A Reus han apostat per l'adequació de la ciutat perquè sigui apte per circular amb bicicleta, un projecte que era necessari i que es reflecteix amb el Pla Específic de la Bicicleta que està previst que finalitzi l'any 2025. Aquesta iniciativa es va acabar de definir a principis de l'any 2018 i la primera de les tres fases ja està executada.
Una proposta que va néixer davant la necessitat de la ciutadania i sobretot gràcies a la insistència de l'entitat Bicicamp, la qual es va proposar per al mandat del 2018 aconseguir un compromís de l'Ajuntament de Reus, un compromís s'ha vist reflectit en el Pla Específic de la Bicicleta. D'això ja fa un any i a poc a poc, Reus està veient com amb petites modificacions comença a ser una ciutat apta per la bicicleta.
Tres fases perquè Reus sigui apta per la bicicleta
Aquest projecte es divideix en tres fases; la primera contempla accions que es porten a cap de manera immediata, la segona fase a curt termini i la tercera i última amb accions que es realitzaran en un període de llarg termini. Segons fonts de l'Ajuntament de Reus, la primera fase ja s'ha posat en pràctica.
Accions immediates del Pla Específic de la Bicicleta
La primera part del pla es basa en la millora de les connexions del centre amb les grans infraestructures de mobilitat. Contempla la construcció d'un nou carril per bicicletes que connecta l'estació de trens amb els passejos. La connexió de l'estació d'autobusos amb el carril bici del parc Mas Iglesias, ja que l'avinguda del President Macià no presentava l'adient connexió. En l'última actuació s'ha reforçat la senyalització dels itineraris ciclables de zona 30 on la bicicleta té l'espai compartit amb els vehicles de motor, bàsicament en la zona dels passejos i el Tomb de Ravals.
Les actuacions de la primera fase ja es poden veure en diversos punts de la ciutat, com per exemple a la carretera del Tomb de Ravals on han dibuixat la silueta d'una bicicleta per indicar que és una via preferent per aquest mitjà. La presidenta de l'entitat Bicicamp, Ester Avila explica que «ens agradaria que aquest pla anés més acord amb el calendari plantejat» i afegeix que «haurien d'haver-hi més coses desenvolupades».
Un pas més per potenciar l'ús de la bici
Avila afegeix que aquest pla «ha de ser viu, actiu, susceptible de modificacions quan faci falta i ha d'acompanyar el pla de mobilitat de la ciutat». En aquest sentit troben a faltar més difusió del projecte, ja que representa un gran canvi en la mobilitat reusenca i la ciutadania no en té coneixement.
Situació del territori cicable reusenc
Reus és una ciutat molt adequada per anar en bici pels desnivells que presenta, l'amplada dels carrers i la proximitat dels espais els quals hi resulta fàcil accedir. La bicicleta també pot convertir-se en una eina imprescindible per aproximar els barris més allunyats al centre. No obstant això des de Bicicamp van contribuir a impulsar el Pla Específic de la Bicicleta donat que Reus presentava un estat «no del tot segur» per circular amb aquest mitjà de transport.
Ester Avila exposa que «Reus necessita plantejar la funció dels vehicles dins de la ciutat, no ens hem de plantejar si la ciutat és segura per anar en bicicleta, sinó si la ciutat és segura en general». Indica que són necessàries separacions reals entre cotxes, vianants i bicicletes, perquè no és segur que es circuli fins a 50 km/h al costat de persones. La bicicleta és una eina útil per pacificar aquest trànsit de vehicles i això també comporta reduir els accidents, el soroll i la contaminació.
Si la ciutat està adequada, la bicicleta s'utilitzarà més
El fet de potenciar lús de la bicicleta a la ciutat dóna la sensació que es veuen més usuaris. Bicicamp percep que cada cop s'utilitza més la bicicleta, sobretot en cap de setmana, però també han augmentat els usuaris en la mobilitat quotidiana.
Per exemple, el pàrquing de la Mercadal cada dia sempre està ple així com els pàrquings per a bicicletes dins dels pàrquings subterranis. Avila conclou que «les persones s'han d'adaptar tant a la bicicleta com als nous mitjans de transports —fent referència als patinets elèctrics— i això ho farà a mesura que les infraestructures ho permetin», per tant cal desenvolupar una ciutat per les persones i no per les màquines.
D'altra banda, la presidenta de l'entitat també destaca el canvi de la relació entre conductors i ciclistes, «cada vegada és més bona, encara que segueix havent-hi casos d'assetjament viari, ara hi ha més tolerància».