CEsclat final de la Tronada del pregó de Sant Pere de Reus

Torna la Festa Major de Sant Pere com pertoca a Reus: peta la primera Tronada

Alba Sotorra pronuncia un pregó reivindicatiu i nostàlgic | Jaume Ciurana, Tro de Festa 2022

Ara sí, la Festa Major de Sant Pere de Reus 2022 ha començat oficialment i tradicional. La primera Tronada s'ha encarregat de posar-la en marxa, un fet que feia tres anys que no passava. La plaça del Mercadal ha transmès les ganes de Festa Major que té la ciutadania després de dues edicions de restriccions per la pandèmia.

L'acte protocol·lari d'inici de la festa ha anat a càrrec d'Alba Sotorra, pregonera d'enguany. Abans de passar-li la paraula, el ple de l'Ajuntament de Reus ha donat la benvinguda a Pere Aluja, el regidor de Benestar Social que va patir un greu atropellament el 25 de març. La d'avui ha sigut la seva primera aparició pública des d'aleshores.

Visiblement emocionat, Aluja ha agraït la rebuda i el caliu que se li ha mostrat. Carles Pellicer, alcalde de Reus, ha donat inici a l'acte amb un discurs en el qual ha reivindicat la Festa Major de Reus i el programa d'enguany en concret. Ha servit, també, per encarrilar l'última Festa Major que presidirà com a batlle de la ciutat.

«Reus m'ha fet qui soc»

Alba Sotorra, directora i productora cinematogràfica, ha pronunciat el pregó, que marca l'inici pròpiament dit de qualsevol festa major i del seu programa d'actes. Sotorra ha agraït l'honor de fer-la pregonera, sentenciant que «Reus m'ha fet qui soc i com soc». «Com a cineasta, em dedico a explicar històries, i les meves històries comencen aquí, amb vosaltres, als carrers, bars i places de Reus», ha arrencat.

Ha començat, també, amb un to reivindicatiu, recordant el seu pas per l'Escola Montsant a principis dels anys 80. Ha etzibat que «vaig estudiar en català quan semblava impossible; sembla impossible que ara es posi en dubte aquest dret». Servint-se de la nostàlgia, ha repassat què va implicar a la seva generació, nascuda i crescuda durant els 80 i en plena adolescència als 90.

«L’última generació que sortia de casa sense mòbil perquè sabíem que a la Palma o al Sarri ens hi trobaríem als amics», ha posat d'exemple. També s'ha reivindicat com la primera generació «que va prendre consciència ecològica». Abans de tornar a la nostàlgia, ha reprès el to reivindicatiu contra «la mala qualitat de la democràcia».

Ha repassat el seu viatge i recorregut per Orient Mitjà als 25 anys «amb una càmera i una motxilla». El resultat va ser el seu primer documental, Mirades Desvelades. Aquella experiència, ha afirmat, va definir la manera com entendria la seva feina a partir de llavors.

Reivindicació feminista i homenatge local

Sotorra ha mantingut el to reivindicatiu, ara feminista, recordant un altre projecte similar, el del documental Comandant Arian. La peça tracta sobre les combatents kurdes que lluitaven contra l'Estat Islàmic. També ha reivindicat l'estudi del Fòrum Econòmic Mundial sobre la bretxa de gènere.

En concret perquè situa països com Islàndia, Finlàndia, Noruega i Nova Zelanda com els més paritaris. Són, alhora, «els primers als rànquings de felicitat de les Nacions Unides»; tots aquests països estan liderats per dones, quina casualitat», ha reblat. L'exemple del seu següent projecte, El Retorn, la vida després de l'ISIS, ha servit per acabar fent una proclama clara: «no a la guerra!». 

El pregó ha acabat amb positivisme, «la vida són quatre dies i els hem de viure el millor que puguem», ha animat Sotorra. Ha acabat, alhora, per fer un homenatge a Quim Sorio, que va ser regidor de Cultura. «Quimet Sorio, estic convençuda que m'estàs escoltant des d'algun lloc amb una rialla d'orella a orella, feliç i orgullós de mi», ha afirmat.

«Encendré la primera tronada postpandèmia en nom teu i en nom de totes les persones que estimem i que ja no són aquí amb nosaltres!», ha afegit. Després d'agrair l'«amor incondicional» a pares i amics, ha acabat per proclamar «visca Sant Pere, visca Reus, visca la pau i visca la llibertat!».

Jaume Ciurana amb el Tro de Festa al saló de plens de l'Ajuntament de Reus
Jaume Ciurana ha estat guardonat amb el Tro de Festa | Ajuntament de Reus

Jaume Ciurana, Tro de Festa

El Tro de Festa d'enguany s'ha lliurat a Jaume Ciurana, membre de Bravium Teatre i del Canó de Festes. La seva implicació amb l'àmbit cultural de la ciutat no es limita, per tant, a la Festa Major de Sant Pere. Tampoc al municipi de Reus.

Ciurana ha recordat que altres anys havia vist la sorpresa a la cara d'altres Trons de Festa. Ha definit com una «enredada general» que l'hagin aconseguit fer pujar al saló de plens. L'excusa amb la qual l'havien convençut era un suposat reconeixement als vint anys d'història del Canó de Festes.

Vestit de coronel, ha agraït el guardó, i la banda del Canó ha entrat al saló de plens per posar la cirereta al pastís de l'homenatge. Nascut a Reus, es va establir a Salou quan rondava els 25 anys, però sense perdre la seva connexió i implicació amb la capital del Baix Camp. Va entrar al món del teatre al grup de la Salle de Reus, cridat per l'autor dels Nanos, David Constantí.

D'allà va acabar fent cap a l'Orfeó Reusenc i, finalment, al Bravium. Va implicar-s'hi per fer el Dom Quan Tenorio, l'emblemàtica versió humorística que la companyia representava del Don Juan Teronio. La seva trajectòria actoral també va passar, els primers anys, per Port Aventura, com a part de l'animació de carrer i espectacles que havia ideat Comediants.

Després del pregó i del lliurament del Tro de Festa, Alba Sotorra ha pronunciat, des del balcó de l'Ajuntament, la crida a la festa. El públic que omplia la plaça del Mercadal ha escoltat la pregonera, evidenciant també les ganes que tenien que baixes a plaça.

A continuació, un dels actes més esperats dels tres últims anys, la Tronada, ha ressonat al centre de Reus. L'esclat dels darrers mascles s'ha convertit en cridòria multitudinària. Situacions i sensacions que feia molt de temps que no hi eren, i que s'ha fet evident que s'havien trobat a faltar.

El Toc General de Festa de les campanes de la Prioral s'han encarregat de subratllar que la ciutat està de Festa Major. Com és habitual, els responsables de fer-les sonar han sigut els campaners, membres de l'Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia i de l'Agrupament Escolta i Guia MontsantCim. Encara amb la pregonera al capdavant, la Cercavila del Masclet també ha tornat a tombar pels carrers del centre de Reus.

En paral·lel, l'Orfeó Reusenc ofereix el seu concert de Festa Major a la Prioral de Sant Pere a partir de dos quarts de deu. A la Palma hi sonarà la 24a Trobada d'Havaneres amb Les Veus de Reus i Sopa de Peix, acompanyades de rom cremat. També a les deu, Barraques engegarà la segona nit d'enguany amb Sorigen, Dr. Prats i Jazzwoman.