Carles Pellicer torna a ser alcalde de Reus. Així ho ha decidit el plenari local, constituït aquest dissabte. El cap de files de Junts per Reus ha comptat amb el suport, ja anunciat, d'ERC i d'Ara Reus. Aquesta primera sessió, eminentment protocol·lària, ha servit també per apuntar quina dinàmica es pot produir al saló de plens els pròxims quatre anys.
La sessió ha començat amb la constitució de la mesa d'edat, formada pel regidor més gran i el més jove del ple. En aquest cas i respectivament, Carles Prats, d'ERC, i Daniel Marcos, del PSC. El secretari municipal s'ha encarregat d'anar cridant, un a un, tots els regidors, que han promès el càrrec, en el cas de Junts per Reus, ERC i la CUP, «per imperatiu legal» utilitzant diferents fórmules.
La promesa del càrrec, declaració d'intencions
Han estat les mateixes formacions en les quals alguns —Montserrat Vilella i Teresa Pallarès en el cas de JxR— o tots dels seus càrrecs electes —en el cas d'ERC i la CUP— han afegit mencions als «presos polítics, a la república catalana o al poble de Catalunya». El PSC ha estat l'únic grup municipal on un càrrec electe no ha recollit l'acta. Raimon Ferrer, número tres de la formació, no serà regidor municipal i, per tant, el seu lloc l'ocuparà, previsiblement, Hèctor Fort, número set de la llista electoral.
Si al cantó independentista s'han fet proclames, també al PSC. Tant Anabel Martínez com Sandra Guaita i Carmina Pozuelo han allargat la promesa del càrrec comprometent-se a treballar per a la ciutadania de Reus en el seu sentit més ampli i amb especial atenció a les polítiques socials. Ciutadans ha fet una declaració d'intencions des de la seva primera intervenció.
La cap de llista Débora García, després de prometre el càrrec, ha pronunciat un al·legat en contra de la fórmula utilitzada pel grup municipal d'ERC —però no en contra de les utilitzades per Montserrat Vilella i Teresa Pallarès—. Esgrimint un article de la constitució, ha reclamat que la mesa d'edat tornés a cridar els membres del grup municipal perquè prometessin o juressin el càrrec de manera inequívoca. El president de la mesa d'edat, Carles Prats (ERC), ha desestimat la petició.
En el cas de la CUP, amb Marta Llorens al capdavant, han respost que «ni juro ni prometo, simplement accepto i acato un procediment forçada i obligada per la Junta Electoral Central». Tant Llorens com Edgar Fernández i Mònica Pàmies han fet referència a l'acord d'investidura entre JxR i ERC amb al·lusió a la voluntat de situar, com a regidors electes, les persones i les polítiques socials al centre de la seva feina.
Els cupaires també han estat l'únic grup que no han recollit ni el pin ni la medalla que els acredita com a regidors de l'Ajuntament. A l'hora de la votació, de fet, han escrit el nom de Noemí Llauradó a la papereta, una acció que, si bé reivindicativa, s'ha convertit en vot nul perquè la cap de files republicana no ha presentat candidatura a l'alcaldia. Segons el guió previst, el suport de JxR, ERC i Ara Reus a Carles Pellicer l'han convertit en alcalde de la ciutat en primera ronda.
Voluntat d'entesa i retrets
Daniel Rubio ha estat el primer que ha fet ús de la paraula, i l'ha utilitzat per reivindicar la diversitat del plenari com un actiu per a la ciutat i la seva gestió. Ha reclamat que aquesta diversitat no es converteixi en confrontació, sinó en treball conjunt en pro de la ciutadania reusenca. «Avui marquem una trajectòria dels pròxims quatre anys per dirigir aquesta ciutat i comptar absolutament amb tothom», ha sentenciat, confiant a començar el nou mandat sense arrossegar algunes de les dinàmiques de l'anterior.
Marta Llorens ha començat contundent però subtil, saludant a l'alcalde i a la «vicealcaldessa», en referència al càrrec que ostentarà Noemí Llauradó, portaveu d'ERC, a canvi d'haver donat suport a Carles Pellicer i, per tant, descartant una possible alternativa de govern amb PSC i CUP. Llorens ha volgut fer èmfasi, també, en la necessitat de «lluitar al carrer».
Ha tornat a carregar implícitament contra ERC assegurant que la CUP no vol acumular càrrecs «o intercanviar-los entre Ajuntaments i Diputacions», en relació a l'acord d'àmbit català que hauria acabat de decantar Llauradó cap al suport a Junts per Reus. I d'un cantó a l'altre, després de Marta Llorens ha intervingut Débora García, portaveu de Cs.
Ha exposat que el seu partit portarà, al ple, un projecte per a tots els reusencs en el marc del compliment estricte de la constitució. «Garantir la neutralitat dels espais i edificis públics, que el bilingüisme es respecti a l'administració i fer de Reus el millor municipi amb uns serveis socials per a la inclusió social» han estat els primers compromisos adoptats per García.
El discurs des del faristol del saló de plens li ha servit per recordar el programa electoral de la formació taronja, una sèrie de propostes que vol impulsar des de l'oposició municipal. «Sempre hem avantposat els interessos dels ciutadans i del territori als del partit», ha declarat, i ha afirmat que Cs «som l'únic partit netament constitucionalista».
Andreu Martín, contundent
Andreu Martín ha arrencat assegurant que «hauria volgut fer un altre discurs, hem treballat per fer un altre discurs, però has de gestionar la realitat». «Per primer cop des de la instauració de la democràcia, l'alcalde de Reus ha estat escollit des d'un despatx de Barcelona; Reus s'ha convertit en moneda de canvi per repartir-se les cadires de la Diputació, el Consell Comarcal i vés a saber què més», ha etzibat.
