Imatge exterior de la nau que es convertirà en el Centre Cívic Gregal de Reus, al carrer de Castellvell

El Centre Cívic Gregal de Reus tindrà gimnàs i estarà operatiu l'any vinent

Les obres començaran cap a la tardor i duraran 14 mesos

El Centre Cívic Gregal de Reus comptarà amb gimnàs i aules d'informàtica i de cuina. És una de les novetats que s'han detallat aquest divendres, durant la presentació del projecte executiu. El govern local l'aprovarà divendres vinent al plenari municipal i, a continuació, començarà el procés de licitació de les obres.

Es calcula que pugui durar entre tres i sis mesos, i a partir de llavors, es preveuen 14 mesos d'obres. El pressupost total del projecte és de 2,5 milions d'euros, que a més de la reforma de l'edifici també inclou una actuació urbanística. El calendari del govern marxa que «el 2023 podrem posar el nou centre cívic a disposició de la ciutadania» segons ha detallat l'alcalde, Carles Pellicer.

Ha de donar cobertura a uns 10.000 habitants a la zona del barri Niloga i el seu voltant. Es considerarà de referència per al carrer Ample, la carretera de Castellvell, el Parc Sant Jordi, la plaça de la Llibertat i la zona del carrer del Doctor Robert. Pellicer ha recordat que, amb aquest projecte també «hem resolt la ubicació dels passos de Setmana Santa».

L'Ajuntament els ha traslladat a una nau del polígon Granja Vila que s'ha habilitat per aquesta funció. Pel que fa al Centre Cívic Gregal, s'ubicarà a la cantonada entre el carrer de Gaudí i el de Castellvell, a la nau de l'antic palau Boule. El pressupost que es va anunciar inicialment van ser dos milions d'euros.

Financerament es va concretar que un d'aquests milions s'incorporava des del pla d'inversions 2022. Aquest divendres s'ha concretat que el pressupost final del projecte són 2,5 milions d'euros. Serviran per fer les obres que convertiran la nau en centre cívic, però també l'actuació urbanística associada.

El Centre Cívic Gregal, reivindicació històrica amb impacte urbanístic

La reforma urbanística, «inicialment no s'havia plantejat», ha admès Montserrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals. «Quan vam tenir l'edifici plantejat no podia estar a l'entorn on està en aquest moment», ha aclarit. La nau es mantindrà i se n'adaptarà l'interior per convertir-lo en un centre cívic.

La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, explica que «es recupera l'aspecte més original d'aquesta nau, que era l'antic magatzem de vins del palau Boule». Es tracta d'un edifici protegit, motiu pel qual «el posem en relleu i recuperem l'esplendor que va tenir a la seva època».

Flores ha afegit que «esdevé una mostra d'un tret característic de la història de la ciutat». De cara enfora també implicarà una actuació urbanística al seu voltant. Es convertirà en plaça elevada l'encreuament dels carrers de Gaudí i de Castellvell, per on seguiran circulant els vehicles. És on s'ubicarà l'entrada principal del centre cívic, motiu pel qual es vol que els vianants prenguin protagonisme per sobre dels cotxes.

També es recuperarà una entrada a l'antiga nau directament des de l'escola Maria Cortina. Completaran les entrades una situada al carrer de Castellvell i una de posterior, a la plaça del Pintor Ferré Revascall, que donarà accés directe i independent a la sala polivalent. També s'ampliaran les voreres del carrer de Castellvell i es lligarà amb la futura reforma de la plaça del Víctor.

Imatge virtual del futur Centre Cívic Gregal, a la cantonada entre el carrer de Castellvell i el de Gaudí
El Centre Cívic Gregal implicarà la construcció d'una nova plaça i reordenar l'encreuament dels carrers de Castellvell i de Gaudí | Ajuntament de Reus

Gimnàs, aula de cuina i espais de funcionament independent

Jordi Gil, arquitecte del projecte, ha detallat que «la dificultat radica en aquesta flexibilitat d'usos». En concret en el fet que hi hagi tres espais que puguin funcionar de manera independent. Per una banda, el centre cívic en si, per una altra la sala polivalent, amb entrada pròpia, i finalment la zona de bar.

Aquests dos darrers espais seran a la planta baixa. La sala polivalent, tocant a la plaça del Pintor Ferré Revascall, i el bar al cantó oposat, a l'entrada principal. Tots dos podran funcionar amb independència de si el centre cívic com a tal està obert o no.

La planta baixa la completen els lavabos i diverses sales per a serveis municipals i espais per fer-hi reunions i activitats. A la primera planta hi haurà un espai de gimnàs i diverses aules de formació. Generalment es faran servir segons les necessitats de les activitats i cursos que s'hi facin.

N'hi ha dues, però, que s'han dissenyat amb una funció específica: una aula d'informàtica i una de cuina. També hi haurà uns vestidors vinculats al gimnàs, però que també tindran accés directe a la sala polivalent de la planta baixa. En tots dos pisos, la distribució la completen sales i despatxos per a serveis municipals i per a les entitats de la zona.

El Centre Cívic Gregal acollirà alguns serveis municipals, però a hores d'ara encara no s'ha decidit quins seran. Pel que fa a les entitats, es té constància que n'hi ha diverses que estan interessades a fer servir l'equipament. El nombre exacte i el seu àmbit d'actuació no es concretarà fins que no es posi en marxa i s'obri el procés per sol·licitar-hi espais.

La participació ciutadana també dibuixarà el Centre Cívic Garbí

Amb el Gregal encarrilat, el pròxim projecte pendent d'aquest àmbit és el Centre Cívic Garbí. Està previst a la zona de l'antic velòdrom, amb façana a la plaça. S'ha d'aixecar en un espai que ara és una zona verda i al costat d'un espai d'esbarjo per a gossos.

Aquest segon projecte «es començarà a treballar a finals del 2022 des d'un punt de vista participatiu», ha afirmat Flores. Subratlla que la situació és diferent, perquè no s'adapta un edifici existent, sinó que se n'aixeca un de nou. El projecte executiu presentat avui, és a dir, la planificació de com serà el Centre Cívic Gregal, va comptar amb un procés participatiu.

En diferents fases i modalitats va rebre 300 aportacions ciutadanes «que s'han tingut molt en compte a l'hora de definir com és l'edifici i com serà el projecte de funcionament». Un exemple d'això, ha afegit, és «poder tenir molta relació molt continuada amb l'entorn». És a dir, que persones, entitats i empreses de l'àrea d'influència el tinguin com un equipament de referència.