L'Oficina de l'Habitatge de Reus, gràcies a un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, inspeccionarà 40 pisos buits de la ciutat propietat de bancs i grans empreses. La campanya pretén motivar-les a incloure'ls a la borsa d'habitatge social de la ciutat. El govern assegura, per boca de la regidora d'Habitatge, Teresa Pallarès, que «si cal, obrirem expedients sancionadors».
Suposarà actuar en 40 dels més de 400 pisos buits dels quals es tenen constància que hi ha a la ciutat. Els habitatges que entren dins d'aquesta característica son els que fa dos anys que no hi tenen ningú empadronat i en els quals tampoc s'hi ha registrat consum d'aigua.
Aquesta campanya vol ser una mesura efectiva per pal·liar el problema de la manca d'habitatge i les dramàtiques conseqüències socials que comporta. Pallarès, assegura que el govern local «estem decidits a intervenir en el mercat immobiliari amb la detecció i la mobilització d'aquests habitatges buits».
Es volen integrar els pisos buits a la borsa municipal
S'actuarà en 40 pisos durant sis mesos a través del personal de l'Oficina Municipal d'Habitatge. L'aportació de la Generalitat, a través de l'Agència, serà de 12.000 euros, a raó de 300 euros per pis inspeccionat. El registre d'habitatges buits i ocupats de la Generalitat estableix, segons ha detallat Pallarès, que a Reus n'hi ha «més de 400, però sabem que en falten alguns i estem treballant en aquesta idea».
La xifra s'ha demanat, repetidament, al plenari municipal per part de l'oposició també, i la regidora d'Habitatge insisteix que «és arriscat perquè son dades molt mòbils perquè varien en qualsevol moment, la Generalitat no està a sobre per fer-ne el seguiment».
Quan s'hagin inspeccionat els 40 pisos que estableix el conveni, l'Ajuntament redactarà els expedients. El primer pas és alertar que aquell pis es troba buit amb una «declaració de situació anòmala d’habitatge buit i incompliment de la funció social de la propietat». A partir d'aquí s'exploraran mesures, Pallarès confia que acordades, amb el banc o l'empresa propietària del pis.
Si tot i això no es posa el pis a disposició de la borsa de lloguer social —garanteix al propietari el cobrament del lloguer— o del mercat generalista, és quan s'emprendria l'expedient sancionador, que pot anar dels 90.001 euros als 900.000 euros. En paral·lel, a més, el govern assegura que «es concertarà amb l’Agència la manera com obtenir els habitatges per a ser destinats a polítiques socials, a través de les fórmules previstes per la llei».
La vigència de la llei, pendent del Constitucional
Una llei que podria deixar de ser vigent aviat com ja va passar l'any 2017. Pallarès recorda que «a Reus, els anys 2016 i 2017 es van obrir expedients a tres entitats financeres». Actualment, la campanya d'inspecció es fa sota l'empara de la llei del dret a l'habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya el desembre del 2019.
L'any 2016, la seva homòloga va tenir poc recorregut, i el Tribunal Constitucional la va acabar tombant considerant que els Ajuntaments no tenien competències suficients. L'actual, aprovada a finals del 2019, també s'ha recorregut al TC i espera sentència.
La campanya d'inspecció de pisos buits s'emmarca, segons Pallarès, en la política del govern local de garantir el dret a l'habitatge. La mateixa filosofia que busquen altres mesures adoptades que ha recordat, com «la línia del Pla de Reactivació per a la rehabilitació de pisos i habitatges per al lloguer social» o la reforma fiscal aprovada l'any passat.
També ha subratllat les consultes preliminars que ja es trobarien en marxa amb promotors privats. L'objectiu és cedir solars municipals a empreses, cooperatives i fundacions a canvi que hi aixequin pisos de protecció oficial o que en compleixin els criteris a l'hora de vendre'ls o llogar-los.