Ha carregat contra Noemí Llauradó de manera contundent, recordant que assegurava voler ser alcaldessa, i li ha recordat que com a vicealcaldessa, «serà l'encarregada de transmetre les ordres» que es dictin des de Barcelona. Ha etzibat que la decisió s'ha pres «per veure si poden ocupar una altra cadira amb la seva pagueta». També ha carregat contra el PDECat afirmant que «si algú es queda sense corrent elèctric, ja els deixaran uns fanalets».
Noemí Llauradó ha respost els atacs de Marta Llorens, però sobretot a Andreu Martín, admetent que «m'hauria agradat fer aquest discurs en unes altres circumstàncies». Ha justificat la seva decisió perquè «tenim presos i preses polítiques i exiliades i exiliats; això afecta els partits als quals pertanyen, a bona part de la societat i a la política, també a la municipal; Reus no és aliè al que passa al país, forma part de la seva xarxa de ciutats republicanes».
Ha afegit, de fet, que «per a ERC ha afectat fins al punt que avui no faci aquest discurs com a alcaldessa, podria haver-ho estat, però considero que en aquest context, no havia de ser-ho a qualsevol preu». Per últim, ha fet èmfasi en el càrrec de vicealcaldessa com a qüestió clau per mostrar i exercir el pes d'ERC al futur govern local.
Pellicer vol un mandat estable amb enteses amb l'oposició
Carles Pellicer ha reclamat una actitud proactiva i propositiva al plenari, i ha valorat que les eleccions del passat 26 de maig i el ple d'avui dibuixen «les noves majories per aquest mandat». Ha insistit en la seva voluntat de repetir govern, «avui, quinze regidors de tres formacions diferents m'han fet confiança; els vull agrair el sentit del vot, vull que tots quinze féssim plegats, des de la generositat, un govern ampli i estable».
«El govern serà generós i està disposat a compartir responsabilitats amb alguns grups de l'oposició», assegura Pellicer. Recorda la seva voluntat de formar un govern de quinze regidors, però comptant amb suports puntuals i estratègics amb partits com el PSC o la CUP. «Que el que Reus digui i proposi sigui escoltat a Barcelona i a Madrid», ha reclamat Pellicer. «Em comprometo a liderar aquest gran projecte que és la ciutat de Reus», ha conclòs l'alcalde.
La sessió d'avui ha acabat amb El Cant dels Segadors de l'Orfeó Reusenc. Gairebé la sala ha escoltat o cantat l'himne de Catalunya dempeus, també Raúl Meléndez, de Cs, que s'ha aixecat tot i que el seu company Ricardo López i la seva portaveu, Débora García, hagin optat per quedar-se asseguts, en el cas de la cap de llista, fent anar el mòbil. Finalment, la foto de família del plenari —amb l'excepció d'Hèctor Fort, que substituirà Raimon Ferrer al PSC—, ha donat per acabar el plenari.
L'APUNT: Que sigui l'excepció...
La sessió plenària d'avui ha donat el tret de sortida al mandat 2019-2023, però cal esperar que sigui només això, el tret de sortida, i no una mostra del que tindrem —o patirem— els reusencs durant els pròxims quatre anys. Per començar per la disbauxa de noms i ordre que s'ha vist avui, que confiarem que sigui l'excepció.
La mesa d'edat ocupa el càrrec de manera breu, i el secretari municipal tampoc fa les funcions de mestre de cerimònies de manera habitual. Però no han sigut els únics que han confós noms de regidors que fa força temps que són a l'Ajuntament, o que no tenien clar l'ordre que seguien els càrrecs electes de cada partit, però confiarem que sigui l'excepció.
Bones paraules i voluntat d'entesa per part, principalment, de Carles Pellicer i Daniel Rubio, tot i la voluntat expressa de vetar la resta de partits del govern per part de l'alcalde, i la tendència a enganxar-se amb la CUP —i viceversa— mostrada durant el mandat ara ja passat, i que per mantenir la coherència de tothom, enguany s'hauria de convertir en excepció.
Atacs durs i contundents del PSC i la CUP a ERC per la votació d'avui, però sobretot per com ho ha gestionat. No han estat els únics a qui no ha agradat gens ni mica, sigui per haver-los deixat a l'oposició o perquè el futur de Reus depengués del que les cúpules de dos partits decidissin des de Barcelona, i això sí que, per sobre de tot, confiarem i reclamarem que sigui l'excepció.
Comprensibles els cops verbals de Marta Llorens, però sobretot d'Andreu Martín, que ha desplegat una contundència i un discurs poc habituals de qui s'havia caracteritzat per mantenir una actitud generalment tranquil·la al saló de plens. El pacte per la investidura entrava dins de les previsions postelectorals, però no la gestió que n'ha fet, principalment, ERC, que ha transmès manca de capacitat o de voluntat per reivindicar-se davant del partit, que esperarem que sigui excepció.
Principalment si la nova vicealcaldia ha de ser el pont institucional entre Reus i la Generalitat, on cal reivindicar-se més vegades de les que cal només acatar. Comprensible, també, la justificació que Noemí Llauradó ha fet del pacte, amb la política nacional com a única explicació de la decisió presa i, sobretot, de la renúncia a l'alcaldia. Una política nacional que queda per veure fins a quin punt pren protagonisme al plenari aquest mandat, però que esperarem que sigui una excepció.
Tant per la salut de les institucions locals com perquè voldrà dir que les actuacions —polítiques i judicials— de les esferes superiors deixaran de cobrar-se víctimes i provocar repercussions que uns i altres hagin de reivindicar des de l'Ajuntament. Alguns han anunciat voluntat d'entesa com a compromís inicial i, si ha de servir perquè Reus avanci, això sí que esperarem que no sigui una excepció.