Membres de la CUP i acompanyants dels imputats mostren una pancarta amb el lema 'La solidaritat no és delicte'

Arxiven una de les cinc causes judicials per les manifestacions del 2019 a Reus

La fiscalia havia demanat l'arxivament donant la raó als arguments de la defensa | Hi ha una segona causa oberta pels mateixos fets

Una de les cinc causes obertes per les manifestacions de la tardor del 2019 a Reus s'ha arxivat. És la que imputava tres persones com a responsables de desordres públics per tallar les vies de tren. El jutge ha seguit la petició de la fiscalia, que considerava que no hi va haver violència.

A la causa s'havia identificat Edgar Fernández, regidor de la CUP, Mariona Quadrada, exregidora, i Ricard Aragonès, militant de l'Esquerra Independentista, com a responsables. Aquest dimarts, Quadrada i Fernández han exposat en roda de premsa la situació general del procés judicial. La causa neix de l'atestat dels Mossos d'Esquadra, on se'ls acusava de desordres públics.

Finalment ha prevalgut la tesi de la defensa segons la qual no hi va haver la violència ni l'afectació necessària perquè es consideri el delicte. Es tracta dels fets del 23 de setembre del 2019, quan es va organitzar una manifestació com a protesta per les detencions de l'operació Judes. És l'operació en la qual s'acusava de terrorisme alguns membres de diferents CDR d'arreu de Catalunya.

Arxivada una de les dues causes pel tall de vies a l'estació de Reus

Aquell dia, com tants altres d'aquells mesos, un bon nombre de persones va sortir al carrer a Reus. La manifestació va acabar a l'estació de trens, al passeig de Mata, i va ser allà on es van tallar les vies. Alguns dels implicats en el tall van dirigir-se al tren per parlar amb els passatgers.

Se'ls va dir que seria un tall breu —va durar uns 15 minuts— i se'ls va explicar què l'havia motivat. Aquest fet era un dels que la defensa havia subratllat i que la fiscalia ha tingut en compte, que s'anés a parlar amb els passatgers. També l'absència de desperfectes i de violència en general.

Indirectament, Adif mateix ha demanat l'arxivament de la causa. Fernández ha detallat que l'entitat pública estatal «no es va llegir la petició de fiscalia i s'hi va sumar, pressuposant que fiscalia aniria a ganivet contra nosaltres». Per tot plegat ha quedat arxivada la primera de les cinc causes obertes arran de diferents mobilitzacions d'aquelles setmanes.

Curiosament, per aquell mateix tall de vies hi ha una segona causa oberta, impulsada per la Policia Nacional. Generalment, quan hi ha dues denúncies pels mateixos fets, les causes s'agrupen en una de sola. En aquesta segona s'imputen els mateixos delictes, però a una dotzena de persones, entre les quals, novament, Edgar Fernández i Ricard Aragonès.

Els implicats no entenen per què no s'ha arxivat tenint en compte que, a la que sí que ha quedat arxivada, s'ha acreditat que no es van cometre els delictes imputats. Actualment es troba en procés d'instrucció i, fins que no acabi, no se sabrà quin posicionament pren la fiscalia en aquesta segona causa. Es tracta de la causa en la qual també s'imputa una noia que havia militat a l'EI, però que feia quatre mesos que no vivia a Catalunya.

És l'exemple clar, defensa Fernández, que mostra l'existència de fitxers policials il·legals. L'Esquerra Independentista ha denunciat repetidament que els estaments governamentals, policials i judicials mantenen una «guerra de desgast» contra el moviment. Mariona Quadrada sentencia que la multitud de causes judicials «no s'estan denunciant uns fets, sinó que es va directament a persones concretes dels col·lectius».

És per això, explica, que s'imputen persones que ni tan sols eren a Catalunya quan van passar els fets. No s'imputa a qui es detecta que comet un delicte, sinó a aquells militants que es tenen identificats prèviament. La causa arxivada, afegeix Fernández, torna a servir d'exemple.

Segons apunta, no s'havia imputat ningú que hagués impulsat el tall de vies, que anés a parlar amb els passatgers, que llegís el manifest o que ni tan sols portés la pancarta. Per tot plegat, el regidor de la CUP insisteix que «la repressió no ens aturarà, cada vegada que n'hi ha, hi ha més organització». Aquest dimarts ha tornat a denunciar que «les causes són un muntatge policial, no s'aguanten per enlloc».

«El càstig de la repressió és el procés», sentencia. Tal com exposa, no es busca que hi hagi penes de presó, sinó «la por personal, l'efecte sobre la família, les amistats i la feina, aquest és l'efecte de la repressió».