. En concret perquè la descontaminació no s'ha previst tal com ho estableix la llei. Un extrem que, sense donar-ne detalls, el govern nega.

El plantejament de la licitació pública no especifica ni concreta cap tasca de descontaminació, sinó que parla de gestió de residus en general. El cas és que, si la descontaminació s'ha d'incorporar passada la licitació, podria suposar un increment de pressupost molt notable. Si aquest increment superés el 50% del cost del contracte, s'hauria de rescindir.

El govern relativitza l'informe sobre possibles irregularitats a l'Hospital Sant Joan

Al plenari s'ha donat compte de l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la gestió de l'Hospital Sant Joan l'any 2018. La portaveu de la CUP, Marta Llorens, ha etzibat que l'informe «expressa unes irregularitats flagrants sobre com van funcionar les empreses municipals en l'àmbit sanitari». Una situació que ja va denunciar juntament amb la diputada Laia Estrada.

És per això que s'ha mostrat «sorpresa» pel fet que ni la resta dels grups municipals ni el govern vulguin pronunciar-se sobre el document. Ha subratllat en concret una reunió de consell d'administració del CMQ de Reus. Un dels consellers va preguntar a la presidència de l'empresa municipal per aquest informe.

La resposta del regidor de Salut, Òscar Subirats, hauria sigut que no es tracta d'un informe vinculant ni executiu i, per tant, no tindria cap conseqüència pràctica. El PSC ha posat de manifest l'increment de pressupost que ha experimentat l'Hospital Sant Joan des que va passar a mans de la Generalitat. El seu portaveu, Andreu Martín, considera que és una prova evident que, mentre va ser un hospital municipal, estava «infrafinançat».

El regidor de Salut, Òscar Subirats, s'ha defensat dient que l'informe «és una foto fixa», sense context anterior ni posterior. Ha apuntat que, en canvi, el mateix informe no fa recomanacions sobre les irregularitats detectades. Això és així, segons explica Subirats, perquè la mateixa Sindicatura és conscient dels moviments posteriors respecte a la titularitat de l'Hospital Sant Joan.

Pel que fa al consell d'administració, ha matisat que la seva resposta feia referència al fet que l'equipament sanitari era prèviament fiscalitzat per part de l'Ajuntament. Pel que fa a les denúncies fetes per la CUP fa unes setmanes, el regidor de Salut ha fet alguns matisos.

Per exemple, que l'Hospital Sant Joan no era un bé públic, sinó patrimonial de l'empresa Reus Serveis Municipals. Pel que fa a l'increment de finançament, l'ha deslligat del canvi de propietat. Segons ha afirmat, el motiu és la pandèmia, i el «sobrefinançament» que van rebre els hospitals d'arreu de Catalunya per fer-hi front.