Miquel Maria Aragonès i Jordina Sirolla asseguts en una taula amb el logotip de Càritas al darrere

Càritas Reus alerta que amb la crisi pandèmica «hi haurà situacions que es cronificaran durant un temps»

El menjador social ha acollit un punt de vacunació per a persones sense sostre

L'impacte de la pandèmia al món dels serveis socials ha fet estralls. La situació no és nova, però les entitats del tercer sector insisteixen que cal tenir-ho present. CàritasInterparroquial de Reus ha presentat, aquest dijous, la memòria de la seva activitat del darrer any.

Un any en el qual s'ha incrementat força el nombre de persones i famílies que han necessitat algun dels serveis que cobreix l'entitat. On més s'ha exemplificat aquest increment de demanda ha estat al menjador social. També s'hi ha fet palès, a més, un canvi de perfil de les persones vulnerables.

«Aquest últim mes hem notat una petita davallada», admet Miquel Maria Aragonès, director de Càritas Interparroquial. «No vol dir que estiguem al nivell precovid», aclareix. Un descens del 10% permet, almenys, confiar que no torni a pujar el nombre de persones que necessiten atenció.

La recuperació d'una situació amb xifres anteriors a la pandèmia encara és lluny. «Hi haurà situacions que es cronificaran durant un temps», alerta Jordina Sirolla, treballadora social de Càritas. «Hem de pensar que hi ha hagut famílies que han estat molt de temps sense ingressos», aclareix.

De fet apunta que, en el cas els usuaris de l'entitat, les famílies que podien tenir estalvis els han consumit. Encara que la situació millori, el mercat laboral no tornarà a absorbir tothom que n'ha sortit de manera immediata, afegeix. «I després hi ha la por; i tot i això que crec que provocarà que hi hagi famílies que les estiguem atenent durant un temps més llarg».

«Si provens d'una situació més normalitzada, recuperar la normalitat de la teva vida és molt més dificultós que si vius amb menys recursos», destaca també. Jordina Sirolla alerta que «hi havia famílies que van trucar a la nostra porta i que van més enllà de les que s'atenen de manera estable, i són més de 400 famílies». Són famílies que, de manera puntual però repetida, han necessitat l'ajut de Càritas per tirar endavant.

Un exemple són les famílies que no havien cobrat l'ERTO, o aquelles que depenen de l'economia submergida. Se sumen a les 1.260 famílies ateses de manera estable durant el 2020, que suposen un increment respecte de les 963 ateses el 2019. «La diferència no només és numèrica», alerta, sinó també de perfil.

En força casos es tracta de famílies que, durant la temporada turística, l'increment de feina en una regió com la de Tarragona, els permetia deixar de dependre dels ajuts socials. L'any passat, però, la temporada d'estiu no va existir, i enguany tampoc confia que serveixi de gaire en aquest sentit. És per això que, aquest perfil de famílies, ha passat a necessitar un ajut estable, una situació que augura que s'allargarà fins al març del 2022.

Dues dones preparen carmanyoles de menjar
L'activitat al menjador social de Reus s'ha incrementat notablement | Laia Solanellas

Prop de 100 persones ateses a domicili per la pandèmia

Càritas distribueix aliments de tres maneres diferents. Per una banda, setmanalment, les nou Càritas parroquials de Reus reparteixen aliments a les famílies vulnerables en forma de cistella de la compra. En segon lloc, a través del menjador social, on fins a l'arribada de la pandèmia, les persones usuàries podien menjar.

Ara s'atén un centenar de persones a les quals se'ls segueix lliurant menjar cuinat, però les restriccions sanitàries no permeten que el consumeixin allà mateix. Amb el mateix format de carmanyoles també es distribueixen àpats per cobrir tota la setmana a una seixantena de persones de Reus. Es tracta de persones en situació vulnerable que no poden desplaçar-se fins al menjador social.

Durant l'any 2020 es van atendre, diàriament, 405 persones al menjador social. Com que no podien menjar allà per les restriccions sanitàries, se'ls lliurava una carmanyola amb menjar cuinat. On hi ha hagut un increment molt notable ha sigut en el repartiment de carmanyoles a domicili.

Se n'han estat lliurant 93, «i hem de remarcar que veníem de catorze», subratlla la treballadora social. Es tracta, majoritàriament, de persones grans, que viuen soles i no es poden desplaçar. Una vuitantena de reusencs que no formaven part de la xarxa de suport alimentari fins ara.

Càritas, punt de vacunació de persones sense sostre

«Quan tot estava tancat, Càritas va ser un punt de referència», recorda Jordina Sirolla. Ha servit per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques de les persones vulnerables, com la roba o el menjar, però també per acompanyar-los a l'hora de tramitar ajuts econòmics. Càritas entén que un exemple de la referència que ha exercit es va produir la setmana passada.

L'espai del menjador social es va convertir en punt de vacunació per a persones sense sostre. El departament de Salut va instal·lar-hi amb la vacuna monodosi de Jansen. Hi van passar «40 persones sense llar que no tenen accés al sistema sanitari ordinari», ha aclarit Sirolla.

S'ha previst una segona tanda de vacunacions amb el mateix objectiu. S'ha optat específicament per la vacuna de Jansen precisament pel perfil de persones a qui va dirigida.

La pandèmia impacta també en el voluntariat i les donacions

L'entitat compta amb 125 voluntaris a la ciutat de Reus. Alguns d'aquests, per edat i per condicions de salut, van haver-se de quedar a casa durant la pandèmia. Tot i això, Càritas va mantenir en funcionament els serveis que prestava.

De fet, «han aparegut nous perfils de voluntariat, més jove, que amb la pandèmia s'han sentit cridats i sensibilitzats a ajudar-nos», explica Sirolla. Miquel Maria Aragonès agraeix de manera especial a aquest múscul de voluntariat la feina feta l'últim any i escaig. Una altra línia important per mantenir operativa la feina de Caritats són les donacions.

Es va activar un fons Covid des de Càritas Diocesana «que va permetre comprar aliments, tenir targetes moneder i ajudes per a la infància, pel material escolar i el menjador». L'habitatge també va ser un dels àmbits on aquest fons Covid va permetre actuar. Es va ajudar «a famílies que tenien un deute i que sabíem que, assumint-lo, tirarien endavant». Amb aquesta filosofia es van ajudar 24 famílies.