Imatge virtual del projecte urbanístic de l'angita Hispània de Reus, amb un nou edifici al fons, una plaça en primer pla, la riera d'Aragó a mà dreta i el raval de Sant Pere, a l'esquerra

Aprovat el projecte de l'antiga Hispània de Reus, que pot engegar-se a principis d'any

S'hi han de construir 63 pisos, un pàrquing subterrani de tres plantes i una nova plaça

Les obres del projecte de l'antiga Hispània de Reus podrien començar a principis de l'any vinent. Aquesta setmana s'han aprovat els projectes executius per a l'aparcament subterrani, la urbanització a peu de carrer i els edificis de pisos i equipaments. El govern confia tenir les bases llestes per poder licitar les obres cap a la tardor d'enguany.

Al pla d'inversions d'enguany, l'Ajuntament de Reus aporta uns deu milions d'euros a aquest projecte urbanístic. S'hi han de sumar els cinc milions d'euros que hi destina Reus Mobilitat i Serveis per fer l'aparcament. Als 15.176.578 euros d'inversió municipal s'hi han de sumar els 783.778 euros de l'operador privat que construeixi els pisos de lliure mercat.

Segons s'ha projectat, hi anirà un conjunt d'edificis en forma de 'V', que donarà lloc a una plaça de nova creació, i un aparcament subterrani de tres plantes. A més, hi haurà també una construcció de tres plantes a l'actual entrada a la zona blava des del raval de Sant Pere. Pel que fa als edificis principals, comptaran amb 60 pisos d'habitatge protegit.

Les construccions principals seran tres edificis que acabaran dibuixant una 'V'. Una façana anirà al carrer d'Arnavat i Vilaró, mentre que el vèrtex quedarà a la riera d'Aragó. L'altre lateral donarà a una plaça de nova creació que connectarà el raval de Sant Pere amb el camí de l'Aigua nova i el de l'Àngel de la Guarda.

Habitatge protegit, públic i privat

Dels 60 pisos d'habitatge protegit, 48 els gestionarà l'Ajuntament de Reus a través de Redessa. Això implica convertir-los en habitatge social per incrementar el parc públic, actualment amb plena ocupació. Els 12 pisos restants seran de gestió privada, però seguint també els criteris d'habitatge protegit.

Serà la constructora que guanyi el concurs públic qui els aixequi i qui decideixi si els posa al mercat de lloguer, o al de compra. En tots dos casos, però, haurà de seguir els criteris —també de preu— establerts per a l'habitatge protegit. El capítol residencial el tancaran tres pisos més.

S'aixecaran a l'actual entrada a la zona blava des del raval de Sant Pere. La planta baixa quedarà sense edificar, per deixar un pas per a vianants a la zona. A sobre, però, s'hi aixecaran tres plantes amb un pis per planta.

En aquest cas serà, directament, de lliure mercat i, per tant, novament podran ser de lloguer o de compra segons decideixi la propietat. El projecte actual preveu la instal·lació, d'entrada, de plaques solars i energia aerotèrmica. Teresa Pallarès, consellera delegada de Redessa i regidora d'Habitatge, ha detallat que serviran per «garantir l'aigua calenta i la producció d'energia, com a mínim, per als habitatges i els equipaments».

Els 48 pisos que gestionarà l'Ajuntament es dividiran en tres tipus. N'hi haurà divuit de 55 metres quadrats amb dues habitacions. Divuit més tindran 65 metres quadrats i dues habitacions, i els dotze restants, seran de 75 metres quadrats amb tres habitacions.

Aquestes mides, però, no són definitives, sinó que segons ha detallat Pallarès, «no hi ha jerarquia d'espais, totes les habitacions tenen mides similars, fet que les fa molt polivalents». La particularitat principal del projecte és que «hi ha una tercera habitació que, amb molt poca reforma, a futur o en principi, pot anar a un pis o a un altre». Segons ha detallat, hi ha una habitació que queda entre dos pisos, i que es decidirà quin dels dos laterals es tapa amb un envà.

El criteri que se seguirà serà el d'ajustar-se a les característiques de les famílies a les quals se'ls lloguin. Tot plegat acabarà suposant la construcció de més de 8.100 metres quadrats d'habitatge dels quals 7.700 seran de protecció oficial. A la planta baixa hi haurà un equipament municipal en una façana i locals comercials a l'altra.

Equipaments, locals i una nova plaça

La planta baixa dels edificis es dividirà en dues seccions. La que donarà a la façana del carrer d'Arnavat i Vilaró serà un equipament municipal de 1.100 metres quadrats amb zona exterior pròpia. A hores d'ara encara no s'ha anunciat quina funció farà.

Els baixos de la façana de la plaça nova corresponen als pisos gestionats per l'operador privat amb criteris d'habitatge protegit. És per això que serà aquest privat qui decidirà l'ús dels locals que, probablement, es converteixin en locals comercials. A peu de carrer, la principal novetat urbanística serà aquesta nova «plaça verda».

Així l'ha definit Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat. Seran més de 2.100 metres quadrats amb «espais de joc, zones d'ombra i de repòs» que suposaran una «nova centralitat urbana». Des de la perspectiva del govern, aquest projecte connectarà el centre amb equipaments més allunyats, com el CN Reus Ploms o la comissaria de la Guàrdia Urbana.

També ho veuen com una frontissa cap al barri d'Horts de Miró i el seu CAP. Carles Pellicer, alcalde de Reus, ho veu com «una aposta clara pels usos cívics». En concret, amb dos vessants, «la configuració de la nova plaça com a nou espai de relació ciutadana i l'obertura d'un nou equipament a la planta baixa».

De fet considera que «el projecte de la Hispània és un dels més importants i transcendentals». Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, ha destacat que «és imprescindible un espai públic i un urbanisme que siguin elements vertebradors de la ciutat i el territori metropolità».

Els pisos no tindran, d'entrada, plaça de pàrquing

El projecte inclou un pàrquing subterrani de tres plantes amb una capacitat de 340 places. Els vehicles entraran i sortiran per una rampa amb carril d'entrada i de sortida des de la riera d'Aragó. Pel que fa als vianants, es preveuen tres mòduls d'accés que tindran escales i ascensors.

De les 340 places de pàrquing, 10 seran per a cotxes elèctrics, amb el carregador instal·lat. Tot i això, també es farà la preinstal·lació perquè, quan es vulgui ampliar, hi pugui arribar a haver 151 places més per a vehicles elèctrics. Tot plegat quedarà integrat a la xarxa d'aparcaments municipals i desvinculat dels 60 pisos que hi haurà a sobre.

Els pisos no comptaran, d'entrada, amb cap plaça de pàrquing. Segons ha plantejat Berasategui, l'equipament serà «totalment independent dels habitatges en funcionament, horaris, gestió i instal·lacions». Teresa Pallarès ha matisat, per això, que «en parlarem en el futur».

Segons ha plantejat, Redessa i Reus Mobilitat i Serveis es poden arribar a plantejar alguna mesura en aquest sentit. «Dependrà del tipus de famílies que tinguem, del suport que hagin de tenir i dels vehicles», ha apuntat. Amb tot, Berasategui considera que l'aparcament subterrani «contribueix a donar resposta a les necessitats de la mobilitat a futur».