Daniel Recasens i alumnes del CNL presenten la nova fase de la campanya 'Parla'm en català' a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

Es reprèn la campanya 'parla'm en català' de Reus de la mà de la Casa d'Oficis

La regidoria de Política Lingüística i el CNL han presentat la segona fase d'una campanya que va començar a principis d'any

La campanya 'Parla'm en català' engega la segona fase a Reus de la mà de la Casa d'Oficis. El missatge principal és que no es canviï d'idioma pel simple fet de pensar que la persona amb qui es parla no entendrà la llengua. El regidor Daniel Recasens ha recordat que les dades lingüístiques permeten reforçar la campanya.

Es calcula que el 94,4% dels ciutadans del Camp de Tarragona entenen el català i el 82% el saben parlar. Amb aquesta base es vol reivindicar la llengua com una eina útil en la comunicació quotidiana a qualsevol nivell. De fet, una de les potes de la campanya és combatre els estereotips que provoquen, sovint, que els catalanoparlants canviïn de llengua.

La campanya ha comptat amb la participació de la Casa d'Oficis, que a través de l'àrea d'audiovisual ha elaborat els anuncis. Hi participen quatre alumnes del Centre de Normalització Lingüística vinguts de Colòmbia, el Marroc, Polònia i les Illes Canàries. La directora del Centre de Normalització Lingüística, Anna Saperas, demana l'esforç principal als catalanoparlants «perquè es mantinguin sempre parlant en català».

No només per si mateixos, sinó també «per legitimar el procés d'aprenentatge» que fan els que no són catalanoparlants. Pel que fa al material de la campanya, l'ha presentat Zoraida, una de les professores de la Casa d'Oficis. Ha agraït que s'hagi comptat amb el centre per elaborar els anuncis.

«És un simulacre real de què és una campanya publicitària», ha explicat. Els alumnes d'audiovisual han viscut tot el procés, des del desenvolupament de la idea fins a la presentació passant per la recerca de localitzacions i l'edició. La primera fase de la campanya va començar a principis del 2020.

Tal com ha recordat el regidor Daniel Recasens, es va engegar per «sensibilitzar la població catalanoparlant que no és necessari canviar de llengua». En concret «quan s'adrecin a persones que, d'entrada, creuen que no el parlen o creuen que no són d'aquí». També interpel·lava als que no tenen el català com a llengua materna o d'ús habitual.

Se'ls animava a demanar als catalanoparlants que no els canviessin d'idioma al comerç, a l'entrada de l'escola o en qualsevol àmbit de socialització. En aquest cas, per facilitar-los l'aprenentatge de l'idioma.